BLOG DE JOAN PEPIO

  Mura, un poblet de postal de 227 Habitants situat a la comarca del Bages es on podem trobar en aquesta època nadalenca una col·lecció de tions de tota mena i mida. Sabem positivament que els caps de setmana es quasi impossible bellugar-se pels carrerons empedrats del poble i per això ens hi hem acostat avui dilluns i amb un ambient fred hem passejat tranquil·lament pels seus racons amb poca gent i hem pogut fer un munt de fotografies. Ens ha agradat molt i val molt la pena, especialment si es tenen nens petits que gaudeixen descobrint els diferents tions que hi ha repartits per tot arreu, a més hi ha un joc interactiu que els permet no tan sols visualitzar-los sinó també seguir les pistes que hi ha al costat d’alguns d’ells. Crec que igual que ens apropem a la Fira de l’Avet d’Espinelves, fer-ho als tions de Mura pot convertir-se en una tradició més.

  Si ets un bon afeccionat al cinema i a l’espanyol més concretament es molt interessant i recomanable visitar la retrospectiva sobre el director Luis Garcia Berlanga al Caixa Fòrum de Barcelona. Luis García Berlanga Martí (València, 12 de juny del 1921-Madrid, 13 de novembre del 2010). Director i guionista espanyol. Va cursar estudis de Dret i Filosofia i Lletres, encara que els abandona per ingressar el 1947 a l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrid, on més tard seria professor. Allí va fer amistat amb Juan Antonio Bardem, amb qui rodaria la seva primera pel·lícula, Aquella parella feliç (1951). El 1952, ja en solitari roda Benvingut, Mister Marshall amb guió de Berlanga, Bardem i Miguel Mihura, premiat al Festival de Cannes. El 1961, en col·laboració amb Rafael Azcona, roda Plácido, una denúncia a la hipocresia social de l'època, que va ser nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera. L'any 1963, també amb Azcona, rea...

 

Un any més els amics de l’Art Pessebrístic han fet la tradicional pujada del Pessebre a Sant Mateu. L’edició d’enguany ha estat la 54ena i es veritat que ha passat molt temps des que es va començar aquesta tradició primer a Can Gallemí, la masia que la família Vilanó tenia a la Serralada Litoral i que anys més tard es traslladà a l’Ermita de Sant Mateu. Molt poca gent ha assistit en un matí fred típic de Desembre a la caminada i a la celebració eucarística que també aquest any ha estat oficiada per un dels bisbes auxiliars de la Diòcesi de Barcelona, en aquest cas Mns. David Abadias. Nosaltres hem participat junt amb en Marcel i la Dolors de la caminada i juntament amb alguna gent de la colla del Mai Som Prous de l’Eucaristia. Hem cantat Nadales i en baixar hem celebrat el dinar de la colla al Secret (ja hi vàrem anar l’any passat) on hem compartit un àpat i sobretot bona companyia. Les festes Nadalenques ja es donen per inaugurades.  

Llegeixo a la web de l’Ajuntament una mica de la història d’aquesta Fira que enguany arriba a la 43ena edició. L’any 1981, a Espinelves, hi havia el Jovent Club, un grup de joves que organitzava activitats pel poble: teatre, recitals, excursions, colònies, quo vadis, Festa de la Joventut, arrossades, matança del porc, etc. Una de les activitats que el Jovent Club va creure oportú organitzar va ser una Fira de l’Avet, ja que a Espinelves hi havia els Vivers Masjoan, pioners en el cultiu d’avets, i moltes famílies també cultivaven avets. Els beneficis es podrien destinar a les activitats que el Jovent Club organitzava durant l’any. Aquell any veïns del poble que tenien petites plantacions varen cedir avets per vendre, com a arbre de Nadal. A més a més de la venda d’avets també es varen organitzar exposicions, espectacles i parades de productes naturals i artesanals. L’any 1985 es va constituir el Patronat Municipal de la Fira de l’Avet i els mateixos cultivadors d’avets els var...

  Un cop d’ull a l’exposició de fotografies corresponents al 2023 que s’exposen al CCCB i que ja fa 20 anys que s’organitza a Barcelona. En aquesta edició coneixem l’actualitat global a través de històries sobre conflictes armats, la crisi climàtica, la salut mental, les migracions, la perseverança i lligams familiars. Com ja es costum s’hi sumen una sèrie d’activitats complementàries amb les que es cerca promoure el debat i la reflexió i a les que es convida a fotoperiodistes guanyadors del concurs i diversos professionals de la fotografia. World Press Photo ha declarat que la Foto de l’Any hagi estat la del periodista palestí Mohammed Salem. La foto guanyadora mostra una dona palestina Inas agafant el cadàver de la seva neboda Saly, de cinc anys, que va morir en un atac israelià a la regió de Khan Younis, al sud de Gaza. El jurat li ha concedit el premi a la foto de l'any perquè "evoca una reflexió emocional en cada espectador. Compost amb cura i respecte, ofereix alhor...