BLOG DE JOAN PEPIO

  De Sant Hilari a Les Planes d’Hostoles hi ha poc menys d’una hora (sempre que no s’hi vagi per Osor) allà ens esperen la Rosa i el Fèlix (els padrins de l’Ariadna) a la casa que tenen al poble i que era la casa dels avis (els pares del pare de la Rosa) es la casa de la Savina, que comparteixen els tres germans i gràcies a un calendari ben elaborat en poden gaudir tots plenament. Nosaltres hi passarem un parell de dies, des de Dimecres al migdia fins al Divendres a mig matí. Les previsions meteorològiques no son massa optimistes i son certes perquè poc abans d’arribar just a l’entrada d’Amer ens descarrega un bon ruixat. Tot i això no ens mullem i podem deixar les coses tranquil·lament. Just al mateix temps en Fèlix arriba de fer una caminada a les Agudes, cada dimecres va amb un grup de Premià que fan excursions (bàsicament cims) i encara que ell ara està uns dies a la Garrotxa, han quedat al Montseny per fer aquesta pujada. La tarda es presenta poc idònia per fer una sor...

Una excel·lent trobada d’ex companys de Merquinsa que ha servit per retrobar gent que feia molts anys que no havíem vist. Compartir un dinar en bon ambient, parlant més del present que del passat (que sempre es d’agrair) ha estat una bona manera de recuperar el sentiment de pertinença al que durant molts anys va ser el nostre lloc de treball. No hi érem tots (es cert) però els que hi hem assistit ens ho hem passat molt bé, tant que algú ja parlava de repetir-ho l’any vinent. 

Res millor que uns dies de desconnexió per terres murcianes per poder fer una visita a un molt bon amic que ja fa un grapat d’anys que es traslladà al municipi de Calasparra. Amb en Marcel de company hi hem estat 5 dies que han servit perquè entre altres coses ell conegués part de l’entorn del poble calasparreny. DIJOUS DIA 30/11 Sense cap contratemps ens plantem a Alacant en vol de Vueling que ens deixa a l’aeroport de l’Altet ara rebatejat com a Miguel Hernández en honor al poeta i dramaturg nascut a Oriola. Allà en Joan Llort ja ens espera per fer-nos de cicerone en aquests dies. El nostre destí Calasparra ens queda a 136 Km que fem en una 1h 30 min. En arribar-hi anem al seu domicili al Carrer Pascuales, i desprès d’una mica de descans ens apropem fins al restaurant “La Tasca” on dinem molt bé i molt tranquils. A la tarda la visita al Santuari de la “Virgen de la Esperanza” es obligada. El Santuari es troba en un paratge a 6 km per carretera de la vila. L'ermita acull dues imat...

Una trobada entre antics companys de treball, primer a Quinn Ibérica, després a Merquinsa i finalment a Lubrizol. Tota una vida laboral que ens ha unit i que ara tots jubilats ens permet reunir-nos al voltant d’una taula per gaudir d’un bon dinar i una bona sobretaula. Amb ganes de repetir-ho més endavant.  

  Sempre es agradable una trobada entre antics companys de feina que a més han estat uns bons amics i amb qui hem compartit tota una vida laboral. Desprès que tots tres ens hem jubilat i ara que la situació relacionada amb la pandèmia comença a normalitzar-se i poc a poc anem recuperant les relacions socials tan privades en aquests darrers temps, res millor que un bon dinar de germanor a Ca La Montse just a l’entrada del barri de la Barceloneta, on a més d’un bon àpat que ens ha deixat molt satisfets, hem pogut repassar mil-i-una anècdotes de tants anys viscuts a K.J. Quinn Ibèrica, Merquinsa i finalment Lubrizol, tres empreses en una sola, ja que de fet no ens hem mogut del Gran Vial 17 de Montmeló. Ens ho hem passat d’allò més bé i amb ganes de repetir-ho més endavant, de ben segur que les anècdotes seguiran fluint a l’entorn d’una bona taula i una millor companyia.

  Sentim l'absència de la Rosa mare, retenim en la nostra memòria tots els rècords viscuts. Tants moments compartits i molt especialment aquelles tardes a casa la Montserrat, on ella i la Maria no nomes l’hi feien companyia sinó que l’hi donaven tota la seva ajuda i estimació que només una veritable amistat pot ser capaç de transmetre. Sempre estarà entre nosaltres. Una abraçada des del fons del cor per tota la família. Ariadna, Paqui i Joan

  Un gran regal dels meus companys de feina (molt ben assessorats) aquest casc escala 1:2 d’Ayrton Senna em va fer molta il·lusió i ja llueix al menjador de casa perquè cada cop que el miri em recordi d’agrair-los la seva amistat i companyia durant tots aquests anys, tants com 43. Gràcies gent de Lubrizol, sou meravellosos.

