BLOG DE JOAN PEPIO

  Cap sorpresa. El Cirque du Soleil aterra a Barcelona (millor dit a l’Hospitalet del Llobregat) amb un nou espectacle: “Kurios”(Gabinet de Curiositats) i com sempre sortim satisfets del que ens han ofert, haig de dir que potser no tant pels diferents números que s’hi han representat, com per l’embolcall de tot el conjunt. Val a dir que el show no defrauda i que es molt recomanable, el nivell de tots els participants es altíssim i es impossible no sortir-ne satisfet. El fet d’haver vist tots els espectacles que han passat per casa nostra, et fa agafar una dimensió de conjunt i sempre es evident que uns poden agradar més que altres però tots en conjunt tenen un nivell a l’alçada del que s’acaba pagant per veure-ho. La història segueix el Cercador, un inventor amb un gabinet de curiositats, convençut que existeix un món ocult i invisible més enllà del nostre. En aquest lloc trobaràs idees esbojarrades i somnis grandiosos. És un regne improvisat on habiten personatges d'un altre m...

Cada darrer divendres del mes d’Agost i des de fa 11 anys, es celebra a Can Valerià a Premià de Dalt una jornada poètica sota el nom de Poetes sota la Lluna. Gràcies a ne’n Rafael Vallbona, que ens ha informat de la vetllada (que desconeixíem) ens hi hem plantat. L’acte que ha durat un parell d’hores ha comptat amb la lectura de diversos poemes a càrrec de dues poetesses: Dolors Coll i Mireia Calafell que han recitat alguns poemes de la seva llarga trajectòria i amb l’actuació de Pau Debón (cantant d’Antònia Font) amb l’espectacle Debón canta Suau. Dolors Coll Magrí es dedicà a la docència, ha estat professora de llengua i literatura. Fou lectora a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, a Polònia entre els anys 1989 i 1992 En el camp de la poesia ha estat finalista dels Premi Rosa Leveroni (1988) amb el poemari post-titulat Però Venus no ho sap, i del Premi Marià Manent (2001) amb Mals pensaments i altres animals de companyia. Mireia Calafell, com a escriptora ha publicat Po...

  Una escapada de tres dies a Gòsol ens ha permès reprendre una assignatura pendent la de l’excursió dels Empedrats a Bagà. Fem una mica de memòria, l’any passat al mes d’Abril i després d’una bona temporada de pluges, vàrem anar a l’Adou del Bastareny i descobrirem el camí que menava cap a una zona anomenada els Empedrats i el Bullidor de la Llet. Tot i que fins al Bullidor ens hi poguérem apropar i copsar la gran quantitat d’aigua que en sortia, el camí al Salt final dels Empedrats quedava bloquejat perquè calia travessar diverses vegades el riu i no portàvem calçat adequat (escarpins bàsicament) Quedava doncs l’assignatura en stand-by fins a poder-la repetir amb condicions correctes. Ara doncs, era una bona oportunitat, bon temps, ha plogut a la zona de l’Alt Berguedà els darrers dies, i aprofitant la proximitat cap allà que ens hi dirigim. Aquesta vegada portem escarpins a la motxilla i banyador tot i que el bany està prohibit, com molt bé ens recorda un guia del parc que e...

  El passat dia 12, es va poder observar un eclipsi total de sol a les nostres contrades. Tot i que nosaltres no poguérem veure’l al 100% com a les terres de l’Ebre i part de Tarragona, si que des d’un terrat d’una bona amiga poguérem veure un 99,9%. Ja sé que no es el mateix però quan mirarem el tema d’allotjaments i tal, la cosa estava impossible. Després hem pensat que podíem haver optat per una opció de pujada i baixada, però en fi potser haurem d’esperar al de l’any vinent a les terres andaluses i del nord d’Africa o encara millor al del 2180 (ja, ja,ja...)

 D esprés de diversos intents al llarg de molts anys, finalment m’he embarcat en llegir l’obra Ulisses escrita l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce. Es tracta d’una obra molt complexa i que realment costa molt de llegir, suposo que per aquest motiu em quedava encallat al primer capítol i d’aquí ja no em movia. Recordo que la Paqui em va regalar aquest llibre l’any 1981 i per tant han hagut de passar 45 anys perquè hagi pogut llegir-lo no sense dificultats. Si ens cenyim a l’argument. Ulisses, de James Joyce, transcorre durant un sol dia, el 16 de juny de 1904, a Dublín, i segueix sobretot tres personatges: Stephen Dedalus, un jove intel·lectual inquiet; Leopold Bloom, un venedor d’anuncis jueu d’origen hongarès; i Molly Bloom, la seva dona. L’argument, en aparença, és molt senzill: Stephen comença el dia a la torre Martello amb uns companys i després vaga per Dublín ocupat en reflexions sobre la família, la religió, l’art i la seva pròpia identitat. Paral·lelament,...

  M’ha sobtat com a quasi tothom, la mort en accident de moto de Glen Hansard. Mentiria, si digues que conec molt bé la seva obra i la seva trajectòria artística, la veritat es que no la conec més enllà de la seva participació a la pel·lícula Once, en que va guanyar l’Oscar a la millor cançó per “Falling Slowly” juntament amb la Markéta Irglová, i es que aquest film que ja es considerat de culte dins del mon del cinema independent ens va oferir l’any 2008 un dels musicals més emotius. Recopilant una mica d’història d’aquest music i compositor llegeixo per internet algunes dades interessants. Hansard va començar la seva carrera actuant com a músic de carrer a Grafton Street, a Dublín. A finals de la dècada del 1980 va fundar The Frames, grup que posteriorment va signar un contracte amb Island Records i va publicar el seu primer àlbum, Another Love Song, el 1991. La banda es convertí en un dels seus principals projectes artístics i publicà discos com Fitzcarraldo (1995), Dance ...

