BLOG DE JOAN PEPIO

  No havia anat a cloendes de l’Escola Municipal de Música de Premià en els anys que fa que aquesta institució funciona de manera brillant al nostre municipi. Enguany però el fet de que l’acte musical fos dedicat a David Bowie, ha estat una magnifica excusa per apropar-nos fins a l’Amistat i gaudir durant uns 90 minuts de la musica d’aquest geni. Han interpretat 10 temes de diferents èpoques de la seva llarga trajectòria, començant per Ashes to Ashes i acabant amb Life on Mars, entremig Changes, Heroes, Let’s Dance, Starman, Dancing in the Street, Wild is the Wind, The Man Who Sold the World i Space Oddity. Haig de dir que les versions han estat prou reeixides i han deixat al nombrós públic totalment satisfet, i a mi també m’ha agradat tot i que hi he trobat a faltar algunes peces no tan conegudes però tot i així es impossible abraçar la nombrosa obra que l’artista ens va deixar. Llarga vida al llegat de Bowie i a l’Escola per molts anys i èxits més.

L’any passat érem a Escòcia i allà celebrarem la diada de Sant Jordi, amb roses incloses. Enguany l’hem pogut gaudir a casa nostra. Una passejada per la capital Barcelonina, que des de primera hora ja tenia una gernació de gent fent cua perquè els seus escriptors preferits els signessin la darrera novel·la publicada o alguna d’anterior que ja han llegit. Hem pujat per la Rambla de Catalunya, hem parat una estona al Palau Robert on hem escoltat una estona el programa del Mon a Rac1 dirigit pel Jordi Basté i on hem gaudit de l’actuació de la Silvia Perez Cruz, una entrevista amb l’ex-jugador de Basket Andres Jimenez i part d’una entrevista a l’Ariadna Oltra. Allà Vueling ens ha regalat un parell de roses i un llibre (per tenir una reserva amb ells aquest any) Baixem pel Passeig de Gràcia que comença a estar ple de gom a gom, saludem al Toni Cruanyes, veiem alguns escriptors i acabem a la Plaça Catalunya on TV3 té instal·lat un plató on fan el Tot es Mou amb l’Helena Garcia Melero. ...

Son les 3 del matí, ha plogut, fa fred i una mica de vent. Toca anar a l’estació per agafar el tren que ens portarà fins a Khivà. Aquest tren no es de Velocitat Alta, sinó que es un tren dels d’abans (herencia soviètica?) amb lliteres però amb els compartiments oberts. Tarda unes 5h més les dues hores que hem estat a l’estació esperant. Alguns intenten dormir (la Paqui entre ells) jo prefereixo mirar per la finestra el paisatge que tot s’ha de dir es totalment estepari, amb més verdor a la sortida però que es va desertitzant a mesura que anem avançant cap al nostre destí. Quan arribem a Khivà, les prediccions d’un dia amb vent fort es compleixen, en fa molt i es molest. Khivà es la més petita de les ciutats del nostre viatge. 115.000 habitants, però no per això deixa de ser interessant, es més concentra molta bellesa en poc espai, és una ciutat-museu que impressiona amb la seva calma. Es considerada la perla d'Uzbekistan, nomes hi estarem una mica més de migdia i encara que v...

1er Dia Repetim amb un tren d’Alta Velocitat que ens porta de Samarcanda a Bukharà en unes 2h aproximadament. L’estació de Bukharà no està en aquesta ciutat sinó en una anomenada Kogon, a uns 12 Km. La temperatura ha pujat considerablement, fa molta calor i a ple sol les pedres cremen. Com que hem arribat amb el segon grup, ja anem directament al dinar. Allà ja hi havia l’altre grup que havia marxat més aviat. A més aquí a Bukharà estarem en hotels diferents. Bukharà es més petit que Samarcanda, de fet hem anat baixant de població des de Taixkent 3M, Samarcanda uns 600.000, ara estem en 290.000 i el centre històric queda més concentrat i assequible per fer-ho passejant. Un cop dinats en un restaurant amb un jardí esplèndid on hem dinat molt bé, ja toca començar el recorregut per aquest casc antic que d’entrada té molt bona pinta. Primera parada a la Plaça Central de Bukharà anomenada Poi-Kalyan. Poi-Kalyan es un complex situat al peus del Minaret Kalyan. El complex consta de ...