BLOG DE JOAN PEPIO

  Ja fa molts, però molts anys vaig pujar a Montserrat a peu des de Monistrol, crec que devia ser amb els llobatons a Terrassa o potser els primers anys de viure a Premià, sé que pujarem pel camí del cremallera que llavors no hi era desprès que fos clausurat l’any 1957 i reobert posteriorment l’any 2003. Tenia ganes de tornar a fer aquesta caminada i com sempre ben acompanyat d’en Marcel i la Dolors la realitzarem dimecres passat. La Paqui va pujar amb el cotxe i ens esperava a dalt a la plaça del Monestir. Un cop esmorzats amb una mica de coca de Cal Mosso amb xocolata i un cafetó, deixem a la Paqui i ens encaminem cap al punt de sortida del camí, allà ens hi trobem la Dolores i abans de que l’hi preguntem per on s’agafa ja s’ofereix a indicar-nos-ho. Mare meva amb la Dolores, la tenia moltes ganes de xerrar i quasi no ens deixava parlar i ni caminar, en pocs minuts ens va explicar la seva vida i on podíem menjar i nosaltres amb ganes de començar la caminada. Un cop aconseguim...

Un dia de lliure disposició ens ha permès tornar a Montserrat un grapat d’anys des de l’ultima vegada que havíem pujat a l’emblemàtica muntanya. Aquesta vegada he volgut fer-ho amb el cremallera que sortint de Monistrol Vila t’apropa al Monestir en uns quinze minuts mal comptats. El nou cremallera inaugurat l’any 2003 aprofita gran part del traçat de l’antic cremallera que havia fet el recorregut entre els anys 1892 i 1957 quan degut a la progressiva pèrdua de passatge com a conseqüència d’un greu accident ocorregut l’any 1953 així com de l’increment del transport per carretera se’n va clausurar l’explotació. La línia explotada pels Ferrocarrils de la Generalitat funciona tots els dies de l’any i val a dir que el servei es comodíssim, amb uns trens d’última generació que fan el trajecte una autèntica delícia. La longitud es de 5238 metres, amb un desnivell d’uns 550 metres amb pendents de fins a un 15.6%   No cal dir que hem trobat tot l’entorn completament r...