BLOG DE JOAN PEPIO

 

  Diumenge passat dia 18 de Desembre i com ja es tradició els Amics de l’Art Pesebristic han pujat per 52ena vegada el Pessebre a l’Ermita de Sant Mateu. Tot i que inicialment es portava a Can Gallemí una masia propietat de la família Cespedes, quan ells la varen deixar es buscà un indret proper per seguir mantenint la tradició i res millor i adient que la propera Ermita de Sant Mateu del Bosc. Uns quants caminadors, esplai i altres visitants motoritzats ens hi hem aplegat per participar de la Missa, cantar unes quantes Nadales i compartir una bona estona amb amics i coneguts tot desitjant-nos unes Bones Festes.

  Desprès d’un 2020 en que no es va celebrar degut a la pandèmia, l’any passat amb bones mesures de seguretat sanitària es va reprendre la Fira de l’Avet que es celebra pel volts de Nadal a la petita població d’Espinelves, encara que amb algunes restriccions. Enguany a l'edició 42ena ens hi hem arribat i ja amb la total normalitat de temps anteriors hem pogut passejar pels petits carrerons plens de gent i parades. A la fira per no tenir problemes d’aparcament i demés cal anar-hi d’hora. Nosaltres a un quart de deu del matí ja hi érem i Deu n’hi do la cua de cotxes que hi havia per aparcar, per sort no ens ha calgut anar a deixar el cotxe a la quinta forca i hem pogut estacionar-lo en un dels carrers del poble habilitat per a tal fi. El primer de tot es esmorzar i fer-ho en una de les parades que els habitants d’Espinelves ens ofereixen, un parell de llesques de pa amb tomàquet, botifarra o cansalada i un porronet de vi o cava per regar-ho. Un cop esmorzats i ben abrigadets ...

Doncs la cosa va de Castells. Desprès del Castell de Montgrí, hem visitat (aquest cop amb la Paqui) el Castell de Púbol. El Castell Gala Dalí de Púbol, obert al públic des del 1996, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala. L'any 1969 Salvador Dalí va prometre a la seva estimada Gala que li compraria un Castell. Després que fallessin les negociacions amb el Castell d'Empordà, el Castell de Foixà i el Castell de Requesens, finalment adquireix el Castell de Púbol que es trobava en molt mal estat. S'iniciaren les obres de restauració sota les ordres del genial pintor, amb la decoració interior creada íntegrament pel pintor, de manera que el Castell sencer es convertí en una obra seva. Gala em va agafar la mà i de sobte em digué: «Gràcies un cop més. Accepto el Castell de Púbol, però amb una sola condició: que només vindràs a visitar-me al Castell per invitació escrita». Aquesta condició afa...

Una de les assignatures pendents era la de pujar al Castell de Montgri. Per dues vegades em vaig quedar amb les ganes (per mandra) i em vaig dir que la propera vegada que anés a Torroella hi pujaria. En la darrera sortida a terres Empordaneses, ens hem allotjat a l’Hotel Terraverda de Gualta, que aprofito l’ocasió per recomanar de totes totes, i he pujat al castell. L’ascensió no és especialment complicada i s’hi inverteix uns 40 minuts. A dalt podem gaudir d’unes vistes meravelloses sobre les Illes Medes, la població de Torroella i el Golf de Roses. El castell fou construït entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II al cim del massís del Montgri que té 303 m. L'origen de la construcció del castell de Montgrí es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II i els comtes d'Empúries. Es començà a construir per Bernat de Llevià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. Per a la construcció es comp...

  L’any 1995 quatre conductors d’un programa de Radio Premià (Glòria Cid, Toni Martin, Txús Cruz i Andreu Bertran) varen crear el Premis Butaca en reconeixement de les obres de teatre estrenades a Catalunya. Els finalistes són designats per un jurat d'especialistes i els guardonats són votats directament pel públic, donant veu a l'espectador i legitimant la seva opinió. A més de ser els primers premis de teatre de votació popular de Catalunya, aquest fet els lliura de qualsevol manipulació i els desvincula d'empreses i organitzacions professionalment relacionades amb el món de l'espectacle. Des de l’any 1995 fins al 2005 es celebraren a Premià de Mar però desprès durant un grapat d’anys es varen traslladar a diferents localitats catalanes, finalment enguany han retornat a Premià (s’hi havien celebrat les edicions del 2008 i 2020) en una franja acordada d’uns quants anys. Nosaltres era la primera vegada que hi assistíem i la veritat es que ens va agradar molt. Crec ...

