BLOG DE JOAN PEPIO

Cada darrer divendres del mes d’Agost i des de fa 11 anys, es celebra a Can Valerià a Premià de Dalt una jornada poètica sota el nom de Poetes sota la Lluna. Gràcies a ne’n Rafael Vallbona, que ens ha informat de la vetllada (que desconeixíem) ens hi hem plantat. L’acte que ha durat un parell d’hores ha comptat amb la lectura de diversos poemes a càrrec de dues poetesses: Dolors Coll i Mireia Calafell que han recitat alguns poemes de la seva llarga trajectòria i amb l’actuació de Pau Debón (cantant d’Antònia Font) amb l’espectacle Debón canta Suau. Dolors Coll Magrí es dedicà a la docència, ha estat professora de llengua i literatura. Fou lectora a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, a Polònia entre els anys 1989 i 1992 En el camp de la poesia ha estat finalista dels Premi Rosa Leveroni (1988) amb el poemari post-titulat Però Venus no ho sap, i del Premi Marià Manent (2001) amb Mals pensaments i altres animals de companyia. Mireia Calafell, com a escriptora ha publicat Po...

  Una escapada de tres dies a Gòsol ens ha permès reprendre una assignatura pendent la de l’excursió dels Empedrats a Bagà. Fem una mica de memòria, l’any passat al mes d’Abril i després d’una bona temporada de pluges, vàrem anar a l’Adou del Bastareny i descobrirem el camí que menava cap a una zona anomenada els Empedrats i el Bullidor de la Llet. Tot i que fins al Bullidor ens hi poguérem apropar i copsar la gran quantitat d’aigua que en sortia, el camí al Salt final dels Empedrats quedava bloquejat perquè calia travessar diverses vegades el riu i no portàvem calçat adequat (escarpins bàsicament) Quedava doncs l’assignatura en stand-by fins a poder-la repetir amb condicions correctes. Ara doncs, era una bona oportunitat, bon temps, ha plogut a la zona de l’Alt Berguedà els darrers dies, i aprofitant la proximitat cap allà que ens hi dirigim. Aquesta vegada portem escarpins a la motxilla i banyador tot i que el bany està prohibit, com molt bé ens recorda un guia del parc que e...

  El passat dia 12, es va poder observar un eclipsi total de sol a les nostres contrades. Tot i que nosaltres no poguérem veure’l al 100% com a les terres de l’Ebre i part de Tarragona, si que des d’un terrat d’una bona amiga poguérem veure un 99,9%. Ja sé que no es el mateix però quan mirarem el tema d’allotjaments i tal, la cosa estava impossible. Després hem pensat que podíem haver optat per una opció de pujada i baixada, però en fi potser haurem d’esperar al de l’any vinent a les terres andaluses i del nord d’Africa o encara millor al del 2180 (ja, ja,ja...)

 D esprés de diversos intents al llarg de molts anys, finalment m’he embarcat en llegir l’obra Ulisses escrita l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce. Es tracta d’una obra molt complexa i que realment costa molt de llegir, suposo que per aquest motiu em quedava encallat al primer capítol i d’aquí ja no em movia. Recordo que la Paqui em va regalar aquest llibre l’any 1981 i per tant han hagut de passar 45 anys perquè hagi pogut llegir-lo no sense dificultats. Si ens cenyim a l’argument. Ulisses, de James Joyce, transcorre durant un sol dia, el 16 de juny de 1904, a Dublín, i segueix sobretot tres personatges: Stephen Dedalus, un jove intel·lectual inquiet; Leopold Bloom, un venedor d’anuncis jueu d’origen hongarès; i Molly Bloom, la seva dona. L’argument, en aparença, és molt senzill: Stephen comença el dia a la torre Martello amb uns companys i després vaga per Dublín ocupat en reflexions sobre la família, la religió, l’art i la seva pròpia identitat. Paral·lelament,...