EL PONT DEL PETROLI.

 

Una caminada d’un parell d’hores vorejant la costa entre Premià i Badalona m’ha permès apropar-me fins el conegut Pont del Petroli de la ciutat badalonina.

Aquest pont es un dels símbols més visitats del municipi. Fou un embarcador construït per l’empresa Campsa l’any 1965 per poder descarregar productes petrolífers fins a la platja.

L’empresa el va deixar d’utilitzar l’any 1990 i estava previst el seu enderrocament l’any 2001 però gràcies a la insistència d’en Josep Valls s’aconseguí salvar i el 2003 l’Ajuntament el va comprar i s’obrí al públic l’any 2009

Ara s’ha convertit en un dels punts turístics de la ciutat. El pont es una passarel·la de 250m i des del seu desús es convertí en una zona de submarinisme gràcies al ric ecosistema submarí del seu entorn.

L’any 2012 la Fàbrica Anís del Mono, que es a tocar del pont, va regalar l’estàtua del Mico de Bronze de 200Kg que hi ha a l’inici del pont. L’estàtua que s’ha convertit en punt obligatori de tots els visitants per fer-s’hi una foto, es obra de l’artista badalonina Susana Ruiz Blanch que la realitzà entre el 2011 i el 2012.

Llegeixo a la Viquipèdia: Es una escultura exempta asseguda sobre un bloc de formigó. És una reproducció de la figura del mico de l'etiqueta de l'Anís del Mono. Per tant el cos té forma de mico, però té una cara humana, que sembla recordar la cara de Charles Darwin, que segons una de les teories, va ser una idea dels seus creadors com una burla a la teoria de l'evolució. L'estàtua observa una ampolla d'anís que sosté amb la mà esquerra. És realitzada en bronze amb un pes total de 200 quilos.

Era una forma de reconèixer i homenatjar una marca badalonina amb més de cent anys ja que fou fundada el 1870 i que estava ubicada a la ciutat tot i que ara la planta de producció ja ha estat clausurada i traslladada a altres factories del grup Osborne que n’és el propietari. Tant la fàbrica com l’ampolla s’han convertit en tot un símbol de la ciutat.

L'any 2016 l'estàtua va ser malmesa a la part de l'ampolla d'Anís, que va perdre la part del tap, a causa d'un acte de vandalisme. L'obra va ser reparada per la seva autora, i la reparació va anar a càrrec de l'empresa Anís del Mono. La reparació es va fer in situ i, a més, per evitar altres casos similars, es van reforçar les peces més petites de la figura.