BLOG DE JOAN PEPIO

  Una escapada de tres dies a Gòsol ens ha permès reprendre una assignatura pendent la de l’excursió dels Empedrats a Bagà. Fem una mica de memòria, l’any passat al mes d’Abril i després d’una bona temporada de pluges, vàrem anar a l’Adou del Bastareny i descobrirem el camí que menava cap a una zona anomenada els Empedrats i el Bullidor de la Llet. Tot i que fins al Bullidor ens hi poguérem apropar i copsar la gran quantitat d’aigua que en sortia, el camí al Salt final dels Empedrats quedava bloquejat perquè calia travessar diverses vegades el riu i no portàvem calçat adequat (escarpins bàsicament) Quedava doncs l’assignatura en stand-by fins a poder-la repetir amb condicions correctes. Ara doncs, era una bona oportunitat, bon temps, ha plogut a la zona de l’Alt Berguedà els darrers dies, i aprofitant la proximitat cap allà que ens hi dirigim. Aquesta vegada portem escarpins a la motxilla i banyador tot i que el bany està prohibit, com molt bé ens recorda un guia del parc que e...

Un any més els amics de l’Art Pessebrístic han fet la tradicional pujada del Pessebre a Sant Mateu. L’edició d’enguany ha estat la 54ena i es veritat que ha passat molt temps des que es va començar aquesta tradició primer a Can Gallemí, la masia que la família Vilanó tenia a la Serralada Litoral i que anys més tard es traslladà a l’Ermita de Sant Mateu. Molt poca gent ha assistit en un matí fred típic de Desembre a la caminada i a la celebració eucarística que també aquest any ha estat oficiada per un dels bisbes auxiliars de la Diòcesi de Barcelona, en aquest cas Mns. David Abadias. Nosaltres hem participat junt amb en Marcel i la Dolors de la caminada i juntament amb alguna gent de la colla del Mai Som Prous de l’Eucaristia. Hem cantat Nadales i en baixar hem celebrat el dinar de la colla al Secret (ja hi vàrem anar l’any passat) on hem compartit un àpat i sobretot bona companyia. Les festes Nadalenques ja es donen per inaugurades.  

  Un any més desprès de la campana de l’any passat (érem a Formentera) hem participat a la caminada per l’Alzheimer que enguany arribava a la seva edició dissetena. Com sempre ben acompanyat amb en Marcel i la Dolors hem fet la caminada de 15 Kms en menys de 3 hores. La Paqui que aquesta vegada si que ha pogut participar ha fet la de 12 Km amb un molt bon temps. Estem en forma i ho fem per una molt bona causa. A seguir caminant....

  53 anys pujant el pessebre primer a Can Gallemí i desprès ja en fa molts a l’Ermita de Sant Mateu. Una tradició que perdura malgrat tot, es ben cert que els darrers anys l’afluència ha anat minvant, en aquesta edició diria que hi havia més gent que l’any passat, però tot i així queda lluny l’assistència d’abans de la pandèmia. Nosaltres, amb en Marcel i la Dolors no hem volgut faltar a la cita que obre les portes al Nadal. Enguany la celebració de l’Eucaristia ha estat a càrrec del bisbe auxiliar de la Diòcesi de Barcelona, Mns Javier Vilanova. En acabar, no hi ha faltat el dinar dels Mai som Prous al Secret on hem dinat molt bé i sobretot molt ben acompanyats. Gràcies Rosa i Fèlix per la vostra estima i organització.

  Ja fa molts, però molts anys vaig pujar a Montserrat a peu des de Monistrol, crec que devia ser amb els llobatons a Terrassa o potser els primers anys de viure a Premià, sé que pujarem pel camí del cremallera que llavors no hi era desprès que fos clausurat l’any 1957 i reobert posteriorment l’any 2003. Tenia ganes de tornar a fer aquesta caminada i com sempre ben acompanyat d’en Marcel i la Dolors la realitzarem dimecres passat. La Paqui va pujar amb el cotxe i ens esperava a dalt a la plaça del Monestir. Un cop esmorzats amb una mica de coca de Cal Mosso amb xocolata i un cafetó, deixem a la Paqui i ens encaminem cap al punt de sortida del camí, allà ens hi trobem la Dolores i abans de que l’hi preguntem per on s’agafa ja s’ofereix a indicar-nos-ho. Mare meva amb la Dolores, la tenia moltes ganes de xerrar i quasi no ens deixava parlar i ni caminar, en pocs minuts ens va explicar la seva vida i on podíem menjar i nosaltres amb ganes de començar la caminada. Un cop aconseguim...

