BLOG DE JOAN PEPIO

  Dia 21/09/2025 avui hauries complert 33 anys, si un desgraciat accident ara fa 6 anys no hagués trencat de manera tràgica la teva vitalitat. Avui ho hem celebrat acompanyant a la família Galitó-Cortasa en un indret proper a Penelles conegut com Roca Finestres i que de fet pertany a Castellserà. Allà a l’ombra d’una olivera una part de les seves cendres hi reposen i allà ens hem aplegat tota una colla per recordar-lo amb emoció i sentiment. No hi han faltat uns globus on cadascú hi ha escrit una frase o un desig, un pastís d’aniversari i un tastet d’aigua de valència que la Paqui va preparar, han servit per cloure un acte breu i emotiu. Volem repetir l’any vinent. Àlex Etern.

Divendres, L'Àlex tenia projectes il·lusions motius per sentir-se satisfet, una parella que l'estimava, una bona feina, una vida per davant.  De cop tot s’atura i com un mirall que es trenca en mil bocins, sacseja les nostres vides. Ens quedem garratibats, incrèduls del que està passant. No estem preparats per les coses que no segueixen l'ordre natural. Acceptem que se’n vagin els avis, els pares però no que se n'inverteixi l'ordre. No és tracta de superar-ho, es tracta d’assumir-ho i de conviure-hi. Que fàcil dir-ho, que difícil entendre-ho. He conegut relativament poc a L'Alex, però l'amistat amb els seus pares i les estades al “Càmping de La Borda” em descobriren un noi alegre, jovial, inquiet, amable, amic dels seus amics i rialler, molt rialler.  Ara que el silenci en la nostra relació s'ha imposat, només vull dir que ningú mor del tot mentre algú el recordi i ja saps que tots els que avui t’acompanyem et recordarem sempre. Per...