MONTSERRAT. L'ANY DEL MIL·LENARI

Enguany es celebra el mil·lenari de Montserrat, i hem pensat que podia ser una bona opció arribar-nos fins el Monestir per escoltar el Virolai i fer una mica el turista. A més, a la tarda tenim un compromís a Navarcles i ens bé de passada.

A Montserrat hi pots pujar a peu, amb l’aeri, en cotxe o amb el cremallera (feliçment recuperat), coneixent la meva afició pels trens no podeu dubtar de quin va ser el medi escollit per arribar-nos fins a la muntanya santa.

El cremallera d’ara no té res a veure amb l’antic cremallera .Segons llegeixo la idea de construir una connexió ferroviària per arribar a Montserrat va néixer a finals del segle XIX, degut a l'augment de visitants de la muntanya i el monestir. Després de l'aprovació i desenvolupament del projecte, la companyia "Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes" va posar en marxa el cremallera l'any 1892. Això va permetre viatjar des de Barcelona a Montserrat en un dia, un gran assoliment de l'època gràcies a la combinació del Cremallera i el tren de la línia Barcelona – Manresa.

No obstant això, el Cremallera de Montserrat original va ser clausurat l'any 1957. La clausura va ser deguda a diverses circumstàncies, incloent-hi un greu accident succeït l'any 1953 i la competència de la millora de la carretera i l'Aeri de Montserrat. No va ser fins l'any 1999, sota l'auspici de la Generalitat de Catalunya, que es va reprendre la idea del Cremallera i es va elaborar un projecte per recuperar-lo i fer que el mitjà de transport fos sostenible econòmicament. Al juny de 2003, un nou Cremallera de Montserrat va tornar a circular per les vessants de la muntanya amb renovada força, aprofitant en gran mesura el traçat primigeni.

Dit i fet, deixem el cotxe a l’immens pàrquing que hi ha a l’estació inferior del cremallera. En 15’ un modern i silenciós comboi ens planta a l’estació que hi ha a la plaça del Monestir.

Es aviat i fins l’hora del Virolai tenim temps per fer una detallada visita al Museu que es troba ubicat just a sota la gran esplanada enfront de la Basílica. Es un lloc tranquil, a recés de la quantitat de turistes que omplen els diferents espais exteriors. Molts orientals, i es que Montserrat es un destí turístic de primer ordre si es ve a Catalunya de vacances o de viatge cultural.

El Museu tingué el seu origen en el Museu Bíblic fundat el 1913 per a mostrar objectes diversos procedents del Pròxim Orient relacionats amb els textos bíblics.

El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les col·leccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir (pintura italiana —Caravaggio, autor del Sant Jeroni penitent que es l'obra més destacada del Museu—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa). Gran part de les pintures d’aquesta secció provenen de les adquisicions fetes per l’abat Antoni M. Marcet a Roma i a Nàpols entre 1913 i 1920. També l’Abat Aureli M. Escarré va ampliar la col·lecció amb adquisicions noves a les quals s’han afegit altres donacions.

Més recentment hom hi ha incorporat la col·lecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX. És la secció més nombrosa i notable del Museu de Montserrat. Aquest conjunt artístic permet de presentar una panoràmica molt equilibrada i de gran qualitat del desenrotllament de l'art català modern, enriquida amb obres de grans autors d'altres escoles.

Completen el museu col·leccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segle XV al XX. El mes d’octubre del 1996 el Museu de Montserrat inaugurà la renovació de les seves dependències, que comportà la fusió de tot el fons museístic (abans repartit en dues seus) en un mateix edifici. L’antic restaurant projectat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1929 i un espai annex als fonaments de la torre del Monestir acullen ara les col·leccions d’arqueologia de l’Orient bíblic, orfebreria, pintura antiga i la col·lecció Josep Sala de pintura i escultura modernes, així com una mostra iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat titulada ‘Nigra sum’.

L’any 2004 s’inaugurà la seva remodelació, que millorà notablement els accessos i guanyà una gran superfície interior de 1.500 m2, aprofitant els espais que havia dissenyat, sota la plaça de la basílica, l’arquitecte Puig i Cadafalch. D’aquesta manera el museu disposa de bons espais públics d’acollida que li permeten captar molts més visitants, amb botiga, sala d’exposicions temporals, una sala polivalent i nous magatzems. L’ampliació també feu possible dur a terme una modificació i racionalització del recorregut per les diferents sales, seguint una ordenació cronològica de les obres. Cal destacar l’obertura d’una nova sala d’exposició de dibuixos i aquarel·les, amb obres inèdites d’artistes catalans (Fortuny, Llimona, Casas i Nonell, entre d’altres).

Des de 2005, el MDM exposa de forma permanent un conjunt amb el nom emblemàtic de “Phos Hilaron”(Llum joiosa), en un ambient adient de color porpra i llum daurada que aplega un bell conjunt d'unes 80 peces gregues i eslaves dels segles XVII al XX. Les icones traspuen la fe i l'esperit de les Esglésies d'Orient.

Feta la visita al Museu ens encaminem cap a la Basílica, abans però fem una breu parada per posar uns ciris a la Verge en una zona habilitada al costat esquerra (el camí de l’Ave Maria) i que sempre que anem a Montserrat ens hi arribem.

Per accedir a l’interior del temple, cal haver-ho sol·licitat prèviament. Cal fer-ho per Internet a fi d’assegurar poder entrar. Val a dir que els residents a l’estat Espanyol no paguen, mentre que els forans paguen una taxa.

Entrem sense que ens demanin cap acreditació (parlar català hi ajuda) uns 25 minuts abans a fi i efecte d’agafar un bon lloc que ens permeti veure i escoltar l’Escolania.

Puntualment a la una, els escolanets fan acte de presència. Primer canten el Parenostre i desprès la Salve. Finalment amb tothom dret es canta el Virolai. Emocionant com sempre en un marc incomparable i únic.

Per completar la jornada i abans d’agafar novament el Cremallera pugem fins al mirador de la Creu de Sant Miquel i a l’Ermita del mateix nom. Es una caminada d’uns vint minuts mal comptats

El mirador ofereix una vista fantàstica de tot el conjunt del Monestir. La Creu de ferro forjat descansa sobre una base graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d'aquest indret es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al Delta del Llobregat. Es un bon punt per fer unes quantes fotografies perquè la vista es magnifica.

Una mica més amunt hi ha l’Ermita, situada en l’anomenat pla de Sant Miquel, lloc estimat pels viatgers medievals. La seva arribada significava que estaven ja a prop del monestir de Santa Maria. Una mica més avall es trobava una capella en un indret on la llegenda situa el temple de Venus. Aquesta capella fou totalment destruïda per la Guerra del Francès. L’any 1870 s’edificà l’actual capella que fou beneïda el dia de sant Miquel per l’abat Muntades. L’any 1895 encara s’hi veien algunes restes de l’antiga capella. Aquest indret era el lloc on el pare abat del monestir sortia a rebre els visitants importants.

Vista per fora, ja que està tancada si bé es pot veure una mica el seu interior per una reixa que hi ha a la porta.

Un cop feta la visita, retornem cap al Monestir, parem en un banc del camí per fer un mos i ja nomes ens queda agafar el Cremallera per tornar al cotxe i dirigir-nos cap a Navarcles, però això ja es una altra història.