BLOG DE JOAN PEPIO

  Cap sorpresa. El Cirque du Soleil aterra a Barcelona (millor dit a l’Hospitalet del Llobregat) amb un nou espectacle: “Kurios”(Gabinet de Curiositats) i com sempre sortim satisfets del que ens han ofert, haig de dir que potser no tant pels diferents números que s’hi han representat, com per l’embolcall de tot el conjunt. Val a dir que el show no defrauda i que es molt recomanable, el nivell de tots els participants es altíssim i es impossible no sortir-ne satisfet. El fet d’haver vist tots els espectacles que han passat per casa nostra, et fa agafar una dimensió de conjunt i sempre es evident que uns poden agradar més que altres però tots en conjunt tenen un nivell a l’alçada del que s’acaba pagant per veure-ho. La història segueix el Cercador, un inventor amb un gabinet de curiositats, convençut que existeix un món ocult i invisible més enllà del nostre. En aquest lloc trobaràs idees esbojarrades i somnis grandiosos. És un regne improvisat on habiten personatges d'un altre m...

Cada darrer divendres del mes d’Agost i des de fa 11 anys, es celebra a Can Valerià a Premià de Dalt una jornada poètica sota el nom de Poetes sota la Lluna. Gràcies a ne’n Rafael Vallbona, que ens ha informat de la vetllada (que desconeixíem) ens hi hem plantat. L’acte que ha durat un parell d’hores ha comptat amb la lectura de diversos poemes a càrrec de dues poetesses: Dolors Coll i Mireia Calafell que han recitat alguns poemes de la seva llarga trajectòria i amb l’actuació de Pau Debón (cantant d’Antònia Font) amb l’espectacle Debón canta Suau. Dolors Coll Magrí es dedicà a la docència, ha estat professora de llengua i literatura. Fou lectora a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, a Polònia entre els anys 1989 i 1992 En el camp de la poesia ha estat finalista dels Premi Rosa Leveroni (1988) amb el poemari post-titulat Però Venus no ho sap, i del Premi Marià Manent (2001) amb Mals pensaments i altres animals de companyia. Mireia Calafell, com a escriptora ha publicat Po...

  Una escapada de tres dies a Gòsol ens ha permès reprendre una assignatura pendent la de l’excursió dels Empedrats a Bagà. Fem una mica de memòria, l’any passat al mes d’Abril i després d’una bona temporada de pluges, vàrem anar a l’Adou del Bastareny i descobrirem el camí que menava cap a una zona anomenada els Empedrats i el Bullidor de la Llet. Tot i que fins al Bullidor ens hi poguérem apropar i copsar la gran quantitat d’aigua que en sortia, el camí al Salt final dels Empedrats quedava bloquejat perquè calia travessar diverses vegades el riu i no portàvem calçat adequat (escarpins bàsicament) Quedava doncs l’assignatura en stand-by fins a poder-la repetir amb condicions correctes. Ara doncs, era una bona oportunitat, bon temps, ha plogut a la zona de l’Alt Berguedà els darrers dies, i aprofitant la proximitat cap allà que ens hi dirigim. Aquesta vegada portem escarpins a la motxilla i banyador tot i que el bany està prohibit, com molt bé ens recorda un guia del parc que e...

  El passat dia 12, es va poder observar un eclipsi total de sol a les nostres contrades. Tot i que nosaltres no poguérem veure’l al 100% com a les terres de l’Ebre i part de Tarragona, si que des d’un terrat d’una bona amiga poguérem veure un 99,9%. Ja sé que no es el mateix però quan mirarem el tema d’allotjaments i tal, la cosa estava impossible. Després hem pensat que podíem haver optat per una opció de pujada i baixada, però en fi potser haurem d’esperar al de l’any vinent a les terres andaluses i del nord d’Africa o encara millor al del 2180 (ja, ja,ja...)

 D esprés de diversos intents al llarg de molts anys, finalment m’he embarcat en llegir l’obra Ulisses escrita l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce. Es tracta d’una obra molt complexa i que realment costa molt de llegir, suposo que per aquest motiu em quedava encallat al primer capítol i d’aquí ja no em movia. Recordo que la Paqui em va regalar aquest llibre l’any 1981 i per tant han hagut de passar 45 anys perquè hagi pogut llegir-lo no sense dificultats. Si ens cenyim a l’argument. Ulisses, de James Joyce, transcorre durant un sol dia, el 16 de juny de 1904, a Dublín, i segueix sobretot tres personatges: Stephen Dedalus, un jove intel·lectual inquiet; Leopold Bloom, un venedor d’anuncis jueu d’origen hongarès; i Molly Bloom, la seva dona. L’argument, en aparença, és molt senzill: Stephen comença el dia a la torre Martello amb uns companys i després vaga per Dublín ocupat en reflexions sobre la família, la religió, l’art i la seva pròpia identitat. Paral·lelament,...

  M’ha sobtat com a quasi tothom, la mort en accident de moto de Glen Hansard. Mentiria, si digues que conec molt bé la seva obra i la seva trajectòria artística, la veritat es que no la conec més enllà de la seva participació a la pel·lícula Once, en que va guanyar l’Oscar a la millor cançó per “Falling Slowly” juntament amb la Markéta Irglová, i es que aquest film que ja es considerat de culte dins del mon del cinema independent ens va oferir l’any 2008 un dels musicals més emotius. Recopilant una mica d’història d’aquest music i compositor llegeixo per internet algunes dades interessants. Hansard va començar la seva carrera actuant com a músic de carrer a Grafton Street, a Dublín. A finals de la dècada del 1980 va fundar The Frames, grup que posteriorment va signar un contracte amb Island Records i va publicar el seu primer àlbum, Another Love Song, el 1991. La banda es convertí en un dels seus principals projectes artístics i publicà discos com Fitzcarraldo (1995), Dance ...