  Dissabte passat en va fer 98. Un any més hem pogut acompanyar-la en un dia tan important. Enguany ho vàrem celebrar amb un berenar on havia estat la seva vivenda durant molts anys, bé de fet quan va morir el tiet es va traslladar a casa una de les filles la Lali a Sant Celoni. Ara als Quatre Termes que es el nom de la casa, hi viu l’Albert un dels seus fills i allí ho varen preparar tot perquè quedes una vetllada lluïda envoltada de fills, nets i besnets. Moltes Felicitats tieta i molt agraïts a l’Albert i la Chirly per la feinada i la bona organització. Esperem seguir cap als 100...

  17000 afortunats vàrem poder gaudir el passat dijous dia 10 del concert que el grup “The Cure” va oferir al Palau Sant Jordi dins de la seva actual gira “Lost World Tour (Europe) 2022” Precedits pel grup escocès “The Twiglith Sad” que va mostrar un bon nivell i que personalment haig de reconèixer que era totalment desconegut per mi, i amb una puntualitat britànica el conjunt creat i liderat per Robert Smith va oferir un majestuós concert de 2h 35 on es varen poder moltes de les seves cançons més conegudes i d’altres que no ho eren tant però que engrescaren igualment al públic que entregat des de el primer moment corejava les tonades més conegudes (Lullaby, Friday I’m In Love, Boys Don’t Cry....) La llista de les cançons del concert es pot trobar a: https://www.setlist.fm/setlist/the-cure/2022/palau-sant-jordi-barcelona-spain-23be781b.html Tot i que la banda ha sofert nombrosos canvis de components, mantenint-se com a únic membre inicial Robert Smith actualment els seus memb...

  Cap de setmana a la Garrotxa per participar a la caminada de la Pia&Go, per anar fent boca aprofitem el dissabte per fer un tomb per la Vall de Bianya, una vall que no coneixem massa tot i haver-hi passat molts cops. Teníem diverses opcions preparades però a l’hora de la veritat improvisem una mica i ens decantem per una ruta circular on podem apropar-nos fins a un parell d’ermites que malauradament estaran tancades quan hi arribem; de tota manera l’objectiu era passar un matí caminant per aquestes contrades fent ruta de fàcil accés i apta per a totes les cames i edats. Deixem el vehicle a LLocalou un llogarret de prop més de 150 habitants i resseguint la N-260 fins a L’Hostalnou de Bianya ens apropem al trencall que en un parell llarg de quilòmetres ens menarà fins a Sant Pere Despuig. Sant Pere Despuig és un nucli de població pertanyent a la Vall de Bianya que data del 858 quan fou cedit al Monestir de Riudaura. L’any 964 se’n consagrà l’església d’estil romànic molt ...

  Repetim la cursa de la Pia & Go que organitza l’Escola Pia de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir recaptar diners per a l’educació d’infants i joves en risc d’exclusió i que per segon any consecutiu s’ha tornat a fer a la capital de la Garrotxa. Sempre ben acompanyats per en Marcel i la Dolors hem fet la caminada llarga (10 Kms) menys la Paqui que ha optat per la caminada curta (5 Km) Amb un recorregut molt semblant al de l’any passat enguany hi hem esmerçat menys temps ja que ho hem fet en 1h 49 min, el que representa un ritme de 10’54’’ per Km o si ho preferiu una velocitat mitjana de 5,5 Km/h que per les nostres aptituds està força bé. Mes enllà de registres el més important es la xifra recaptada per el projecte que ha pujat fins a 45483€ amb un total de 1602 persones inscrites i una presència de més de 1300 persones a Olot que caminaren més de 10000 Km. La recaptació es provisional a manca del recompte final. Ho hem FET POSSIBLE i per l’any vinent Tàrrega serà l’e...

