BLOG DE JOAN PEPIO

De com la Covid-19 ha canviat les nostres vides i també les nostres tradicions, en tenim una prova més en la Diada de Sant Jordi. Tot i que ja el passat 23 d’Abril sota els efectes de l’Estat d’Alarma vàrem celebrar-la, es va decidir fer una jornada més festiva de cara a l’estiu quan ja es preveia i pensàvem que tot això de la pandèmia hauria quedat més o menys parcialment remès. Sens dubte res més lluny de la realitat ja que la data proposada en el seu moment, el 23 de Juliol també ha estat marcada pels efectes dels rebrots que en aquests dies s’estan produint aquí i allà. Malgrat tot sempre hi ha un lloc per demostrar el nostre amor a les persones estimades, i res millor que una “rosa d’estiu” per deixar-ne constància, acompanyada d’una rosa blanca en homenatge a tots els sanitaris que tant i tant estan patint les conseqüències d’aquest maleït virus.

Gener del 2020 arrenca un nou any, brindis, xerinola i els millors desitjos per l’any que just treu el nas. De fons sabem que a la Xina i més concretament a Wuhan un nou virus també comença a estendre’s cada vegada més ràpidament com una taca d’oli incipient dins d’un mar d’aigua, la percepció de que ens queda lluny que potser això no va amb nosaltres. De mica en mica però la taca es va fent gran i per l’efecte global salta de continent i aterra a la veïna Itàlia, això ja ens es més proper, les xifres de contagi augmenten d’una manera exponencialment perillosa, les autoritats comencen a bellugar-se (tard com sempre) i quasi sense adonar-nos ja el tenim instal·lat a casa. Nervis, precipitació, desorientació, disparitat de criteris i tots els adjectius i qualificatius que vulgueu per com afrontar la crisi convertida ja en pandèmia. El Covid-19 (Coranovirus) sembla que ha vingut per quedar-se i desgavellar tot el nostre sistema establert. L’estat Espanyol en una “brillant” idea...