BLOG DE JOAN PEPIO

  No havia anat a cloendes de l’Escola Municipal de Música de Premià en els anys que fa que aquesta institució funciona de manera brillant al nostre municipi. Enguany però el fet de que l’acte musical fos dedicat a David Bowie, ha estat una magnifica excusa per apropar-nos fins a l’Amistat i gaudir durant uns 90 minuts de la musica d’aquest geni. Han interpretat 10 temes de diferents èpoques de la seva llarga trajectòria, començant per Ashes to Ashes i acabant amb Life on Mars, entremig Changes, Heroes, Let’s Dance, Starman, Dancing in the Street, Wild is the Wind, The Man Who Sold the World i Space Oddity. Haig de dir que les versions han estat prou reeixides i han deixat al nombrós públic totalment satisfet, i a mi també m’ha agradat tot i que hi he trobat a faltar algunes peces no tan conegudes però tot i així es impossible abraçar la nombrosa obra que l’artista ens va deixar. Llarga vida al llegat de Bowie i a l’Escola per molts anys i èxits més.

La seva música segueix entre nosaltres.  

  David Bowie, en paraules del seu biògraf David Buckley, "va desafiar el nucli del que se suposava que era la música rock de l'època" i "va crear, possiblement, el culte més gran de la cultura popular". Vestit amb un cridaner vestit i el cabell tintat de vermell, Bowie va posar en marxa el seu espectacle com a "“Ziggy Stardust”" al costat del grup "The Spiders from Mars" (Ronson, Bolder i Woodmansey) en un pub anomenat Toby Jug a Tolworth el 10 de Febrer de 1972. El 3 de Juliol de 1973, David Bowie va retirar “Ziggy Stardust”, el seu alter ego més famós, davant de 5.000 fans incrèduls a l'escenari del Hammersmith Odeon de Londres. Ara 50 anys més tard, el mateix dia 3 de Juliol de 2023, The Eventim Apollo (anteriorment l'Odeon) va acollir l'estrena mundial de "“Ziggy Stardust” and the Spiders from Mars: The Motion Picture", restaurada digitalment. Així doncs i desprès d’una conversa exclusiva a l’escenari amb col·labora...

  Ja fa uns dies que ens va deixar Tina Turner. Tot i que el seu nom original era Anna Mae Bullock, adquirí el cognom de Turner l’any 1958 quan es va casar amb el seu marit Ike Turner amb qui va formar el famós duo Ike &Tina Turner. Originaria de Estats Units (Brownsville, Tennessee) es nacionalitza Suïssa l’any 2013 i fou en aquest país on va morir el passat dia 24 de Maig a l’edat de 83 anys. Va iniciar la seva carrera artística amb el seu marit Ike Turner, formant un famós duet de soul. La imatge sexy de Tina Turner, la qualitat de la seva veu i la seva entrega absoluta sobre l'escenari complementaven Ike en perfecta simbiosi; era un dels millors duos dels seixanta. Tot i això, en el pla personal, el duo Turner no funcionava tan bé, i acabaria separant-se. Ike Turner va ser detingut diverses vegades, acusat de possessió d'estupefaents, i els concerts se'n ressentien de la falta de concentració i el mal estat de forma. A meitat dels setanta, Tina va prendre la decis...

  Acabo de veure la pel·lícula “Moonage Daydream, una meravellosa aproximació a la figura de David Bowie. Sens dubte el títol no pot ser més encertat al que desprès veurem durant els 140 minuts de projecció. Moonage Daydream (Fantasía de l’Edat LLunar) encara que podria tenir algun altre significat que ara mateix no soc capaç de desxifrar, es una de les millors cançons que hi ha a l’album “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars” que sens dubte va marcar un punt de notorietat en la seva carrera i serveix de partida al que se’ns presenta des de l’ inici fins al final de la seva carrera i de la seva vida, no oblidem que el darrer disc de Bowie, el meravellós testament “Blackstar” es va publicar tan sols tres dies abans de la seva mort i quin millor final per un dels millors artistes del nostre temps. El film fa un recorregut molt interessant per la seva trajectòria artística que no sols inclou la música, Bowie era una persona inquieta i va explorar moltes al...

