BLOG DE JOAN PEPIO

Son certament temps estranys els que estem vivint enguany. El Coronavirus està trasbalsant totalment la nostra vida i la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres, la vida social ha quedat tancada, enclaustrada o utilitzant l’expressió de moda “confinada” Les tradicions però segueixen arrelades en el més profund de les nostres creences i es per això que malgrat tot els inconvenients del moment, la Diada de Sant Jordi ha estat present un any més a la gran majoria de llars de casa nostra. Sens dubte s’ha trobat a faltar la gent abocada als carrers dels nostres pobles i ciutats, les parades de roses i les de llibres amb llargues cues perquè el seu autor preferit signés algun dels exemplars de la seva darrera (o no ) obra, acabada d’adquirir, tot un ritual desaparegut de cop i volta per la pandèmia que ens té a tots col·lapsats. No podien faltar les roses un any més per la Paqui i l’Ariadna. Sense poder sortir a buscar-les la floristeria “La Ginesta” ens les ha fet arribar....

Gener del 2020 arrenca un nou any, brindis, xerinola i els millors desitjos per l’any que just treu el nas. De fons sabem que a la Xina i més concretament a Wuhan un nou virus també comença a estendre’s cada vegada més ràpidament com una taca d’oli incipient dins d’un mar d’aigua, la percepció de que ens queda lluny que potser això no va amb nosaltres. De mica en mica però la taca es va fent gran i per l’efecte global salta de continent i aterra a la veïna Itàlia, això ja ens es més proper, les xifres de contagi augmenten d’una manera exponencialment perillosa, les autoritats comencen a bellugar-se (tard com sempre) i quasi sense adonar-nos ja el tenim instal·lat a casa. Nervis, precipitació, desorientació, disparitat de criteris i tots els adjectius i qualificatius que vulgueu per com afrontar la crisi convertida ja en pandèmia. El Covid-19 (Coranovirus) sembla que ha vingut per quedar-se i desgavellar tot el nostre sistema establert. L’estat Espanyol en una “brillant” idea...