  Ja que enguany per un problema de dates no hem pogut participar a la Caminada per l’Alzheimer de Mataró, ens hem apuntat a la “Marina Walk Trail” que organitza l’Hospital del Mar conjuntament amb la Fundació Pasqual Maragall. L’edició d’aquest any era la Novena i es feia a Santa Coloma de Gramenet, amb sortida des del recinte de Torre Ribera, propietat de la Diputació de Barcelona on s´hi ubiquen diferents edificis destacant-hi el centre de Salut Mental. Hi havia dos recorreguts, el llarg d’uns 11 Kms i un de més familiar de 5  Kms que es el que hem realitzat nosaltres amb companyia d’en Marcel i la Dolors. Aquest recorregut més familiar donava l’opció de visitar el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i val a dir que era un dels atractius de la caminada. Sota una forta calor, hem fet el recorregut sense massa complicacions (era bastant senzill) i ens hem apropat fins el monestir, bé de fet hi hem passat per davant. Desprès d’una bona estona d’espera hem pogut fer un...

  Una caminada d’un parell d’hores vorejant la costa entre Premià i Badalona m’ha permès apropar-me fins el conegut Pont del Petroli de la ciutat badalonina. Aquest pont es un dels símbols més visitats del municipi. Fou un embarcador construït per l’empresa Campsa l’any 1965 per poder descarregar productes petrolífers fins a la platja. L’empresa el va deixar d’utilitzar l’any 1990 i estava previst el seu enderrocament l’any 2001 però gràcies a la insistència d’en Josep Valls s’aconseguí salvar i el 2003 l’Ajuntament el va comprar i s’obrí al públic l’any 2009 Ara s’ha convertit en un dels punts turístics de la ciutat. El pont es una passarel·la de 250m i des del seu desús es convertí en una zona de submarinisme gràcies al ric ecosistema submarí del seu entorn. L’any 2012 la Fàbrica Anís del Mono, que es a tocar del pont, va regalar l’estàtua del Mico de Bronze de 200Kg que hi ha a l’inici del pont. L’estàtua que s’ha convertit en punt obligatori de tots els visitants per fe...

  Feia anys que no havia pujat a la Festa de la Cisa un 1 de Maig, enguany ens hi hem apropat i val a dir que la passejada fins a l’Ermita (sense cap dificultat) i amb un cel amenaçador de pluja que al final ens ha remullat una mica ha valgut la pena, també constatarem que no hi havia massa gent si ho comparem amb altres ocasions i això pot ser degut a que la festa queia en dilluns i el cap de setmana allargat era propici per fer una escapada a la muntanya o a la platja.

  Diumenge passat dia 18 de Desembre i com ja es tradició els Amics de l’Art Pesebristic han pujat per 52ena vegada el Pessebre a l’Ermita de Sant Mateu. Tot i que inicialment es portava a Can Gallemí una masia propietat de la família Cespedes, quan ells la varen deixar es buscà un indret proper per seguir mantenint la tradició i res millor i adient que la propera Ermita de Sant Mateu del Bosc. Uns quants caminadors, esplai i altres visitants motoritzats ens hi hem aplegat per participar de la Missa, cantar unes quantes Nadales i compartir una bona estona amb amics i coneguts tot desitjant-nos unes Bones Festes.

  Cap de setmana a la Garrotxa per participar a la caminada de la Pia&Go, per anar fent boca aprofitem el dissabte per fer un tomb per la Vall de Bianya, una vall que no coneixem massa tot i haver-hi passat molts cops. Teníem diverses opcions preparades però a l’hora de la veritat improvisem una mica i ens decantem per una ruta circular on podem apropar-nos fins a un parell d’ermites que malauradament estaran tancades quan hi arribem; de tota manera l’objectiu era passar un matí caminant per aquestes contrades fent ruta de fàcil accés i apta per a totes les cames i edats. Deixem el vehicle a LLocalou un llogarret de prop més de 150 habitants i resseguint la N-260 fins a L’Hostalnou de Bianya ens apropem al trencall que en un parell llarg de quilòmetres ens menarà fins a Sant Pere Despuig. Sant Pere Despuig és un nucli de població pertanyent a la Vall de Bianya que data del 858 quan fou cedit al Monestir de Riudaura. L’any 964 se’n consagrà l’església d’estil romànic molt ...

