ELS EMPEDRATS

 

Una escapada de tres dies a Gòsol ens ha permès reprendre una assignatura pendent la de l’excursió dels Empedrats a Bagà.

Fem una mica de memòria, l’any passat al mes d’Abril i després d’una bona temporada de pluges, vàrem anar a l’Adou del Bastareny i descobrirem el camí que menava cap a una zona anomenada els Empedrats i el Bullidor de la Llet. Tot i que fins al Bullidor ens hi poguérem apropar i copsar la gran quantitat d’aigua que en sortia, el camí al Salt final dels Empedrats quedava bloquejat perquè calia travessar diverses vegades el riu i no portàvem calçat adequat (escarpins bàsicament) Quedava doncs l’assignatura en stand-by fins a poder-la repetir amb condicions correctes.

Ara doncs, era una bona oportunitat, bon temps, ha plogut a la zona de l’Alt Berguedà els darrers dies, i aprofitant la proximitat cap allà que ens hi dirigim. Aquesta vegada portem escarpins a la motxilla i banyador tot i que el bany està prohibit, com molt bé ens recorda un guia del parc que ens trobem a l’entrada del camí que mena fins a l’edifici que La Salle té en l’indret d’on surt el camí i on cal deixar el cotxe.

La caminada d’uns 40 minuts es molt tranquil·la, tot i que hi ha bastant de transit (son vacances) arribem sense cap problema al punt on cal canviar les sabates de trekking pels escarpins i literalment caminar per dins el riu fins arribar al salt final de la Cua de Cavall. El lloc es idíl·lic i més ho hauria estat sinó haguéssim hagut de suportar tot un grup de famílies amb nens que s’apropiaren una bona estona de l’indret i amb crits, gossos i no saber-se comportar deslluïren una mica el moment, per sort abans ja havíem tingut ocasió de fer algunes fotos i quan marxaren quedà una estona de tranquil·litat amb gent que anava i venia però que en cap moment molestaven com si ho havien fet aquella tropa, incivisme per dir-ho educadament.

Retornant el camí, ens hem desviat cap al Bullidor de la Llet, baixava poca aigua i es que aquest brollador fora de períodes de pluja, el bullidor pot arribar a estar completament sec. Es tracta d’un aqüífer que un cop ple l’aigua sobreïx per una fissura a la roca calcària. L'aigua brolla de la fissura amb força provocant bombolles i escuma. Tot plegat presenta l'aspecte de llet bullint i d’aquí ve el nom.

Dinem a unes taules de pícnic que hi ha al costat de l’edifici de l’Aula de Natura de la Salle, i despès un cop dinats ens volem acostar a l’Adou. Però resulta que l’accés amb cotxe a l’estiu està tancat, no ho sabíem i a mig camí ens hem trobat el guarda que ens ho ha confirmat, de fet no ens ho havia dit perquè nosaltres no l’hi havíem comunicat la intenció d’anar-hi.

Donem mitja volta i ens oblidem de l’Adou que de fet ja coneixem d’un parell de cops d’anar-hi i emprenem camí cap a Gisclareny, la carretera esta acabada d’asfaltar, de fet la darrera vegada que hi circularem estaven posant fibra òptica i ja sabíem que un cop acabada l’obra arreglarien i asfaltarien la carretera.

Passem de llarg de Gisclareny i ens dirigim cap al Coll de Bena, a partir de Gisclareny es pista però està en bon estat. D’allà baixem fins al Santuari de Gresolet (tancat) i d’allí a Saldes i retorn a Gòsol.

Un dia complert i amb bon temps que hem gaudit plenament.