BLOG DE JOAN PEPIO

Dissabte plujós de camí cap a Aitona per veure la floració dels presseguers aprofitem per fer una parada als cellers Raimat a les afores de Lleida. Sota les explicacions de la nostra guia Irune, fem una visita per les diferents estances que conformen les bodegues. L’any 1914 Manuel Raventós va adquirir 3200 Ha de terres ermes i les convertí en colonització agrària, essent avui amb 1700 Ha el cultiu de vinya més gran d’Europa d’un sol propietari. La visió empresarial del Sr Raventós va ser doncs molt notable aprofitant que el 1910 s’havia construït el canal d’Aragó i Catalunya, feu construir 100 km de sèquies per dur l’aigua del canal fins a les terres de Raimat, per reduir la salinitat va plantar molts arbres al seu voltant. Els cellers, les cases dels colons i l’església foren construïts per l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver que era deixeble d’Antoni Gaudí. El raïm es va començar a veremar als anys 1930, un dels problemes eren els conills que es menjaven els fruits. Es va e

Explica la pàgina web de Barraca entre Vinyes que a finals del Segle XVIII amb la introducció de les arades de ferro es generaren grans quantitats de pedra seca que foren emprades per bastir barraques, pous, forns de calç, marges... Tal i com ens explica molt acuradament en Lluis Carsí, aquestes barraques tenien com a objectiu principal servir d'aixopluc als veremadors en cas de pluja, també es podien fer servir per dormir-hi, molt especialment quan necessitaven llevar-se aviat per veremar i evitar d’aquesta manera haver-se de desplaçar a casa seva amb el temps que comportava l’anada i la tornada. S’hi podien guardar eines i fins i tot en algunes més grans algun animal. Amb la baixada de rendiment de les vinyes per diverses causes (meteorològiques, increment de costos, canvi climàtic etc...) varen decidir buscar noves fonts d’ingressos alhora que oferir un servei extra a la seva producció vitivinícola. Així nasqué “Barraca entre Vinyes” A la petita població de l’Arboçar i més