BLOG DE JOAN PEPIO

Enguany es celebra el mil·lenari de Montserrat, i hem pensat que podia ser una bona opció arribar-nos fins el Monestir per escoltar el Virolai i fer una mica el turista. A més, a la tarda tenim un compromís a Navarcles i ens bé de passada. A Montserrat hi pots pujar a peu, amb l’aeri, en cotxe o amb el cremallera (feliçment recuperat), coneixent la meva afició pels trens no podeu dubtar de quin va ser el medi escollit per arribar-nos fins a la muntanya santa. El cremallera d’ara no té res a veure amb l’antic cremallera .Segons llegeixo la idea de construir una connexió ferroviària per arribar a Montserrat va néixer a finals del segle XIX, degut a l'augment de visitants de la muntanya i el monestir. Després de l'aprovació i desenvolupament del projecte, la companyia "Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes" va posar en marxa el cremallera l'any 1892. Això va permetre viatjar des de Barcelona a Montserrat en un dia, un gran assoliment de l'època gràcie...

  Ja fa molts, però molts anys vaig pujar a Montserrat a peu des de Monistrol, crec que devia ser amb els llobatons a Terrassa o potser els primers anys de viure a Premià, sé que pujarem pel camí del cremallera que llavors no hi era desprès que fos clausurat l’any 1957 i reobert posteriorment l’any 2003. Tenia ganes de tornar a fer aquesta caminada i com sempre ben acompanyat d’en Marcel i la Dolors la realitzarem dimecres passat. La Paqui va pujar amb el cotxe i ens esperava a dalt a la plaça del Monestir. Un cop esmorzats amb una mica de coca de Cal Mosso amb xocolata i un cafetó, deixem a la Paqui i ens encaminem cap al punt de sortida del camí, allà ens hi trobem la Dolores i abans de que l’hi preguntem per on s’agafa ja s’ofereix a indicar-nos-ho. Mare meva amb la Dolores, la tenia moltes ganes de xerrar i quasi no ens deixava parlar i ni caminar, en pocs minuts ens va explicar la seva vida i on podíem menjar i nosaltres amb ganes de començar la caminada. Un cop aconseguim...

  Dins d’un marc incomparable com Sta Maria del Mar, un cor de primer nivell com l’Escolania de Montserrat que recentment ha estat considerat com un dels deu millors cors del món. El repertori una selecció de cançons nadalenques i religioses que durant una hora han embolcallat les parets d’aquesta catedral i ens ha endinsat en les properes festes que tot just truquen a la porta. Enguany tot es diferent, però escoltar aquest meravellós cor de veus blanques ha estat un autèntic plaer i l’hora del concert ens ha passat volant. Sens dubte un autèntic regal de Nadal per a les oïdes.