MONESTIR DE SAN PERE DE SIRESA

 

De la mà de Gema, guia del monestir que ens ha recomanat la Nuria de l’hostal “Bosque de Gamueta” fem una visita al Monestir de Sant Pere de Siresa és un monestir romànic que es troba emplaçat a la vall pirinenca de Fet, a la població de Siresa, dins del terme municipal de la Vall de Fet, província d'Osca (Aragó, Espanya), que es troba a 822 m d'altitud, tractant-se del monestir aragonès situat geogràficament més al nord. Fou Declarat Monument Nacional l’any 1931,i des d'aleshores s'han dut a terme diverses campanyes de restauració. Actualment és l' església parroquial del nucli de Siresa.

Fundat cap a l'any 836, pel comte d'Aragó Galindo Garcés, sota la regla de Sant Crodegango (* Hesbaye-Bèlgica † Metz-França 06-03-766), és segurament el primer monestir d'Aragó, tot i que ja comptava amb antecedents visigots i hauria servit a més com a hostatgeria als transeünts de la calçada romana allà existent. La calçada romana discorria des de Saragossa i Berdún per la Vall d’Hecho, direcció al Bearn francès a través del port de Palo. Aquest port era l'usat pels pelegrins que es dirigien cap a Santiago de Compostel·la i per les gents provinents del sud de França fins que va perdre importància en favor del pas de Somport (cap a l'any 1000).

Els antecedents visigots van quedar demostrats en les excavacions de l' estiu de 1991, que van posar de manifest estructures corresponents a una església de tres naus i absis rectangular, a l' alçada del creuer actual. El primer abat d'aquest monestir va ser Zacarias i en aquest primer moment hi havia mes de cent cinquanta monjos, el que demostra la importància del monestir.

Davant la desintegració de l'imperi carolingi, el monestir va entrar en una fase de declivi, i l’ any 1082, el Rei Sancho Ramírez va concedir a aquesta església el títol de Capella Reial, establint-se l' Ordre de Canonges Regulars de Sant Agustí i convertint-se en priorat del bisbat de Jaca. En aquest moment el monestir no se sap perquè, es trobava en poder de laics.

A Siresa va ser educat Alfons I el Batallador, llavors Siresa va gaudir d’un cert ressorgiment, però al 1145 en unir-se les diòcesis de Jaca i Osca, el monestir va passar a dependre de la Catedral de Jaca. Siresa va perdre importància a favor de la ciutat de Jaca, quedant a la vall només un grup de dotze monjos.

En l'actualitat només és parròquia de Siresa, barri agregat a Hecho en el segle XIX.

Actualment del monestir només es conserva l'església. Va disposar d'una rica biblioteca i "scriptorium", digna d'elogi, i el monestir es va convertir en el seu moment en un dels focus culturals més importants de la Península.

El que queda avui en un misteriós temple de grans dimensions, construït amb carreuat i nu completament d'escultura monumental. Té planta de creu llatina, formada per una sola nau i transepte acusat en planta. Té l'església una capçalera amb absis poligonal a l'exterior i semicircular a l'interior. Aquest absis s'aixeca sobre una cripta, en haver d'adaptar-se a un terreny desigual i més baix en aquesta zona.

Especialment interessant és el Crist que es va trobar fa uns anys en la restauració i que és un exemplar sobirà del segle XII o començaments del XIII. Va haver de pertànyer a un Descendiment d'acord amb la postura flexionada del tronc, un dels braços i les dues cames. Crist apareix mort (ulls tancats), tenint el seu rostre gest de Serenitat. Té quatre claus. Com a curiositat, l'escultor va tallar el melic en espiral. A més, hi ha una talla de fusta romànica de Maria amb el Nen, del segle XIII, de postura i trets molt hieràtics. Es tracta de la Mare de Déu de Siresa. Pel que fa a retaules, en trobarem diversos de diferents èpoques que abasten des del gòtic al barroc. També cal citar una pila baptismal possiblement romànica d' austera copa llisa.

Com a nota final, cal dir que la tradició fixa en aquesta església el descobriment del Sant Grial en una fornícula de l'absis, el mateix que avui conserva a la Catedral a València.

Acabem la visita fora del Monestir, més concretament en el Forn Comunal que hi ha just enfront.

Quan el pa s'amassava a casa, el forn veïnal i la feina de "furnera" eren imprescindibles per a la subsistència dels veïns del poble, aquest forn ens permet conèixer millor l’elaboració de aquest aliment bàsic.

L’espai es conserva com era durant el seu funcionament fins al seu tancament.