  Amb aquesta cançó que obre l'àlbum "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" el meu petit homenatge en el cinquè aniversari de la mort de David Bowie. Per a tots els seguidors i admiradors de la seva obra, sempre ens quedarà el record en forma de cançons i àlbums tan imprescindibles en la seva discografia com aquest. Pushing through the market square, So many mothers sighing News had just come over, We had five years left to cry in News guy wept and told us, Earth was really dying Cried so much his face was wet, Then I knew he was not lying I heard telephones, opera house, favorite melodies I saw boys, toys, electric irons and T.V.'s My brain hurt like a warehouse, it had no room to spare I had to cram so many things to store everything in there And all the fat-skinny people, and all the tall-short people And all the nobody people, and all the somebody people I never thought I'd need so many people A girl my age went off...

Dia 14 de Setembre, amb 10 minuts de retràs sobre l’hora prevista (9.00 p.m.) i amb els acords de Així parlava Zaratustra de Richard Strauss, la música de David Bowie omplia la sala Bikini de Barcelona. Els artífexs una banda anomenada “Absolute Bowie” grup d’homenatge al músic anglès i per dir-ho d’alguna manera autoritzat a perpetuar la figura i la música del genial autor britànic.  D'ells Mick Woodmansey bateria de les "Spiders from Mars" ha dit: “Absolutely wicked. As one who was there, watching AB put me back there again. For anyone who missed it or fans who want to relive it I definitely recommend it. As close to the real thing that you'll get. Enjoy." El concert estructurat en dues parts ben diferenciades, va repassar tots els gran exits de la llarga carrera de l’artista, si bé va obviar tota la part posterior a la dècada dels vuitanta. A la primera part una exhaustiva revisió de la època més daurada “Ziggy Stardust, Aladdin Sane, Hunky D...

Ja fa uns dies arran de l’actuació de la violoncel·lista Maya Beiser interpretant amb l’OBC el darrer disc de Bowie “Blackstar” vaig comentar que més endavant parlaria de la retrospectiva que es mostrava al Museu del Disseny de Barcelona titulada “David Bowie is...” Aquesta exposició itinerant sobre la figura de David Bowie, desaparegut el 10 de Gener del 2016 just dos dies desprès de la publicació del darrer àlbum “Blackstar” i del seu 69è aniversari, es absolutament indispensable per qualsevol fan o seguidor de la seva obra El títol suggereix infinites respostes “David Bowie is...” Qui o Que es David Bowie? Els punts suspensius son perquè cadascú de nosaltres hi afegeixi l’adjectiu que creguem més si escau. Bowie en totes les seves facetes, la música com a eix principal, però també el seu interès per la interpretació, la pintura, l’art en general. Actor de teatre, cinema, forjat en l’escola de mim del gran Lindsay Kemp, inconformista, excèntric, innovador i més facetes ...

Una experiència inoblidable ha estat poder assistir al concert que la OBC va oferir el passat Dijous dia 13 de Juliol a l'Auditori dins del Festival Grec 2017 coincidint amb l'exposició que al Museu del Disseny es pot visitar titulada "David Bowie is" de visita obligada per tots els seguidors i fans del qui fou un dels artistes més influents que hi ha hagut no tan sols en el panorama musical sinó en moltes més facetes, fins al punt que s’ha dit d’ell que es “l’Artista Total”, Música, Pintura, Teatre, Cinema, Visionari del Rock i de les noves tendències, justament l’exposició ens planteja la pregunta “Qui era David Bowie” Sobre l’exposició ja en parlaré un altre dia, avui vull centrar-me en el concert que dirigit pel director Evan Ziporyn revisà el darrer àlbum “Blackstar” en registre simfònic. El concert per a violoncel i orquestra creat per la violoncel·lista Maya Beiser juga amb la similitud del color sonor del violoncel amb la veu humana. May...

Acabem un any i mentre els darrers minuts s'esgoten, una bona cançó ens acompanya. Look up here, I'm in heaven I've got scars that can't be seen I've got drama, can't be stolen Everybody knows me now Look up here, man, I'm in danger I've got nothing left to lose I'm so high it makes my brain whirl Dropped my cell phone down below Ain't that just like me? By the time I got to New York I was living like a king There I'd used up all my money I was looking for your ass This way or no way You know, I'll be free Just like that bluebird Now, ain't that just like me? Oh, I'll be free Just like that bluebird Oh, I'll be free Ain't that just like me? Gràcies David per tanta bona música que perdurarà en el temps. Que tinguem una Bona entrada al 2017.

David Bowie - Absolute beginners. Illustrations by Helen Green