BLOG DE JOAN PEPIO

 

Fidel a la cita anual, els Amics de l'Art Pessebrístic han bastit el pessebre als Jardins de Can Roura al Carrer Sant Antoni, seu del Jutjat de Pau. Ens hi hem apropat just el dia de la seva inauguració i aquí en tenim una visualització, que ens acompanyi en aquestes festes tan especials en un any tan diferent.

  Dins d’un marc incomparable com Sta Maria del Mar, un cor de primer nivell com l’Escolania de Montserrat que recentment ha estat considerat com un dels deu millors cors del món. El repertori una selecció de cançons nadalenques i religioses que durant una hora han embolcallat les parets d’aquesta catedral i ens ha endinsat en les properes festes que tot just truquen a la porta. Enguany tot es diferent, però escoltar aquest meravellós cor de veus blanques ha estat un autèntic plaer i l’hora del concert ens ha passat volant. Sens dubte un autèntic regal de Nadal per a les oïdes.

  Ja han passat 40 anys des que un admirador del músic amb seriosos problemes mentals anomenat Mark David Chapman va acabar amb la vida d’un músic genial que ens va donar mostres de la seva gran capacitat musical, primer com a membre dels Beatles essent compositor juntament amb Paul Mc Cartney de la quasi totalitat del seu amplíssim repertori així com desprès en la seva carrera en solitari, àlbums absolutament imprescindibles com “Walls and Bridges”, “Mind Games”, “Rock’n’Roll”, “Double Fantasy”, “Milk and Honey”, “Some Time in New York City” i el més conegut “Imagine” haurien d’estar a totes les discografies de qualsevol bon afeccionat. Fa 12 anys per aquesta data ens trobàvem a New York i presenciàrem l’homenatge que a Central Park en un indret anomenat “Strawberry Fields Forever” (mítica cançó dels Beatles) un grup d’afeccionats l’hi dedicàvem. Espelmes, fotografies, flors, alguna figureta i fins i tot una parell de pomes (Apple era la discogràfica) formaven un curiós mosaic...

  La Segarra, terra de castells. En aquesta comarca farcida de fortaleses en mes o menys bon estat s’hi troba Montfalcó Murallat. Montfalcó Murallat és una petita fortalesa medieval situada en un turó d’uns 600 metres d’alçada damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, i que conserva la trama urbanística medieval, amb les muralles completes incloses.   Buscant per Internet trobo la següent ressenya històrica: Al segle X s’establiren zones de frontera o marques en la zona límit entre els musulmans i els comtats catalans. La marca de la Segarra, al sud dels comtats d’Osona i Urgell, en fou una. El 1015 el lloc de Montfalcó es troba encara en terres en poder dels musulmans. A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així el riu Sió esdevé espai de frontera en aquestes terres a més d’àrea de comunicació social, cultural...

  Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! -Joan Maragall- Una sortida a Olot es una bona excusa per apropar-se a la Fageda d’en Jordà, tot i ser un dia laborable ens sorprèn el moviment de gent que hi trobem però això no es obstacle per endinsar-nos per aquest indret tan excepcional. Hi ha diverses rutes i nosaltres fem la Maragall que en poc més d’una hora (parades per fer fotos incloses) ens permet gaudir...

  Un dia de lliure disposició, una escapada a la Garrotxa, reviure històries, sensacions, moments viscuts a la Masia de Can Mas Joan, tota una experiència. El passat dijous férem una excursió per terres garrotxines, i tancarem la jornada apropant-nos a Can Mas Joan a les Planes d’Hostoles. Feia molts anys que no ens hi arribàvem i teníem ganes de veure les obres que per part dels fills del Sr Pere i la Sra Neus s'havien fet a la masia. De quan nosaltres hi anàvem ens quedava el record d’aquella casa que sense gaires comoditats ens servia a tota la colla per evadir-nos i compartir bons moments al voltant de la llar de foc i teixir complicitats i una amistat de les de tota la vida. Just en arribar hi trobem a la filla amb el seu marit que desprès de les reticències inicials i en donar-nos a conèixer ens acullen de la millor manera i ens ensenyen la casa de dalt a baix, les comparacions entre el passat i el present afloren a cada racó i fins i tot descobrim amb il·lusió que el n...

  Avui diumenge dia 25 d’Octubre hem fet la caminada anual de la Pia&Go i com no podia ser d’una altre manera enguany també ha estat diferent. No en hem reunit en una població com en anys anteriors sinó que hem caminat cadascú dins les seves possibilitats i ubicació i llavors mitjançant una aplicació de mòbil hem comptabilitzat els kms recorreguts juntament amb la resta de participants. A hores d’ara hi n’havia 2623 i el comptador ja arribava als quasi 6800 Kms També de manera paral·lela hem col·laborat a la caminada per l’Alzheimer que cada any l’associació del Maresme celebra per aquestes dates, en aquest cas lluint un mocador commemoratiu i penjant una foto a Instagram o Facebook amb l’etiqueta #matarocamina2020. Dues accions solidàries a les que ens agrada aportar-h el nostre petit gra de sorra transformat en una caminada amb la millor companyia que un podria desitjar. Esperem que l’any vinent tot estigui normalitzat i ho puguem celebrar com Deu mana.  

