MALLOS DE RIGLOS I AGÜERO

De camí cap a les Valls d’Ansó i Hecho fem una petita parada a l’anada als Mallos de Riglos i a la tornada als d’Agüero.

MALLOS DE RIGLOS

Els “mallos de Riglos” són unes formacions geològiques consistents en unes penyes de parets verticals. Assoleixen els 275 metres d'alçada màxima (esperó nord del Pisó) i es caracteritzen per les seves grans parets verticals o fins i tot desplomades, molt apreciades per a la pràctica de l'escalada. El novembre de 2016, el Consell d'Aragó va aprovar la declaració de monument natural dels Mallos de Riglos, Agüero i Peña Rueba.

Son conseqüència de l’elevació dels Pirineus durant l’orogènia alpina i estan formats principalment de conglomerats del Miocè, sediments amb cants rodats de mida significativa (blocs i grava) amb matriu de sorra i cimentats per carbonats.

Quan es va formar la carena pirenaica, l’erosió va provocar que gran quantitat de material fos arrossegat cap al sud per lleres que abocaven les seves aigües a l’antiga depressió de l’Ebre, dipositant-se i sedimentant-se en enormes cons de dejecció.

Aquests dipòsits al·luvials van ser elevats i diaclasats per plegaments de les capes inferiors i posteriorment erosionats, donant lloc a altes parets subverticals. La meteorització, sobretot de tipus fluvial va obrir barrancs profunds, eixamplant les fissures i provocant les característiques xemeneies.

Des d’un mirador que hi ha a l’entrada del poble, podem gaudir d’unes vistes espectaculars que ens permeten fer unes bones fotografies. Fins i tot ens desviem una mica fins a l’estació de tren de la línia Osca-Canfranc que actualment està en obres i aquest tram on hi ha l’estació es fa en autobús. Val a dir que l’edifici està en condicions lamentables i la vella estació ha estat substituïda per una marquesina amb un cartell on hi ha els horaris dels quatre trens al dia que hi passen (bé ara no..)

MALLOS D’AGÜERO

D’estructura semblant als de Riglos però menys espectaculars, la seva visita es també molt recomanable. No son tan alts però son una bona prova per escaladors. El bonic paisatge on s’hi troba el poble es compost d’estructures dolomítiques que serveixen també com a refugi d’aus.

Aquestes estructures de colors rogencs, típics de l’era terciària rodegen el poble per la part nord.

Els “Mallos d’Agüero” son una ramificació de la serralada de “Santo Domingo”. Entre els “Mallos” hi destaca la “Peña Sola” que es troba separada dels demès i es perfecta per l’escalada, superant els 200 metres en la seva vessant Oest.

A un quilòmetre del poble hi ha l’esglèsia de Santiago, que tot i ser un petit tresor del romànic i ser declarada Monument Nacional es troba tancada quan hi arribem, un cartell ens indica que la clau cal demanar-la a la residència, malauradament no tenim temps per refer el camí i queda pendent per una altra ocasió.