BLOG DE JOAN PEPIO

  No havia anat a cloendes de l’Escola Municipal de Música de Premià en els anys que fa que aquesta institució funciona de manera brillant al nostre municipi. Enguany però el fet de que l’acte musical fos dedicat a David Bowie, ha estat una magnifica excusa per apropar-nos fins a l’Amistat i gaudir durant uns 90 minuts de la musica d’aquest geni. Han interpretat 10 temes de diferents èpoques de la seva llarga trajectòria, començant per Ashes to Ashes i acabant amb Life on Mars, entremig Changes, Heroes, Let’s Dance, Starman, Dancing in the Street, Wild is the Wind, The Man Who Sold the World i Space Oddity. Haig de dir que les versions han estat prou reeixides i han deixat al nombrós públic totalment satisfet, i a mi també m’ha agradat tot i que hi he trobat a faltar algunes peces no tan conegudes però tot i així es impossible abraçar la nombrosa obra que l’artista ens va deixar. Llarga vida al llegat de Bowie i a l’Escola per molts anys i èxits més.

  Molt recomanable si ets aficionat a la música de Pink Floyd la pel·lícula que en format documental ens transporta al concert que David Gilmour va fer l’any 2024 a Roma i més concretament al Circ Màxim d’aquella ciutat. Una posta en escena sòbria, lluny de l’aparatositat que envolta als concerts de l’altre guru de la banda Roger Waters, amb una molt bona base sonora dels components de la banda i un trio de coristes esplèndides que juntament amb la filla de David, la Romany completen un conjunt magnífic que permet durant dues hores i mitja recordar i gaudir d’aquell moment. Una manera de seguir escoltant alguns dels èxits de Pink Floyd barrejats amb temes del propi David dels seus àlbums en solitari que potser no tenen la força de la mítica banda però que executats magníficament fan de bon escoltar.

  La primera vegada que vaig veure els Antonia Font fou l’any 2006, va ser a la Plaça de la Sardana a Premià de Mar i si no recordo malament tenia relació amb algun acte de la Flama del Canigó. Llavors ja vaig quedar frapat amb els seus temes (que desconeixia totalment) i especialment amb una increïble versió de “Instellar Overdrive” de Pink Floyd que ja em va deixar clar de que es tractava d’un grup que calia seguir. He anat escoltant durant un grapat de temps els seus temes relacionats bàsicament amb temes espacials, amb tocs illencs (per això son de Mallorca) i tot embolcallat amb una atmosfera psicodèlica. Temes curts generalment no superen els tres minuts, però que t’acaben enganxant. Ara a 27 de Setembre de 2024 i aprofitant una gira de retrobament del grup amb els seus seguidors desprès d’un temps sabàtic, ja que el 28 de novembre de 2013 el grup va anunciar la seva dissolució. El 19 de juny del 2021 es confirmà el seu retorn i el 17 de desembre publicaren el seu darrer ...

  No va guanyar la primera edició d’Eufòria, però sens dubte Triquell nom artístic d’en Francesc Fuentes i Triquell, s’ha convertit en un dels concursants que millor ha rendibilitzat el seu pas pel concurs televisiu. Vàrem tenir l’oportunitat de veure’l en directe al Ulisses Fest de Premià de Dalt l’any passat i ens va deixar una bona impressió amb la seva música electrònica i ara hem tingut l’oportunitat de veure’l novament en la presentació del seu nou EP anomenat FOMO a l’espai IDEAL de Barcelona. En una barreja de innovació i experimentació, l’espectacle es una proposta trencadora on la combinació de la música amb les imatges projectades a la gran sala de centre ofereix una sensació d’immersió única. Molt interessant i recomanable aquesta vivència que durant quatre dies ha aterrat en el Centre d’Arts Digitals (IDEAL) per a satisfacció de seguidors i afeccionats d’aquest músic que amb les seves propostes trencadores s’està forjant un camí que presumim pot ser llarg i exitó...

