BLOG DE JOAN PEPIO

 D esprés de diversos intents al llarg de molts anys, finalment m’he embarcat en llegir l’obra Ulisses escrita l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce. Es tracta d’una obra molt complexa i que realment costa molt de llegir, suposo que per aquest motiu em quedava encallat al primer capítol i d’aquí ja no em movia. Recordo que la Paqui em va regalar aquest llibre l’any 1981 i per tant han hagut de passar 45 anys perquè hagi pogut llegir-lo no sense dificultats. Si ens cenyim a l’argument. Ulisses, de James Joyce, transcorre durant un sol dia, el 16 de juny de 1904, a Dublín, i segueix sobretot tres personatges: Stephen Dedalus, un jove intel·lectual inquiet; Leopold Bloom, un venedor d’anuncis jueu d’origen hongarès; i Molly Bloom, la seva dona. L’argument, en aparença, és molt senzill: Stephen comença el dia a la torre Martello amb uns companys i després vaga per Dublín ocupat en reflexions sobre la família, la religió, l’art i la seva pròpia identitat. Paral·lelament,...

  M’ha sobtat com a quasi tothom, la mort en accident de moto de Glen Hansard. Mentiria, si digues que conec molt bé la seva obra i la seva trajectòria artística, la veritat es que no la conec més enllà de la seva participació a la pel·lícula Once, en que va guanyar l’Oscar a la millor cançó per “Falling Slowly” juntament amb la Markéta Irglová, i es que aquest film que ja es considerat de culte dins del mon del cinema independent ens va oferir l’any 2008 un dels musicals més emotius. Recopilant una mica d’història d’aquest music i compositor llegeixo per internet algunes dades interessants. Hansard va començar la seva carrera actuant com a músic de carrer a Grafton Street, a Dublín. A finals de la dècada del 1980 va fundar The Frames, grup que posteriorment va signar un contracte amb Island Records i va publicar el seu primer àlbum, Another Love Song, el 1991. La banda es convertí en un dels seus principals projectes artístics i publicà discos com Fitzcarraldo (1995), Dance ...

  Desprès del parèntesi de l’any passat en que per circumstàncies diverses no hi vàrem anar, enguany hem recuperat l’experiència de passar uns dies a la petita i cada cop més massificada illa pitïusa. També hem fet un canvi en la nostra logística de desplaçament i enlloc de fer-ho en avió, hem optat pel vaixell. La principal raó de fer-ho es la possibilitat de poder embarcar el vehicle el que ens permet dues coses: portar-lo carregat amb queviures i evitar el lloguer d’un vehicle a l’illa. Amb aquestes premisses i un cop efectuats els tràmits de l’Eco Formentera per poder circular per l’illa amb el nostre cotxe i aclarit si havíem de fer el tràmit també per Eivissa en fer el transbord en aquesta illa, spoiler: no fa falta en ser un vehicle en trànsit. Certament el desplaçament es llarg; anem a les dades de distància, temps i velocitat, entre Barcelona i Eivissa, ja que les d’Eivissa a Formentera no varien en el sentit de que encara que vagis amb avió, aquest trajecte l’has de...

  No havia anat a cloendes de l’Escola Municipal de Música de Premià en els anys que fa que aquesta institució funciona de manera brillant al nostre municipi. Enguany però el fet de que l’acte musical fos dedicat a David Bowie, ha estat una magnifica excusa per apropar-nos fins a l’Amistat i gaudir durant uns 90 minuts de la musica d’aquest geni. Han interpretat 10 temes de diferents èpoques de la seva llarga trajectòria, començant per Ashes to Ashes i acabant amb Life on Mars, entremig Changes, Heroes, Let’s Dance, Starman, Dancing in the Street, Wild is the Wind, The Man Who Sold the World i Space Oddity. Haig de dir que les versions han estat prou reeixides i han deixat al nombrós públic totalment satisfet, i a mi també m’ha agradat tot i que hi he trobat a faltar algunes peces no tan conegudes però tot i així es impossible abraçar la nombrosa obra que l’artista ens va deixar. Llarga vida al llegat de Bowie i a l’Escola per molts anys i èxits més.

L’any passat érem a Escòcia i allà celebrarem la diada de Sant Jordi, amb roses incloses. Enguany l’hem pogut gaudir a casa nostra. Una passejada per la capital Barcelonina, que des de primera hora ja tenia una gernació de gent fent cua perquè els seus escriptors preferits els signessin la darrera novel·la publicada o alguna d’anterior que ja han llegit. Hem pujat per la Rambla de Catalunya, hem parat una estona al Palau Robert on hem escoltat una estona el programa del Mon a Rac1 dirigit pel Jordi Basté i on hem gaudit de l’actuació de la Silvia Perez Cruz, una entrevista amb l’ex-jugador de Basket Andres Jimenez i part d’una entrevista a l’Ariadna Oltra. Allà Vueling ens ha regalat un parell de roses i un llibre (per tenir una reserva amb ells aquest any) Baixem pel Passeig de Gràcia que comença a estar ple de gom a gom, saludem al Toni Cruanyes, veiem alguns escriptors i acabem a la Plaça Catalunya on TV3 té instal·lat un plató on fan el Tot es Mou amb l’Helena Garcia Melero. ...

Son les 3 del matí, ha plogut, fa fred i una mica de vent. Toca anar a l’estació per agafar el tren que ens portarà fins a Khivà. Aquest tren no es de Velocitat Alta, sinó que es un tren dels d’abans (herencia soviètica?) amb lliteres però amb els compartiments oberts. Tarda unes 5h més les dues hores que hem estat a l’estació esperant. Alguns intenten dormir (la Paqui entre ells) jo prefereixo mirar per la finestra el paisatge que tot s’ha de dir es totalment estepari, amb més verdor a la sortida però que es va desertitzant a mesura que anem avançant cap al nostre destí. Quan arribem a Khivà, les prediccions d’un dia amb vent fort es compleixen, en fa molt i es molest. Khivà es la més petita de les ciutats del nostre viatge. 115.000 habitants, però no per això deixa de ser interessant, es més concentra molta bellesa en poc espai, és una ciutat-museu que impressiona amb la seva calma. Es considerada la perla d'Uzbekistan, nomes hi estarem una mica més de migdia i encara que v...