Divendres, L'Àlex tenia projectes il·lusions motius per sentir-se satisfet, una parella que l'estimava, una bona feina, una vida per davant.  De cop tot s’atura i com un mirall que es trenca en mil bocins, sacseja les nostres vides. Ens quedem garratibats, incrèduls del que està passant. No estem preparats per les coses que no segueixen l'ordre natural. Acceptem que se’n vagin els avis, els pares però no que se n'inverteixi l'ordre. No és tracta de superar-ho, es tracta d’assumir-ho i de conviure-hi. Que fàcil dir-ho, que difícil entendre-ho. He conegut relativament poc a L'Alex, però l'amistat amb els seus pares i les estades al “Càmping de La Borda” em descobriren un noi alegre, jovial, inquiet, amable, amic dels seus amics i rialler, molt rialler.  Ara que el silenci en la nostra relació s'ha imposat, només vull dir que ningú mor del tot mentre algú el recordi i ja saps que tots els que avui t’acompanyem et recordarem sempre. Per...

Com si d’una cursa amb fites es tractés i bé potser la vida es això, anar superant etapes amb mes o menys encerts, afrontar els reptes que el dia a dia ens posa el davant i somiar en un millor demà sense renunciar al que hem après del passat. Ara amb els 62 acabats d’estrenar i envoltat de tots els que m’estimen i m’acompanyen nomes puc agrair-los el seu escalf i dir-los: Seguim Caminant. Propera parada 02-02-2020 A la vostra Salut....

Doncs si, dit i fet; el passat divendres dia 12 d’Octubre aprofitant que era Festa Nacional i que “No tenim res a celebrar” ens decidirem a fer una visita a la família Llort que des de fa molts anys es troba instal·lada en aquest poble de la província de Múrcia. Uns 600 Kms que es fan en unes 6h aproximadament (depèn de trànsit i parades) L’objecte de la visita era poder saludar en Ramón i la Juanita que s’han fet molt grans i ens feia il·lusió poder-los veure ara que encara hi som a temps. Al seu fill l’hem vist fa poc per la defunció de la Tere i més o menys ens hem anat veient encara que no tot el sovint que hauríem volgut. Hem reservat habitació a l’Hotel Argos, a Valentín just al costat de Calasparra, de fet Valentín es el que per allà anomenen una “pedanía” es a dir un agregat que depèn de Calasparra. Es un hotel a peu de carretera al costat d’una benzinera i on onegen tres grans banderes espanyoles, avui es el dia de la Hispanitat i ja se sap que tothom té el seu pun...

Fidels a la cita anual, hem passat una bona jornada a Casa Calderí a Navarcles. Com sempre i des de fa un grapat d’anys amb l’Albert i la Susi al cap davant però magníficament recolzats per tots els membres de la família Brunet, hem pogut gaudir d’una bona jornada al voltant de la paella cuinada per en Joan Roig i en Pere Salvat, que com cada any ha estat esplèndida. Amb el nostre agraïment a tots ells, ja tenim preparada l’agenda del 2019 per guardar-nos un dissabte del mes de Març i encaminar-nos cap a Navarcles.

Excel·lent opció. Bona combinació de pintxos clàssics i plats més elaborats en un ambient tranquil i molt cèntric. Stuat just enfront del Mercat de Santa Caterina es un lloc ideal per sopar amb amics o simplement fer unes tapes. Uns musclos al txakoli i una truita de bacallà per llepar-hi els dits, sobresurten entre altres delicadeses que s'hi poden degustar. Per si no n'hi havia prou el tracte d'Anxo el director a qui ja coneixiem del Sagardi del carrer Argenteria que ens va oferir un tracte amable i cordial, més que clients erem amics. Repetirem sens dubte i ho recomano al 100%  Esteu avisats, nosaltres ja pensem en la propera visita ... Orio Barcelona

Una nova dècada encetada. Un altre 2 de Febrer superat i així fins a 60 vegades. I arribat aquest punt en que saps que el camí que et queda per recòrrer es inferior al que has recorregut, penses en si has estat feliç, si has assolit allò que volies, que has deixat de fer, que t'ha motivat i que t'ha desencisat, quines amistats ho han estat de veritat i quines només han estat puntuals en moments de cruïlla, com hauries volgut ser i finalment has estat; i tantes i tantes preguntes i reflexions que em venen a la ment i tantes respostes que es troben disperses en l'ambient. Puc dir que he estat afortunat de tenir la Paqui al meu costat que juntament amb l'Ariadna son les que m'han d'aguantar els meus bons i mals moments, però dijous passat vaig seguir comprovant (per si no ho sabia ja) l'autèntica amistat de la colla de Can Masjoan, perfectament coordinats amb la Paqui em varen sorprendre amb una trobada-sopar on em varen seguir demostrant ...