  Repetim la cursa de la Pia & Go que organitza l’Escola Pia de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir recaptar diners per a l’educació d’infants i joves en risc d’exclusió i que per segon any consecutiu s’ha tornat a fer a la capital de la Garrotxa. Sempre ben acompanyats per en Marcel i la Dolors hem fet la caminada llarga (10 Kms) menys la Paqui que ha optat per la caminada curta (5 Km) Amb un recorregut molt semblant al de l’any passat enguany hi hem esmerçat menys temps ja que ho hem fet en 1h 49 min, el que representa un ritme de 10’54’’ per Km o si ho preferiu una velocitat mitjana de 5,5 Km/h que per les nostres aptituds està força bé. Mes enllà de registres el més important es la xifra recaptada per el projecte que ha pujat fins a 45483€ amb un total de 1602 persones inscrites i una presència de més de 1300 persones a Olot que caminaren més de 10000 Km. La recaptació es provisional a manca del recompte final. Ho hem FET POSSIBLE i per l’any vinent Tàrrega serà l’e...

  Unes 4.000 persones han participat a Mataró Camina per l'Alzheimer , la tradicional caminada solidària que enguany ha pogut recuperar el seu format habitual pre-pandèmia i que, com solia ser habitual, ha tornat a ser un èxit de participació. Tot i no superar el rècord de participants, podem considerar una molt bona xifra la que s’ha assolit aquest passat diumenge dia 25. Nosaltres ( amb la baixa a darrera hora de la Paqui) hem fet el recorregut de 15 Km que com ja es habitual ha comptat amb una bona senyalització i organització gràcies als voluntaris i colaboradors. Les dades que m’ha donat Samsung Health han estat: Una vegada més hem estat contents de poder participar-hi i per una bona causa com es aquesta. Sens cap mena de dubte esperem tornar l’any vinent (amb la Paqui ja recuperada)  

  Aprofitant el cap de setmana de la M. de Deu d'Agost que hem aprofitat per fer una escapada a la Vall de Cardós i amb en Pep Escudero i la Imma Ferret (millor companyia impossible) faig una petita caminada a les Bordes de Costuix. Amb tots els anys que hem anat per allà mai m'hi havia arribat, es ben veritat que sempre podem trobar nous destins. Les Bordes de Costuix es troben sobre el poble d'Àreu a la Vall Ferrera. El camí que hi mena surt de la Força d'Àreu just vorejant l'ermita de Sant Fèlix. S'enfila ràpidament tot i que essent primera hora el sol encara no apreta massa i hi ha trossos prou ombrívols. En uns 90 minuts arribem a un planell on hi trobem les Bordes, una d'elles habitada amb plaques solars i un cotxe a la porta. De fet hi ha una pista forestal que hi porta però no sería el més recomanable per un turisme. Part del camí pertany al GR-11 i està molt ben senyalitzat. Prop de les Bordes hi ha els Avets de Costuix, arbres de grans proporci...

Desprès de que l’any passat la cursa de la Pia & Go que organitza l’Escola Pia de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir recaptar diners per a l’educació d’infants i joves en risc d’exclusió, s’hagués de fer de manera individual per culpa de la pandèmia, enguany hem pogut recuperar-la de manera presencial i el lloc escollit ha estat Olot. Ens hem apuntat a la cursa de 10 Km (n’hi havia una de 5) que hem fet en unes 2h 50 min amb parades (temps efectiu 2h 17 min) No cal dir que ens ho hem passat molt bé i que hem estat contents de participar una vegada més d’una causa solidària tan necessària en aquests temps que estem vivint. Com sempre amb la companyia d’en Marcel i la Dolors tot ha estat molt més fàcil i agradable. Ara a esperar la cita de l’any vinent que esperem sigui tan reeixida com la d’enguany.

  Aprofitant que el dia següent participàvem a la PIA&GO que enguany es celebrava a Olot hem anat a terres garrotxines a passar el cap de setmana. El dissabte hem fet una caminadeta molt interessant pels volts de Santa Pau per descobrir l’anomenada Ruta dels Gorgs. Es tracta d’una excursió molt senzilla i planera que ens porta al llarg d’uns 8 Kms al voltant de Santa Pau a conèixer tres gorgs que degut a l’actual escassetat hídrica no poden lluir en tot el seu esplendor, malgrat tot la passejada s’ho val i ens permet apropar-nos en aquests indrets desconeguts per nosaltres malgrat les vegades que hem estat per aquesta població i el seus voltants. La ruta (descrita a Itinerànnia) comença a la Plaça de Baix. La fitxa diu el següent: El primer gorg el trobem a uns 15 minuts i es el de Caga Rates, es un gorg petit i tal i com ja he comentat sense massa aigua degut a la temporada de sequera que portem arrossegant tot aquest any tot i que la Garrotxa es de les comarques on hi ha pl...