  Desprès del parèntesi de l’any passat en que per circumstàncies diverses no hi vàrem anar, enguany hem recuperat l’experiència de passar uns dies a la petita i cada cop més massificada illa pitïusa. També hem fet un canvi en la nostra logística de desplaçament i enlloc de fer-ho en avió, hem optat pel vaixell. La principal raó de fer-ho es la possibilitat de poder embarcar el vehicle el que ens permet dues coses: portar-lo carregat amb queviures i evitar el lloguer d’un vehicle a l’illa. Amb aquestes premisses i un cop efectuats els tràmits de l’Eco Formentera per poder circular per l’illa amb el nostre cotxe i aclarit si havíem de fer el tràmit també per Eivissa en fer el transbord en aquesta illa, spoiler: no fa falta en ser un vehicle en trànsit. Certament el desplaçament es llarg; anem a les dades de distància, temps i velocitat, entre Barcelona i Eivissa, ja que les d’Eivissa a Formentera no varien en el sentit de que encara que vagis amb avió, aquest trajecte l’has de...

  No havia anat a cloendes de l’Escola Municipal de Música de Premià en els anys que fa que aquesta institució funciona de manera brillant al nostre municipi. Enguany però el fet de que l’acte musical fos dedicat a David Bowie, ha estat una magnifica excusa per apropar-nos fins a l’Amistat i gaudir durant uns 90 minuts de la musica d’aquest geni. Han interpretat 10 temes de diferents èpoques de la seva llarga trajectòria, començant per Ashes to Ashes i acabant amb Life on Mars, entremig Changes, Heroes, Let’s Dance, Starman, Dancing in the Street, Wild is the Wind, The Man Who Sold the World i Space Oddity. Haig de dir que les versions han estat prou reeixides i han deixat al nombrós públic totalment satisfet, i a mi també m’ha agradat tot i que hi he trobat a faltar algunes peces no tan conegudes però tot i així es impossible abraçar la nombrosa obra que l’artista ens va deixar. Llarga vida al llegat de Bowie i a l’Escola per molts anys i èxits més.

L’any passat érem a Escòcia i allà celebrarem la diada de Sant Jordi, amb roses incloses. Enguany l’hem pogut gaudir a casa nostra. Una passejada per la capital Barcelonina, que des de primera hora ja tenia una gernació de gent fent cua perquè els seus escriptors preferits els signessin la darrera novel·la publicada o alguna d’anterior que ja han llegit. Hem pujat per la Rambla de Catalunya, hem parat una estona al Palau Robert on hem escoltat una estona el programa del Mon a Rac1 dirigit pel Jordi Basté i on hem gaudit de l’actuació de la Silvia Perez Cruz, una entrevista amb l’ex-jugador de Basket Andres Jimenez i part d’una entrevista a l’Ariadna Oltra. Allà Vueling ens ha regalat un parell de roses i un llibre (per tenir una reserva amb ells aquest any) Baixem pel Passeig de Gràcia que comença a estar ple de gom a gom, saludem al Toni Cruanyes, veiem alguns escriptors i acabem a la Plaça Catalunya on TV3 té instal·lat un plató on fan el Tot es Mou amb l’Helena Garcia Melero. ...

Son les 3 del matí, ha plogut, fa fred i una mica de vent. Toca anar a l’estació per agafar el tren que ens portarà fins a Khivà. Aquest tren no es de Velocitat Alta, sinó que es un tren dels d’abans (herencia soviètica?) amb lliteres però amb els compartiments oberts. Tarda unes 5h més les dues hores que hem estat a l’estació esperant. Alguns intenten dormir (la Paqui entre ells) jo prefereixo mirar per la finestra el paisatge que tot s’ha de dir es totalment estepari, amb més verdor a la sortida però que es va desertitzant a mesura que anem avançant cap al nostre destí. Quan arribem a Khivà, les prediccions d’un dia amb vent fort es compleixen, en fa molt i es molest. Khivà es la més petita de les ciutats del nostre viatge. 115.000 habitants, però no per això deixa de ser interessant, es més concentra molta bellesa en poc espai, és una ciutat-museu que impressiona amb la seva calma. Es considerada la perla d'Uzbekistan, nomes hi estarem una mica més de migdia i encara que v...

1er Dia Repetim amb un tren d’Alta Velocitat que ens porta de Samarcanda a Bukharà en unes 2h aproximadament. L’estació de Bukharà no està en aquesta ciutat sinó en una anomenada Kogon, a uns 12 Km. La temperatura ha pujat considerablement, fa molta calor i a ple sol les pedres cremen. Com que hem arribat amb el segon grup, ja anem directament al dinar. Allà ja hi havia l’altre grup que havia marxat més aviat. A més aquí a Bukharà estarem en hotels diferents. Bukharà es més petit que Samarcanda, de fet hem anat baixant de població des de Taixkent 3M, Samarcanda uns 600.000, ara estem en 290.000 i el centre històric queda més concentrat i assequible per fer-ho passejant. Un cop dinats en un restaurant amb un jardí esplèndid on hem dinat molt bé, ja toca començar el recorregut per aquest casc antic que d’entrada té molt bona pinta. Primera parada a la Plaça Central de Bukharà anomenada Poi-Kalyan. Poi-Kalyan es un complex situat al peus del Minaret Kalyan. El complex consta de ...