  Dins de la programació del Festival Strenes, el passat dia 4 va actuar el grup Blaumut al Palau de la Música, i ho feu acompanyat de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona. Amb les entrades exhaurides des de feia temps, el concert no va decebre gens als seus incondicionals (entre els que m’hi incloc) i fou un repàs als seus primers 10 anys de carrera, fet que els hi va permetre repassar un bon grapat de cançons dels seus 5 discs. La combinació i la simbiosi amb l’orquestra va ser molt reeixida i grup, orquestra i públic varen connectar totalment per oferir dues hores de bona musica. No hi van faltar els clàssics de la banda com “Bicicletes”, “Pa amb Oli i Sal”, “Houston”, “Cartes de l’Orient” i algun dels temes del darrer disc com “El Riu” Blaumut és una formació musical que combina el folk-pop, la música clàssica i la cançó d'autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarr...

  Dimarts 21 de Març del 2023, a les 21.10 minuts comença el concert de Roger Waters dins la gira “This is not a Drill” que es podria traduir com a Això no es un Simulacre i que el mateix autor qualifica com la seva primera gira de comiat (n’hi haurà més?) “This is not a Drill” es la setena gira de concerts de Waters. La gira, programada inicialment pel 2020 es va haver de posposar per la pandèmia i fou reprogramada pel 2022 a Estats Units i 2023 a Europa. Si ja a la seva anterior gira “Us+Them” el contingut del missatge polític era bastant ampli, cal dir que en la gira d’ara es molt més accentuat. A l’inici del concert una veu en off demana al públic que apaguin els seus telèfons i que se’n vagin al bar si els agrada Pink Floyd però els incomoden les polítiques de Roger Waters. En una ocasió arran de les critiques rebudes va contestar que era sorprenent que algú que hagués estat escoltant les seves cançons durant 50 anys no les hagués entès, però que això no l’hi importava gai...

Encara que amb un cert retràs degut sembla a un problema de tipus logístic, el grup “The Musical Box”ens va oferir un esplèndid concert basat en l’obra “The Lamb Lies Down on Broadway” de Genesis. Certament va valdre molt la pena, perquè aquest concert portava uns anys d’endarreriment degut a la pandèmia, programat inicialment pel 2020, es va posposar al 2021 i finalment al 2023. El públic que omplia la sala Paral·lel 62 (ex Barts) ho va agrair plenament. Tal i com segurament ja he comentat en anteriors posts, aquest grup nascut al Canadà l’any 1993 es l’únic tribut de Genesis que ha rebut suport actiu i permís del grup real per recrear els seus èxits, se’ls va concedir un accés increïble a les cintes originals del disc, cosa que els ha permès fer una recreació molt fidel d’aquesta meravella musical de l’any 1974. La formació actual està formada per: Denis Gagné (Peter Gabriel) François Gagnon (Steve Hackett) Sébastien Lamothe (Mike Rutherford) Ian Benhamou (Tony Banks) Marc Laflamme (...

  Fantàstic concert el que vam poder presenciar ahir al vespre a l’Auditori del Fòrum a Barcelona. “The Wall in Concert”, el seu nom ja ho diu tot i es que es tractava d’un concert basat en el multi premiat àlbum “The Wall” de Pink Floyd. Amb una posta en escena de 9 músics i 4 coristes, i amb material audiovisual de suport extret en part de la gira original que Pink Floyd va realitzar l’any 1981. Amb un so impecable vàrem poder escoltar novament tots els temes que composen aquest àlbum, l’onzè de la banda britànica considerat una referència del rock progressiu. Es un treball conceptual que retrata la vida d’una estrella fictícia i que es basa en histories personals dels membres del grup. Els temes fan endinsar-nos en la història d’aquest personatge passant per tot tipus de temàtiques que van des de la vida a la mort, la Segona Guerra Mundial (on Waters hi va perdre un germà, i a qui dedicaria posteriorment l’àlbum “The Final Cut”) el fracàs, les drogues, la família, es a dir un to...

  17000 afortunats vàrem poder gaudir el passat dijous dia 10 del concert que el grup “The Cure” va oferir al Palau Sant Jordi dins de la seva actual gira “Lost World Tour (Europe) 2022” Precedits pel grup escocès “The Twiglith Sad” que va mostrar un bon nivell i que personalment haig de reconèixer que era totalment desconegut per mi, i amb una puntualitat britànica el conjunt creat i liderat per Robert Smith va oferir un majestuós concert de 2h 35 on es varen poder moltes de les seves cançons més conegudes i d’altres que no ho eren tant però que engrescaren igualment al públic que entregat des de el primer moment corejava les tonades més conegudes (Lullaby, Friday I’m In Love, Boys Don’t Cry....) La llista de les cançons del concert es pot trobar a: https://www.setlist.fm/setlist/the-cure/2022/palau-sant-jordi-barcelona-spain-23be781b.html Tot i que la banda ha sofert nombrosos canvis de components, mantenint-se com a únic membre inicial Robert Smith actualment els seus memb...