El  Mataró Camina per l’Alzheimer  és una de les grans accions socials i solidàries que defineixen la capital del Maresme. Abans de  la pandèmia era la cita esportiva més concorreguda del calendari mataroní. L'any passat per raons obvies es celebrà de manera individual per recorreguts individuals (en el nostre cas fou una caminada entre Premià de Mar i Teià) Enguany s'ha pogut tornar a celebrar a la capital maresmenca tot i que en formats parcel·lats, concretament 5 itineraris diferents adaptats a tot tipus de caminants. Nosaltres hem optat per l'opció del Pla de Boet, un recorregut planer al costat del Mar d'uns 5 quilometres que hem fet en una hora aproximadament. Lluny d'altres reptes més exigents en edicions anteriors desitgem de tot cor que l'any vinent puguem realitzar-ho plenament com en anys precedents. Sempre ben acompanyats per en Marcel i la Dolors i amb la Paqui com a tercera integrant del grup ens ho hem passat molt bé i preparats per repetir-ho a l...

  Avui diumenge dia 25 d’Octubre hem fet la caminada anual de la Pia&Go i com no podia ser d’una altre manera enguany també ha estat diferent. No en hem reunit en una població com en anys anteriors sinó que hem caminat cadascú dins les seves possibilitats i ubicació i llavors mitjançant una aplicació de mòbil hem comptabilitzat els kms recorreguts juntament amb la resta de participants. A hores d’ara hi n’havia 2623 i el comptador ja arribava als quasi 6800 Kms També de manera paral·lela hem col·laborat a la caminada per l’Alzheimer que cada any l’associació del Maresme celebra per aquestes dates, en aquest cas lluint un mocador commemoratiu i penjant una foto a Instagram o Facebook amb l’etiqueta #matarocamina2020. Dues accions solidàries a les que ens agrada aportar-h el nostre petit gra de sorra transformat en una caminada amb la millor companyia que un podria desitjar. Esperem que l’any vinent tot estigui normalitzat i ho puguem celebrar com Deu mana.  

Quina diferència respecte a l’any passat. La PIA&GO del 2019 s’ha celebrat sota un cel blau i amb temperatures agradables res a veure amb el temps fred i plujós que tinguérem el 2018. El lloc el mateix, Caldes de Montbui amb sortida al Parc de Can Rius en diferents recorreguts, un de 15 Km anomenat Experts, un de 5 Km més assequible a totes les edats i condicions físiques i un de testimonial al voltant del parc per al més petits. Nosaltres tres (Dolors, Marcel i jo) hem fet la caminada de 15 Kms en unes 2h 47 min per camins i boscos de l’entorn de Caldes, descobrint indrets molt bonics amb fonts amagades i zones de pic-nic molt ben ambientades, tot un descobriment que l’any passat se’ns va negar per culpa del mal temps que ens obligà a fer un trajecte de només 5 Kms, el mateix que ha fet enguany la Paqui. Ha estat un matí molt entretingut i festiu, no ens ha tocat cap dels premis que es sortejaven però hem gaudit d’una bona caminada, d’uns bons indrets i d’una bona compan...

Així de cofois ens han inmortalitzat a l'arribada de la Dotzena edició de la caminada "Mataró camina per l'Alzheimer" No ens hem volgut perdre aquesta cita anual, enguany tots vestits de color blanc. Tal i com ja es feu l'any passat la sortida s'ha fet des del Parc Central i també com l'any passat hi havia dos recorreguts un de 15 Km i un altre de 12 Km. Per sort la Paqui no s'ha lesionat i tota valenta s'ha apuntat també com nosaltres a la caminada llarga. Amb el nostre esforç esperem seguir lluitant contra aquesta terrible malaltia que ens envolta i que voldriem erradicar d'una vegada per tot, però ja sabem que no serà fàcil i que com la cursa que hem fet, estem davant d'una cursa de fons on el temps voldriem que fos el d'una cursa de 100m, desitgem que la ciència avanci i trobi ben aviat una solució. Per cert l'any vinent hi tornem.

Quasi en l’oblit “Ordesa” tants anys com 35 des que pujarem al “Monte Perdido” i encara que desprès hi tornarem amb l’Ariadna l’any 1993, sembla que es el record de la primera visita el que més intensament ens va quedar gravat en la memòria. Setmana Santa 2019, es temps de redescobrir una part meravellosa dels Pirineus, aprofitarem per tornar a caminar per aquesta part aragonesa d’aquesta serralada que tant coneixem per la banda catalana. Hem agafat un apartament a Casa Muro de Fragen un llogarret a tocar de Torla. Les bones puntuacions a Booking i Trip Advisor es compleixen plenament, l’amabilitat del propietari es complementa amb un apartament senzill però molt ben equipat, tot i que per arribar-hi els estrets carrers son la part més complicada encara que res sigui un obstacle, de fet a l’entrada del poble hi ha un descampat on acostumen a deixar-hi aparcar. La primera parada abans d’instal·lar-nos es fer un tomb per Torla. Ja sabíem que per Setmana Santa i el mesos d’es...