TAST AL CELLER RAIMAT

Dissabte plujós de camí cap a Aitona per veure la floració dels presseguers aprofitem per fer una parada als cellers Raimat a les afores de Lleida.

Sota les explicacions de la nostra guia Irune, fem una visita per les diferents estances que conformen les bodegues.

L’any 1914 Manuel Raventós va adquirir 3200 Ha de terres ermes i les convertí en colonització agrària, essent avui amb 1700 Ha el cultiu de vinya més gran d’Europa d’un sol propietari. La visió empresarial del Sr Raventós va ser doncs molt notable aprofitant que el 1910 s’havia construït el canal d’Aragó i Catalunya, feu construir 100 km de sèquies per dur l’aigua del canal fins a les terres de Raimat, per reduir la salinitat va plantar molts arbres al seu voltant.

Els cellers, les cases dels colons i l’església foren construïts per l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver que era deixeble d’Antoni Gaudí.

El raïm es va començar a veremar als anys 1930, un dels problemes eren els conills que es menjaven els fruits. Es va estimular la caça del conill en tots els pobles veïns, fins al punt que es va fer famós el plat dit «conill a la raïmat». No n'hi va haver prou i es van introduir unes serps d'Austràlia inofensives per a l'home. Avui encara s'hi poden trobar els exemplars que s'han aclimatat.

Manuel Raventós va cedir uns terrenys als jesuïtes per a construir-hi un col·legi, avui anomenat Col·legi Claver. Els habitants de Raimat hi podien accedir gratuïtament. A més, gràcies a l'acord, el poble disposava d'un capellà, encara que no era una parròquia.

Els cellers van adoptar l'antic escut del castell: una mà estesa cap avall i un gotim de raïm. Per conveniència comercial es va girar l'escut de forma que la mà apunta cap amunt.

Més endavant es van replantar ceps californians que van permetre aconseguir un vi de qualitat. Sota l’èxit del vi de Raïmat es va constituir l’any 1983 la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Amb l'excepció de les cases, tot el poble era de propietat de la família Raventós, anomenada eufemísticament «la família». El 1999 es va arribar a un acord entre l'Associació de Veïns de Raimat, la Paeria de Lleida i la família Raventós en el qual se cedien els carrers a la propietat pública. Va ser el primer pas per a la constitució d'una entitat municipal descentralitzada.

Un cop acabada la visita, amb l’entrada tenim una cata de 3 vins (1 Blanc, 1 Rosat i 1 Negre) i un Cava.

Hem de dir que ha estat una visita molt interessant i que de passada ens ha estalviat una remullada en un dia gris i plujós.