BLOG DE JOAN PEPIO

  Tornem a Gósol i ho fem per acompanyar a la nostra estimada Montse fins al seu darrer destí. Coincidències de la vida, un dimecres ens disposem a anar fins a Montserrat (aquest any que es l’any del Mil·lenari) a mig camí la Montse filla ens diu que la seva mare (la pubilla de Cal Febre) ens ha deixat. A Montserrat, tot escoltant el cant del Virolai penso en totes les Montserrat que hem estimat, perquè com deia el filòsof danès Kierkegaard, la vida es viu endavant però no té sentit sense mirar enrere; i es just en aquest punt quan tot pren sentit, el record dels essers estimats ens omple el present encara que físicament ja no estiguin entre nosaltres. Un primer de Gener, nou anys enrere acomiadàvem en Fede, llavors feia fred i plovisquejava, ara ho fem amb la Montse i fa calor, hivern i estiu, les estacions meteorològiques també com a símbol inexorable del pas del temps. Gràcies Montse, per haver-nos estimat, per haver-nos deixat formar part de la vostra vida, t’acomiadem en...

Aigua, Aigua a Dojo. Això es el que hem pogut constatar durant dos dies per l’Alt Berguedà. Rius, Rieres i Salts d’aigua van plens gràcies a les darreres i abundants pluges del passat més de Març. Anem a pams i desglossem aquestes 48 hores per terres catalanes. Hem ajudat a traslladar una sèrie de diversos objectes a Gósol per ajudar a una bona amiga que està desmuntant el pis de la mare, ara en una residencia, i portar-los a la casa que tenen a Gósol. Amb aquesta premissa o excusa ens hem permès passar un parell de dies per terres de l’Alt Berguedà, bé Gósol tot i pertànyer al Berguedà es l’únic poble d’aquesta comarca que pertany a Lleida i no pertany a la província de Barcelona com tots els de la resta de la comarca. PRIMER DIA Comencem doncs el nostre periple deixant un munt de paquets en aquest poble de prop més de 200 habitants que va tenir l’honor d’allotjar a Pablo Picasso l’any 1906 on experimentà una transformació canviant de paleta, traç i ritme compositiu. El poble ...

Un dia de lliure disposició sempre es una bona opció per desplaçar-se pel territori. Aquest passat dijous ho aprofitarem per fer un tomb per l’Alt Berguedà a l’entorn del massís del Pedraforca. La primera parada però fou a Prats de Lluçanès per esmorzar. Un parell de llesques de pa amb tomàquet amb llonganissa de la terra son perfectes per encarar de la millor manera el dia assolellat que ens acompanya. Un cop ben alimentats, la segona parada es un indret que hem conegut fa poc gràcies al programa “El Foraster” de TV3, es tracta de l’Adou del Bastareny. Aquest riu que desemboca en el Llobregat neix en un indret poc conegut i de gran bellesa del municipi de Gisclareny. L’accés es molt senzill i pràcticament si pot arribar amb cotxe fins a poca distància. Al costat d’un pont sobre el mateix riu aparquem i caminem per espai d’uns dos minuts fins a trobar un salt d’aigua molt bonic on aprofitem per fer les primeres fotografies, tot seguit enfilem aigües amunt per espai d’uns dos-c...

Just acaba l'any i els ulls d'en Fede es clouen silenciosament, es despedeixen d'aquest mon despres de 95 anys en que la seva bonhomia l'hi ha fet tenir tants amics. Avui sota el cel gris, l'acomiadem a Gòsol. Es Cap d'Any i encara mig endormiscats l'acompanyem en aquest darrer viatge, just on ell volia reposar, en aquest meravellos paisatge del Berguedà als peus del majestuós Pedraforca que de ben segur el protegirà. Descansa en Pau.