LOARRE. UN CASTELL DE PEL·LICULA

 

A les rodalies del poble de Loarre, a 1071 metres d'alçada i a només 30 km d'Osca es troba aquest majestuós recinte fortificat considerat com el castell romànic més ben conservat d'Europa. Aixecat sobre un esperó rocós a 1070 metres d’alçada, està format per diverses edificacions, la majoria en bon estat de conservació, entre les quals podem veure les muralles i torricons, la fortalesa, la torre de l'homenatge o el mirador de la reina (amb esplèndides vistes sobre la serra i els plans que s'obren als seus peus), a més d'altres dependències d'origen monàstic, com l' església o la cripta.

Construït al segle XI va resultar ser peça clau per al rei Sancho III el Major en la reconquesta cristiana d'aquesta Terra Llana o Plana (d'aquí el nom de Plana d'Uesca) als musulmans. Durant el període altmedieval el castell de Loarre, juntament amb el pròxim de Marcuello, ostentaven una importància estratègica fonamental dins del sistema defensiu aragonès, enfront de la fèrria posició musulmana de Bolea.

La seva bellesa, singularitat, bona conservació i excel·lent ubicació han fet que resultés elegit en nombroses ocasions com a escenari de pel·lícules i documentals, algunes tan universals com "El Regne dels Cels" dirigida per Ridley Scott.

La història del Castell de Loarre comença a principis del segle XI, en temps del rei Sancho III, que va decidir construir aquí una torre, més simbòlica que defensiva, després de la conquesta de la comarca a les tropes musulmanes, assentades a la zona des de diversos segles enrere.

No obstant, diversos historiadors mantenen que, molt abans que es col·loqués la primera pedra del Castell de Loarre, ja hi va haver aquí un assentament durant l'època romana, conegut com a Calagurris Fibularia.

En qualsevol cas, a tot el llarg del segle XI, a la torre inicial se li van adossar diverses construccions defensives. Sobretot, a partir del moment en què el Castell de Loarre va passar a mans del rei Ramiro I.

Aquest va ordenar la construcció de la torre de l'Homenatge, alhora que es va establir al voltant del castell, a l' abric de la seva prosperitat, un petit nucli de població.

La màxima esplendor del Castell de Loarre va arribar a finals d'aquell mateix segle, gràcies al rei Sancho Ramírez, que el va reformar i ampliar i que, finalment, va donar a la construcció la configuració amb què ha arribat fins als nostres dies.

Inclòs el monestir i l'església, aixecats als anys 70 d' aquell segle, i ocupats en un principi per una comunitat de religiosos agustins. Amb això, Sancho Ramírez va aconseguir donar al Castell de Loarre, a banda de la seva lògica funció militar, una dimensió espiritual que es va mantenir al llarg de diversos segles.

Molt importants van ser les reformes de finals del segle XI i principis del XII, ja que són les que van donar a la major part de les construccions del Castell del Loarre el seu característic estil romànic jacetà.

Després de la retirada dels musulmans d'aquesta zona de la Península Ibèrica, la fortalesa va perdre la seva funció militar. No així la religiosa, que es va mantenir fins al segle XVI, quan aquest recinte va ser pràcticament abandonat.

No obstant això, bona part de la construcció es va mantenir en peu, fins que a principis del segle XX es va declarar Monument Nacional i es va emprendre la seva restauració. Des de fa uns anys, a més, el Castell de Loarre és ferm candidat a ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Sens dubte, el més cridaner de la part exterior del castell són les muralles, en part adossades a les construccions de la pròpia fortalesa. Es prolonguen en un arc d'uns 200 metres, sustentades per set torricons semicirculars i un més de planta quadrada. L'amplada dels murs va permetre practicar sobre la superfície un camí de ronda a finals del segle XIII. 

També és destacable la torre albarrana, que se suposa va ser el campanar d'un temple desaparegut fa segles. Se situa al costat del camí d'accés a l'interior del castell.

La part més important de l'actual estructura del Castell de Loarre és l' església de Sant Pere, que és també l'element més cridaner de la fortalesa des de l'exterior. El temple va ser ordenat construir per Sancho Ramírez i hi destaca tant l'historiat absis com la cúpula, que havia de coronar el seu creuer, impossible de construir per l'orografia i limitació d'espai del terreny.

En el conjunt, a més, destaca la silueta de la torre de l'Homenatge, que és una de les edificacions militars més ben conservades de l'època, amb una alçada de 31 metres. També s'han conservat de forma prodigiosa tant el pou, inclòs el brocal, com l'aljub, amb les seves voltes de mig canó.

Fem la visita guiada, molt ben explicada per un noi molt amable i ens endinsem plenament en el passat del castell, era una de les visites històriques pendents i que ara ja podem dir que l'hem tancada.