FAR DE SANT SEBASTIÀ

60 anys no es fan cada dia i mereixen algun petit caprici com el que hem pogut gaudir aquest passat cap de setmana al Far de Sant Sebastià al municipi de Palafrugell, be de fet ens hem allotjat a l’hotel que hi ha al costat perquè el far ara mateix es ocupat per un restaurant japonès de reconegut prestigi nomenat Far Nomo.

La situació d’aquest Far es senzillament espectacular amb unes vistes meravelloses de la badia de LLafranc i dels penya-segats que envolten aquesta construcció llàstima d’unes antenes de telefonia que de ben segur son útils però enlletgeixen el conjunt.

Llegeixo a la Viquipèdia que el Far fou inaugurat l’1 d’Octubre del 1857 i que la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català i es troba a 169m sobre el nivell del mar.

Es tracta d'un conjunt format per la torre-far i altres dependències complementàries que l'envolten. Es troba elevat sobre una terrassa que salva el desnivell del terreny, i és envoltat d'una zona enjardinada i d'una tanca. La torre és de planta circular i d'una simplicitat màxima de línies, criteri de senzillesa que s'estén a la resta de construccions, cosa que no els impedeix mostrar un vocabulari decoratiu d'inspiració clàssica (finestres, cornises, ...)

Fou creat pel Ministeri de Foment segons les previsions del "Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes" de l'any 1851. El projecte definitiu el va fer l'enginyer Josep Maria Faquineto i l'obra la va realitzar el contractista barceloní José Auxich Casals amb un cost final de 463.939,20 rals. En un principi el servei del far requeria el treball de tres faroners, que vivien en les dependències habilitades a l'efecte en el mateix far. Els avenços tecnològics van reduir el personal necessari per al seu funcionament fins a la seva automatització i la marxa oficial de l'últim faroner el dia l'1 d'agost de 1999.

Dins d’aquest entorn, també hi ha un petit molt interessant poblat ibèric, just al costat de l’Hotel. El jaciment està datat entre els segles V a I aC, encara que en algunes excavacions s'han trobat materials anteriors. Es poden veure fins a quatre cases ibèriques de dues habitacions cadascuna i que es disposen en diversos carrers, formant una superfície d'uns 300 metres quadrats. A més a més s'han descobert quinze sitges o dipòsits excavats a la roca i un forn. El poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda fou descobert pels volts de 1960 per Joan Badia i Homs qui, juntament amb un grup de palafrugellencs, portà a terme les primeres prospeccions per delimitar-ne l'extensió física i en el temps en publicà la primera notícies l'any 1966. Les primeres excavacions programades s'iniciaren l'any 1984.

L’estada de cap de setmana ha estat una meravella que ens ha permès desconnectar per uns dies tant de l’estrès de la feina com de la situació actual enterbolida pels efectes de la pandèmia que ens té a tots amoïnats.

Veure la sortida de sol des d’un indret tan privilegiat bé val l’esforç per una vegada i tot i que ens agradaria que fos la primera sortida de l’any, la capacitar hotelera tan reduïda (9 habitacions) i les reserves agafades d’un any per l’altre ho fan certament difícil; de moment ens hem hagut de conformar fent-ho durant l’any i a fe de Deu que ha valgut molt la pena. Amb ganes de repetir.