  Algú va dir que envellir es un procés natural en el que les persones finalment esdevenen allò que realment volien ser. No estic massa segur de si aquesta afirmació es certa, però el que si puc dir es que acumular anys ens permet gaudir de totes les experiències viscudes i afrontar amb il·lusió els nous reptes que la vida ens vulgui presentar. Gràcies Dolors per haver compartit la teva amistat amb nosaltres. El camí que seguim es important però també els acompanyants que triem per fer-ho. Content d’haver-ne format part i amb ganes de seguir caminant junts. FELIÇOS 60

  Es dilluns i desprès d’un cap de setmana per l’Alt Penedès, ens desplacem cap a l’Anoia i més concretament a Capellades per visitar el seu Molí Paperer. El Museu Molí Paperer de Capellades es un museu sobre el paper ubicat a l’edifici de l’antic molí paperer anomenat Molí de la Vila, conservant l’estructura pròpia dels molins que hi havia el segle XVIII. Al seu costat es troba la Bassa, que es un llac alimentat per una font d’aigua que subministra 540.000 litres/hora i que té l’origen en tres brolladors que hi ha al seu interior omplint-la gràcies a l’aqüífer Carme-Capellades. La visita es molt interessant en tractar-se d’un dels museus més importants a escala internacional pel que fa a la temàtica del paper, unint i complementant la difusió del patrimoni històric i el relacionat amb el món paperer. Dins del museu podem admirar l’important fons material que consisteix en eines, maquinària per a la realització del paper de manera tradicional, caràtules, tampons de fusta, pap...

Explica la pàgina web de Barraca entre Vinyes que a finals del Segle XVIII amb la introducció de les arades de ferro es generaren grans quantitats de pedra seca que foren emprades per bastir barraques, pous, forns de calç, marges... Tal i com ens explica molt acuradament en Lluis Carsí, aquestes barraques tenien com a objectiu principal servir d'aixopluc als veremadors en cas de pluja, també es podien fer servir per dormir-hi, molt especialment quan necessitaven llevar-se aviat per veremar i evitar d’aquesta manera haver-se de desplaçar a casa seva amb el temps que comportava l’anada i la tornada. S’hi podien guardar eines i fins i tot en algunes més grans algun animal. Amb la baixada de rendiment de les vinyes per diverses causes (meteorològiques, increment de costos, canvi climàtic etc...) varen decidir buscar noves fonts d’ingressos alhora que oferir un servei extra a la seva producció vitivinícola. Així nasqué “Barraca entre Vinyes” A la petita població de l’Arboçar i més...

Una nova experiència immersiva dins l’espai IDEAL, en aquesta ocasió explorant l’univers sempre complexa i sorprenent d’un dels catalans universals, SALVADOR DALI Tal i com ja havíem observat en les anteriors exposicions dedicades a Monet i Frida Kahlo, el muntatge es francament espectacular i de totes totes molt recomanable. Dalí es sens cap mena de dubte un personatge de gran complexitat i de genialitat fora de dubte, la mostra tracta d’endinsar-nos dins del seu món amb un audiovisual impactant que veiem a la sala gran i també amb una visita amb realitat virtual desplaçant-nos dins la coberta d’un vaixell a través de paisatges vinculats a la seva obra. No cal dir que ens ha encantat l’experiència i que he de reconèixer que a mi personalment aquest tipus de mostres m’agraden molt. Ja m’apunto per la propera

  Acabo de veure la pel·lícula “Moonage Daydream, una meravellosa aproximació a la figura de David Bowie. Sens dubte el títol no pot ser més encertat al que desprès veurem durant els 140 minuts de projecció. Moonage Daydream (Fantasía de l’Edat LLunar) encara que podria tenir algun altre significat que ara mateix no soc capaç de desxifrar, es una de les millors cançons que hi ha a l’album “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars” que sens dubte va marcar un punt de notorietat en la seva carrera i serveix de partida al que se’ns presenta des de l’ inici fins al final de la seva carrera i de la seva vida, no oblidem que el darrer disc de Bowie, el meravellós testament “Blackstar” es va publicar tan sols tres dies abans de la seva mort i quin millor final per un dels millors artistes del nostre temps. El film fa un recorregut molt interessant per la seva trajectòria artística que no sols inclou la música, Bowie era una persona inquieta i va explorar moltes al...

