UN CAP DE SETMANA AL MATARRANYA
Ja fa un temps vaig llegir “Viatge a peu pel Matarranya” d’en Josep Mª Espinàs. Des de llavors he tingut curiositat per visitar aquesta comarca, i ara ens hem escapat tres dies a conèixer una mica de la part d’Aragó que toca als Ports.
Divendres Dia 27 de Juny de 2008.
Ens llevem com si anéssim a treballar, però el nostre destí d’avui es Arnes, un poblet al límit de la comarca de la Terra Alta amb la del Matarranya (Terol). Allí hi ha un Vilar Rural, que son uns establiments com poblets en la natura, ens han donat bones referències i cap allà anem.
Passar Barcelona ens costa quasi 2 hores, està tot embussat. Arribem al lloc a quarts de dotze, quasi 5 hores desprès d’haver sortit.
El Vilar Rural es una passada, es tot de disseny, i esta pensant per famílies amb nens, hi ha activitats, animals etc.. es una reproducció del mon rural encara que més hotel que una casa on pots conviure més directament amb la natura.
Un cop instal·lats el primer que fem es anar a Vall-de-Roures a cercar informació sobre la comarca.
Una amable informadora ens omple de papers sobre els pobles i ens recomana alguna excursió, la de les “Gúbies del Parrissal” es la més atractiva, com que es de caminar, queda reservada per dissabte al matí.
Dinem a Vall-de-Roures i com que el castell no obre fins a les cinc de la tarda, fem un tomb seguint un plànol que ens han donat. Agafant la carretera que porta a la Freixneda, ens desviem cap a Ràfels per anar a veure un salt d‘aigua que hi ha a mig camí. Es bonic, no hi ha ningú i fa calor. Quatre fotos, arriben unes holandeses que creuen descalces el riuet i nosaltres seguim camí cap a Fontdespatla d’allí de retorn cap a la capital paro per veure l’ermita de la Magdalena. Cal caminar mitja hora per entre el bosc la Paqui no s’anima i es queda al cotxe. L’ermita està enrunada i sols queden un parell de parets dretes, el lloc es interessant ja que es una bauma que estava tancada per fer l’edifici, ara ja no en queda quasi res, les parets s’han desfet com la fe de molts dels que potser algun dia hi havien anat.
Arribem al castell de Vall-de-Roures, està molt ben conservat i la visita es fa amb facilitat. L’església que hi està adossada està en obres, la fan nova completament. No es pot fer cap foto, sense que hi surtin bastides i grues. Caldrà tornar una altra vegada. Passegem pel poble, una cervesa a la plaça, per mitigar la calor i apa en marxa.
Tornada al Vilar, una passejada per Arnes, el poble està quasi desert, i a dormir que demà tenim una mega-excursió.
Dissabte Dia 28 de Juny de 2008.
Avui ens possem en marxa per anar a les Gúbies del Parrissal. Sortim en direcció Beseit i un cop deixem el cotxe en una àrea de picnic, comencem a caminar, son prop de les deu i el sol encara no pica, el paisatge a prop del riu es espectacular.
Cal creuar el riu diferents vegades, utilitzant en ocasions passarel·les de fusta que ens eviten la mullada, també ens hem d’agafar a cadenes que hi ha enganxades a la paret. No trobem gairebé ningú. Finalment el congost es tanca de manera espectacular ens hem de ficar dins del riu si volem continuar. Nosaltres optem per un banyet, l’aigua no es especialment freda. El paisatge es impressionant. Hi ha una parella de Vinaròs aprofitem per fer-hi una xerradeta. Coneixen bé aquests paratges. Per continuar cal fer-ho per dins del riu. I cal anar equipat. Nosaltres optem per tornar cap al cotxe.
Després de dues hores, ara a ple sol i amb alguna remullada inclosa, per fer més lleuger el camí arribem al punt de sortida. El cotxe ha estat tot el dia a l’ombra d’un gran arbre, hem tingut sort. Baixem fins a Beseit, però no ens acabem de decidir a quedar-nos hi a menjar, perquè no tenim massa gana, acabem menjant un bocata al Vilar i desprès a la nit ja soparem amb cara i ulls.
Trenquem el son fent una petita migdiada i cap als volts de les 6 de la tarda ens arribem al Toll del Vidre, aquest indret autènticament acollidor es un petit salt d’aigua del riu Algàrs. Pel camí en s hem creuat amb la furgoneta de la parella que hi havia a les Gúbies del Parrissal, tothom fa les mateixes rutes. Quan hi arribem hi ha varies families banyant-s’hi, l’aigua tampoc està massa freda, hi ha donat el sol un bon grapat d’hores i això es nota. Fem una bona capbussada i descansem del dia tan mogudet que hem tingut.
Sopem al Vilar i desprès veiem com les activitats del dia conclouen amb una disco a la plaça del centre hoteler.
Diumenge Dia 29 de Juny de 2008.
Fa un dia esplèndid, avui no ens hem llevat tan aviat, anirem a un indret que ens han recomanat i que es relativament a prop, es diu l’Estret.
Desprès d’esmorzar i pagar, deixem el Vilar. Vull remarcar el tracte exquisit que hem rebut, una atenció de 5 estrelles i un servei també molt acurat. Es molt recomanable, sobretot si es va amb nens, i tot que no es barat, si que un pot aprofitar alguna oferta. Si tornem al Matarranya, anirem al Vilar.
Enfilem cap a l’Estret, un congost més obert que el d’ahir, d’entrada hi ha més gent i om que les parets son més espaiades, el sol hi dona de ple. Fa molta calor, caminem vora un hora, però el destí final es incert, en realitat es la visió del riu i el quedar-te aquí o allà per remullar-te, el que dona sentit a la caminada. Així ho fem i mira per on, aquí l’aigua es mes fresqueta. El sol no ha tingut temps d’escalfar-la lo suficient.
Quan son vora la una, ens dirigim cap a Arnes, a fer unes fotos al poble. Desprès ja enfilem cap a casa, però fem una parada a Gandesa per dinar, i qui ens hi trobem, doncs els nois de Vinaròs. El mon es petit. Dinem molt be a l’Hotel Piqué.
Tornem cap a casa, sense massa incidències, llevat d’una mica d’embús a l’entrada a Barcelona. Tothom vol arribar aviat per veure la final de l’Eurocopa.
Comentaris