CASTELL DE MONTSÓ.

El castell de Montsó és un castell-fortalesa situat a la població del mateix nom, província d'Osca d'origen àrab (Segle X)

Parlar del castell de Montsó es pensar en els templers, una de les ordres militars més importants de l’Edat Mitjana que fou fundada a Jerusalem l’any 1120 per protegir els Sants Llocs i als peregrins cristians. Allà varen reunir grans fortunes i es convertiren en una potencia militar i econòmica d’Europa i l’Orient Mitjà.

Durant l’època de la Reconquesta, les fronteres s’ampliaven i retrocedien de manera molt fàcil. Desprès de que Monsó fos ocupada en successives ocasions per cristians i musulmans, el rei aragonès Ramiro II va decidir al conquerir-la per tercera vegada cedir la fortalesa a l’ordre dels Templers, assegurant així el territori davant de possibles noves invasions. Els templers prenen possessió del castell l’any 1143

Com a punt fort dels Templers, el castell es transformà per ser convertit en una fortalesa convent seguin els preceptes cistercencs que seguia l’ordre. Entre les zones que sorgiren hem de fer esment de la Sala Capitular, la Torre Dormitori i l’església de Sant Nicolau.

Hi destaca la Torre de Jaume I, un espai que es feia servir de presó i que allotjà a Jaume I “El Conqueridor” quan solament era un nen, després del desastre de la batalla de Muret, aquesta batalla que tingué lloc el 1213 al sud de França, a més de suposar la fi de l’expansió aragonesa al sud de França hi morí el rei aragonès Pere II, mentre defensava els seus vassalls càtars de la creuada promoguda pel rei francès i pel Papa Inocenci III per acabar amb la seva heretgia.

Jaime, el fill del rei Pere II, havia estat pres com a hostatge per Simón de Montfort, líder de les tropes franceses a la creuada, a canvi de la paraula del monarca aragonès de no intervenir en la guerra. Malgrat que el seu fill era pres, el rei aragonès es va debatre entre defensar als seus vassalls del sud de França, o obeir el Papat i acabar amb l'heretgia càtara. Finalment, el rei va decidir defensar els seus vassalls i perdre el seu fill.

En acabar la batalla, una ambaixada de notables de la Corona d’Aragó viatjà a Roma per demanar la intervenció del Papa per assolir la llibertat del futur Rei. El Papa, que era Inocenci III va accedir emetent una bula i envià un llegat obligant a Montfort a cedir la tutela del Princep aragonès als cavallers de l’Ordre del Temple aragonesos.

Així va ser com es va produir l'arribada del futur Jaume I a Monzó. L'entrega del fins aleshores hostatge es va produir el 1214 a Narbona, essent conduït fins al castell de Montsó, on Guillem de Montredon va exercir de tutor entre aquell any i 1217, instruint-lo com a futur rei de la Corona d'Aragó. Una educació que va influir sobre manera en les polítiques i en la forma d'exercir el poder de Jaume I.

Al segle XIV, i després de la persecució a la qual l'Orde del Temple va ser sotmesa a França per fer-se amb els seus tresors i evitar que acumulessin encara més poder, el Papa Clemente V va emetre un edicte que suspenia l'Ordre del Temple. A Aragó, el rei Jaume II es va oposar en un principi a la persecució de l'Ordre, atesa la fidelitat dels templers a la Corona. Però finalment, va iniciar el procés contra l'Ordre.

Hi va haver castells templers de la Corona, com el de Peníscola, que es van rendir sense quasi resistència. Però en molts altres hi va haver resistència armada per fer valer la seva innocència. Després de caure fortaleses com la de Cantavieja, Castellote, Tortosa o Miravet, tan sols va quedar Montsó. Finalment, el 24 de maig de 1309, el castell de Montsó es va rendir, posant així fi a la història templària en aquesta ciutat, i a la Corona d' Aragó.

Després de la caiguda del Temple, va anar enfosquint-se i va patir violents assetjaments durant les guerres de 1642, Successió i Independència, essent remodelat en el seu aspecte actual i convertit en caserna d'artilleria fins a 1892.

Durant la visita, que es pot fer en una hora, llegim els codis de barres que hi ha en diferents punts del recorregut, on un àudio ens descriu el recinte on ens trobem i ens introdueix en el passat del castell.

No marxem sense aprofitar per fer unes fotografies des del exterior per poder veure la fortalesa en tota la seva extensió.