  Per molts anys Fèlix. Benvingut al club dels 60 on alguns ja alguns anys ens hi movem. El millors desitjos i l'esperança de que la dècada sigui tan profitosa com totes les viscudes anteriorment. MOLTES FELICITATS

3 9 anys que vàrem iniciar un camí junts. Lluny queden aquells nervis i incerteses que es barrejaven també amb la il·lusió i l'esperança d’un nou projecte. Ha estat un trajecte ple de bons moments, ple d’alegries i també alguna tristesa. Recordem a tot aquella gent que ens ha acompanyat i que malauradam ent ja no es entre nosaltres, i acollim amb alegria els nou vinguts. Seguirem caminant, esperem  que el camí sigui llarg i profitós. Propera parada 40.

  En un any tan complicat fins al darrer moment no teníem clar que podríem anar a la nostra cita anual amb Formentera. Per sort i amb totes les mesures de seguretat activades hi hem passat cinc dies que ens han ensenyat una illa diferent. L’absència de turistes estrangers i molt especialment dels italians que any rere any ham fet seva la illa ens ha permès descobrir unes platges més buides i tranquil·les. Sorprenent perquè molts negocis ja havien tancat desprès d’uns mesos de Juliol i Agost on bonament han intentat salvar el que s’ha pogut en aquesta temporada tan atípica, també per la buidor en les platges i en els carrers i mercats.  En definitiva una sensació estranya que no ha impedit però que poguéssim desconnectar del dia a dia i submergir-nos una vegada més en l’encant de la illa. Formentera enamora i atrapa, cada any hi descobrim nous indrets, enguany ens hem apropat al Caló d’es Mort una autèntica delícia situada just al peu de la Mola, també hem tingut temps per visi...

  Un any diferent i conseqüentment una Diada diferent, enguany no hi ha hagut actes massius, moviments de persones amunt i avall, demostracions d’unitat del poble enfront la divisió dels polítics, la mobilització ha estat molt menor en part afavorida per la recomanació de les autoritats mèdiques en el sentit de que la gent es quedés a casa. Una representació simbòlica a la carretera Nacional ha servit per recordar que la lluita ha de continuar i que malgrat les discrepàncies cal no defallir el camí no serà fàcil i serà llarg, de nosaltres depèn de que l’objectiu s’acabi assolint. Esperem que el 2021 pugui brindar-nos la possibilitat de recuperar els carrers.

Res millor per anar acabant la temporada de Vacances en aquest any tan excepcional que deixar-se caure per l’Empordà, un parell de nits a Peratallada magnífic poble medieval que ja coneixíem d’altres estades, allotjats a l’Hotel “El Cau del Papibou” ens han permès fer una visita més tranquil·la a la zona, incloent-hi platja i visites culturals. Per començar ens arribarem fins a Roses per anar a la Cala Rostella, però per un error de direcció en deixar el cotxe aparcat acabarem primer a la Cala Montjoi just al costat d’on hi havia el Restaurant “El Bulli” i on hi vàrem veure el seu xef el famosíssim Ferran Adrià. Desprès d’un parell de banys i tot resseguint el camí de Ronda ens plantem a la Cala Rostella, una bonica cala de pedres amb una aigua transparent com un vidre. Ja a Peratallada, un vol pels carrerons d’aquest bonic poble, plens de gent que va amunt i avall fotografiant i fent selfies a cada un dels racons, ens permet gaudir plenament del seu encís. L’endemà baixem fins a...

Inicialment no eren les vacances planejades, però l’aparició del COVID-19 ha obligat a fer molts canvis en la nostra vida i es evident que les vacances no podien ser una excepció, amb els dubtes lògics de si podríem tenir uns dies de relax i desconnexió de seguida vàrem veure que seria impossible fora del nostre país, es per això que contactarem novament amb el càmping de la Borda del Pubill per poder reviure “vells temps”. Sortosament tenien una bengalí lliure per les dates que nosaltres podíem anar-hi i d’aquesta manera ens hem retrobat amb una colla de bons amics que ens han ajudat a gaudir d’unes merescudes vacances d’estiu. El temps tot i no ser esplèndid en la majoria de dies no ens ha impedit fer cap de les excursions previstes que ha estat totes elles magnifiques i amb la millor companyia possible. Gràcies al “Clan de la Borda” per fer-ho possible. 