2Cellos es un duet de violoncel·listes format per Luka Šulić i Stjepan Hauser que foren descoberts a YouTube gràcies a un vídeo musical amb la seva versió en violoncel de "Smooth Criminal" de Michael Jackson. i que últimament amb les plataformes digitals com You Tube, Instagram, Spotify i Itunes han adquirit un reconeixement mundial que s’ha vist reflectit en actuacions en directe (feren de teloners d’Elton John en una de les seves gires) i ara en una gira anomenada “Dedicated Tour” Aquesta gira va passar pel Palau Sant Jordi el dia 15 de Setembre i crec que puc dir que tots els assistents en varen sortir satisfets. Un molt bon concert amb actuació enèrgica d’ambdos musics i amb un públic entregat especialment al tram central amb les versions de “Highway To Hell i Back in Black d’AC/DC” i “(I Can’t Get No) Satisfaction dels Rolling Stones” tot i que també hi va haver temes més tranquils com “With or Without You i Where the Streets Have no Name de U2” Sembla ser que aquest...

Amb dos discs al mercat, Nil Moliner ha aconseguit fer-se un lloc prominent dins del panorama musical actual. Nosaltres coneixíem al Nil de la seva època amb Cybee un grup format per gent de Sant Feliu de Llobregat i amb qui coincidirem un estiu al càmping de La Borda del Pubill. Resulta que en Nil i els seus companys varen pujar amb una tenda de campanya per passar uns dies i una tarda va ploure molt. Uns amics comuns els hi varen comentar que nosaltres teníem lloc a la nostra bengalí i que si volien podien venir a dormir amb nosaltres. Dit i fet, els vàrem tenir allotjats aquella nit i l’endemà en Nil ens va deixar una dedicatòria d’agraïment i mira per on tenim un autògraf d’algú que en aquell moment no era tan famós però que ja apuntava maneres. El grup es va dissoldre i en Nil va començar una exitosa carrera en solitari que el va portar el passat dia 26 de Març al Palau Sant Jordi, i allà hi érem nosaltres i haig de dir que ens ho vàrem passar molt bé, un bon concert de quasi ...

  Dins d’un marc incomparable com Sta Maria del Mar, un cor de primer nivell com l’Escolania de Montserrat que recentment ha estat considerat com un dels deu millors cors del món. El repertori una selecció de cançons nadalenques i religioses que durant una hora han embolcallat les parets d’aquesta catedral i ens ha endinsat en les properes festes que tot just truquen a la porta. Enguany tot es diferent, però escoltar aquest meravellós cor de veus blanques ha estat un autèntic plaer i l’hora del concert ens ha passat volant. Sens dubte un autèntic regal de Nadal per a les oïdes.

Acabem la temporada de concerts i res millor que fer-ho escoltant a Sir Elton John al Sant Jordi, dins de la seva darrera gira “Wonderful Crazy Night Tour” Amb deu minuts de retard, sense teloners amb una posta en escena sòbria; la seva banda, una immensa i discreta pantalla de leds com a fons, dues pantalles de vídeo (no massa grans) i el seu majestuós piano en primer terme, el concert arrenca amb la contundent “The Bitch is Back” i a partir d’aquí un molt bon concert de dues hores i quart amb majoria de cançons del repertori clàssic amb especial predilecció per l’àlbum “Goodbye Yellow Brick Road” i altres clàssics com “Daniel” “Crocodrile Rock” “Your Song” i una increïble, elèctrica i llarguíssima versió de la meravellosa “Levon” del seu àlbum “Madman Across the Water” que va fer vibrar com mai a tots els assistents que omplien de gom a gom el recinte. Elton John als seus 70 anys conserva encara una energia envejable, millor en el virtuosisme dels seus dits al piano...