  Unes 4.000 persones han participat a Mataró Camina per l'Alzheimer , la tradicional caminada solidària que enguany ha pogut recuperar el seu format habitual pre-pandèmia i que, com solia ser habitual, ha tornat a ser un èxit de participació. Tot i no superar el rècord de participants, podem considerar una molt bona xifra la que s’ha assolit aquest passat diumenge dia 25. Nosaltres ( amb la baixa a darrera hora de la Paqui) hem fet el recorregut de 15 Km que com ja es habitual ha comptat amb una bona senyalització i organització gràcies als voluntaris i colaboradors. Les dades que m’ha donat Samsung Health han estat: Una vegada més hem estat contents de poder participar-hi i per una bona causa com es aquesta. Sens cap mena de dubte esperem tornar l’any vinent (amb la Paqui ja recuperada)  

2Cellos es un duet de violoncel·listes format per Luka Šulić i Stjepan Hauser que foren descoberts a YouTube gràcies a un vídeo musical amb la seva versió en violoncel de "Smooth Criminal" de Michael Jackson. i que últimament amb les plataformes digitals com You Tube, Instagram, Spotify i Itunes han adquirit un reconeixement mundial que s’ha vist reflectit en actuacions en directe (feren de teloners d’Elton John en una de les seves gires) i ara en una gira anomenada “Dedicated Tour” Aquesta gira va passar pel Palau Sant Jordi el dia 15 de Setembre i crec que puc dir que tots els assistents en varen sortir satisfets. Un molt bon concert amb actuació enèrgica d’ambdos musics i amb un públic entregat especialment al tram central amb les versions de “Highway To Hell i Back in Black d’AC/DC” i “(I Can’t Get No) Satisfaction dels Rolling Stones” tot i que també hi va haver temes més tranquils com “With or Without You i Where the Streets Have no Name de U2” Sembla ser que aquest...

  Aprofitant el cap de setmana de la M. de Deu d'Agost que hem aprofitat per fer una escapada a la Vall de Cardós i amb en Pep Escudero i la Imma Ferret (millor companyia impossible) faig una petita caminada a les Bordes de Costuix. Amb tots els anys que hem anat per allà mai m'hi havia arribat, es ben veritat que sempre podem trobar nous destins. Les Bordes de Costuix es troben sobre el poble d'Àreu a la Vall Ferrera. El camí que hi mena surt de la Força d'Àreu just vorejant l'ermita de Sant Fèlix. S'enfila ràpidament tot i que essent primera hora el sol encara no apreta massa i hi ha trossos prou ombrívols. En uns 90 minuts arribem a un planell on hi trobem les Bordes, una d'elles habitada amb plaques solars i un cotxe a la porta. De fet hi ha una pista forestal que hi porta però no sería el més recomanable per un turisme. Part del camí pertany al GR-11 i està molt ben senyalitzat. Prop de les Bordes hi ha els Avets de Costuix, arbres de grans proporci...

  Hola Andreu. Ja sé que no em pots sentir perquè ja no ets entre nosaltres, divendres el teu cos va dir prou, quan la teva ment feia temps que havia anat apagant-se com si fos una d'aquestes espelmes que encenem per desitjar salut i benestar als nostres éssers estimats, ara sabem que una nova estrella brillarà entre nosaltres, és la teva llum la que s'ha encès just quan els teus ulls s'han tancat per sempre. Segur que tots i cadascun de nosaltres tenim moltes anècdotes i records, en el meu cas per dir-ne algun recordo les teves imitacions de “Chiquito de la Calzada”, NO PUEDO NO PUEDO, i quan varen inventar les rotondes en què una vegada férem almenys tres voltes senceres a la de Montgat mentre dilucidàvem quina direcció prendre. Diuen que les persones no moren totalment mentre algú les recordi, i jo em pregunto qui de tots els que t'han conegut no se'n recordarà d'Andreu Sánchez Abellan. "El Pampa" Personalment sempre recordaré els bons moments...

Just un dia 1 d’Agost de 1931 naixia a Benamaurel la matriarca de la Familia Notario-Padilla, d’això fa doncs 91 anys. No ha estat una vida fàcil i planera la que ha hagut de viure, l’exili de l’Andalusia natal forçat per les pèssimes condicions de vida a les que segurament hauria seguit enfrontant-se la van portar a Vilassar i aquí a la nostra terra hi va trobar l’amor i l’estabilitat que l’hi varen poder formar una família de la que avui amb molt d’orgull em sento part privilegiada. Gràcies Francisca per acollir-me i fer-me sentir sempre un més, estimat i respectat entre vosaltres. Et desitjo salut i benestar en els anys que la vida vulgui concedir-te. Moltes felicitats !!!