De com la Covid-19 ha canviat les nostres vides i també les nostres tradicions, en tenim una prova més en la Diada de Sant Jordi. Tot i que ja el passat 23 d’Abril sota els efectes de l’Estat d’Alarma vàrem celebrar-la, es va decidir fer una jornada més festiva de cara a l’estiu quan ja es preveia i pensàvem que tot això de la pandèmia hauria quedat més o menys parcialment remès. Sens dubte res més lluny de la realitat ja que la data proposada en el seu moment, el 23 de Juliol també ha estat marcada pels efectes dels rebrots que en aquests dies s’estan produint aquí i allà. Malgrat tot sempre hi ha un lloc per demostrar el nostre amor a les persones estimades, i res millor que una “rosa d’estiu” per deixar-ne constància, acompanyada d’una rosa blanca en homenatge a tots els sanitaris que tant i tant estan patint les conseqüències d’aquest maleït virus.

Ariadna avui fa 35 anys vares obrir els ulls a un nou món desconegut per a tu, els teus plors inicials es barrejaren amb les nostres llàgrimes de felicitat, havies arribat i ja et teníem entre nosaltres. Sens dubte una experiència única que no es pot explicar, s'ha de viure i encara que a vegades els nostres punts de vista son divergents sàpigues que res farà que deixem d’estimar-te fins que els nostres ulls es cloguin. Felicitats filleta. Els teus pares ❤

De mica en mica i a mesura que passa el temps, persones que han format part de la nostra vida ens van deixant. Avui he sabut de la mort d’en Ramon Llort, allà a Calasparra on vivia en companyia de la seva esposa Juanita i d'en Joan el seu fill qui m’ha fet saber del seu traspàs. Molts records associats a la seva figura i a la seva amistat com a bons veïns que eren de casa nostra, vivències viscudes que formen part de la meva infantesa primer i de la meva vida adulta desprès. La fusteria com a punt de trobada, els calendaris amb noies espectaculars que penjaven de les parets, el soroll de les màquines que a primera hora engegaven, la dedicació dels treballadors que formaven una veritable família, tants i tants records que em seria impossible enumerar-los tots, però per sobre de tot la seva bondat i la seva companyia de tants i tants anys, de fet ara que hi penso no eren veïns eren família i com a tal jo avui l’hi dedico aquestes petites ratlles amb sentiment i tristesa. Les p...

60 anys no es fan cada dia i mereixen algun petit caprici com el que hem pogut gaudir aquest passat cap de setmana al Far de Sant Sebastià al municipi de Palafrugell, be de fet ens hem allotjat a l’hotel que hi ha al costat perquè el far ara mateix es ocupat per un restaurant japonès de reconegut prestigi nomenat Far Nomo. La situació d’aquest Far es senzillament espectacular amb unes vistes meravelloses de la badia de LLafranc i dels penya-segats que envolten aquesta construcció llàstima d’unes antenes de telefonia que de ben segur son útils però enlletgeixen el conjunt. Llegeixo a la Viquipèdia que el Far fou inaugurat l’1 d’Octubre del 1857 i que la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català i es troba a 169m sobre el nivell del mar. Es tracta d'un conjunt format per la torre-far i altres dependències complementàries que l'envolten. Es troba elevat sobre una terrassa que salva el desnivell del terren...

Encara que amb uns dies de retràs degut a tota la situació que estem vivint aquest 2020, finalment ahir aprofitant que ja estem a la fase 1 de desconfinament, celebrarem la “Mona” amb el meu Fillol Enzo i tota la família reunida a Llavaneres. Per sort tots estem bé de salut i per sort també la trobada va ser tot un èxit. La Mona que en el seu dia ens va fer l’Alex de Can Formatger estava deliciosa i va ser un bon punt i final a l’esplèndida fideuà que ens va cuinar la Paqui. Esperem que l’any vinent l’anomenada nova normalitat ja s’hagi imposat definitivament i tots junts ho puguem celebrar en les millor condicions i sobretot quan toca, es a dir el Dilluns de Pasqua. Enguany també ha estat per Pasqua però no la Pasqua Florida sinó la Pasqua Granada quaranta dies més tard.

Son certament temps estranys els que estem vivint enguany. El Coronavirus està trasbalsant totalment la nostra vida i la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres, la vida social ha quedat tancada, enclaustrada o utilitzant l’expressió de moda “confinada” Les tradicions però segueixen arrelades en el més profund de les nostres creences i es per això que malgrat tot els inconvenients del moment, la Diada de Sant Jordi ha estat present un any més a la gran majoria de llars de casa nostra. Sens dubte s’ha trobat a faltar la gent abocada als carrers dels nostres pobles i ciutats, les parades de roses i les de llibres amb llargues cues perquè el seu autor preferit signés algun dels exemplars de la seva darrera (o no ) obra, acabada d’adquirir, tot un ritual desaparegut de cop i volta per la pandèmia que ens té a tots col·lapsats. No podien faltar les roses un any més per la Paqui i l’Ariadna. Sense poder sortir a buscar-les la floristeria “La Ginesta” ens les ha fet arribar....