BLOG DE JOAN PEPIO

El dia 28 de Setembre els meus tiets Ignasi i MªRosa varen celebrar els 60 anys de casats, ho feren amb un dinar al Restaurant  Les Albes que es troba a Campins. Allà ens reunirem  fills, nets, besnets i nosaltres amb la meva mare,  per acompanyarlos en aquest dia. FELICITATS i per Molts Anys

El cap de setmana del 3 al 5 d'Octubre ens varem escapar a la Cerdanya. A Can Marrufes d'Age ens varen tractar molt be i ens han quedat ganes de tornar-hi. Quan arribem a Puigcerdà la temperatura ha baixat en picat i ens ve de gust una sopeta calenteta i a Cal Gaspar ens en donen una de molt bona. El dissabte ens varem acostar als LLacs de la Pera (una assignatura pendent de fa molts anys) Aquests llacs es troben a sobre d'Aransa i formen part de la Ruta dels Estanys Amagats. També cal dir que son frontera amb Andorra. A la tarda ens varem acostar fins al poble del Querforadat, també feia temps que no hi haviem anat. Té una vista del Cadí impressionant. Al vespre anem a sopar a Cal Cofa a LLivia, es menja molt be i amb un preu assequible. Diumenge mandrajem i ens acostem a fer un tomb per Puigcerdà, hi ha una trobada de gegants i l final d'una cursa ciclista (Territori Hermida), fem una volta pel llac, està tranquil. Dinem a Berga de baixada. Fi de la història.

La música esta de dol. Adeu a un músic discret però amb talent.  Recullo el que diu “El Periodico de Catalunya”   Richard Wright, teclista i membre fundador de la llegendària banda britànica de rock Pink Floyd, ha mort avui als 65 anys víctima d'un càncer, segons ha informat el seu portaveu. "La família de Richard Wright anuncia amb gran tristesa que Richard ha mort avui després d'una curta lluita contra el càncer", ha comunicat la font. "Els familiars han demanat que es respecti la seva intimitat en aquest difícil moment", ha afegit el portaveu, sense precisar quin tipus de càncer ha acabat amb la vida del músic. Wright passarà a la història de la música per haver creat Pink Floyd juntament amb Roger Waters (cantant, baixista i compositor) i Nick Mason (bateria). Els tres artistes, que es van conèixer a l'Escola Politècnica d'Arquitectura de Regent Street de Londres i van fundar el 1965 The Pink Floyd Sounds, nom original del mític conjun...

Diumenge dia 7 de Setembre de 2008. A les 01.00 p.m. han batejat l’Erin i perquè en quedi constància aquí adjunto unes fotos.

M'he vist al teu fotolog i vull que tu també estiguis en el meu blog, així que amb aquesta foto de l'excursió pels pobles de la vall i mentre la resta del personal es cruspia el vermouth, nosaltres filosofàvem a sota un planell de la Vall de Cardós. Estavem perquè ens fessin una foto.

DISSABTE DIA 2-D’AGOST DE 2008 Ja estem de vacances, doncs apa cap a “La Borda del Pubill”, un any més. Carreguem el cotxe amb els estris, menjar i les il•lusions i direcció Ribera. L’Ariadna no puja, però el Queco sí, esperem que es porti bé, je je... Quatre horetes amb parada per esmorzar, comprar la loteria a la “Bruixa d’Or” aprofitant que hi ha poca gent i després de passar pel súper, la “xacinería d’Ainet” i la botiga de Cal Joanet, ens plantem al càmping. La gent de la colla ja ens esperava i al Restarant “La Ribera” dinem 28 per celebrar que les vacances han començat i tots un any més ens hem retrobat. Tarda d’instal•lació i a dormir aviat que demà hem de pujar a “Salau”. Per cert m’he pujat la segona part “d’Els Pilars de la Terra” que es diu “Un Mon sense fi”. Té 1258 planes, a veure quantes en llegeixo. Avui fins a la pàgina 52. DIUMENGE DIA 3 D’AGOST DE 2008 A les 7 del matí a la barrera del Càmping, i amb en Jordi Iserte, la Maite i en Manolo (pare d’en Gerard) i nosaltres...

Ja fa un temps vaig llegir “Viatge a peu pel Matarranya” d’en Josep Mª Espinàs. Des de llavors he tingut curiositat per visitar aquesta comarca, i ara ens hem escapat tres dies a conèixer una mica de la part d’Aragó que toca als Ports. Divendres Dia 27 de Juny de 2008. Ens llevem com si anéssim a treballar, però el nostre destí d’avui es Arnes, un poblet al límit de la comarca de la Terra Alta amb la del Matarranya (Terol). Allí hi ha un Vilar Rural, que son uns establiments com poblets en la natura, ens han donat bones referències i cap allà anem. Passar Barcelona ens costa quasi 2 hores, està tot embussat. Arribem al lloc a quarts de dotze, quasi 5 hores desprès d’haver sortit. El Vilar Rural es una passada, es tot de disseny, i esta pensant per famílies amb nens, hi ha activitats, animals etc.. es una reproducció del mon rural encara que més hotel que una casa on pots conviure més directament amb la natura. Un cop instal·lats el primer que fem es anar a Vall-de-Roures a cercar...