BLOG DE JOAN PEPIO

  Fantàstic concert el que vam poder presenciar ahir al vespre a l’Auditori del Fòrum a Barcelona. “The Wall in Concert”, el seu nom ja ho diu tot i es que es tractava d’un concert basat en el multi premiat àlbum “The Wall” de Pink Floyd. Amb una posta en escena de 9 músics i 4 coristes, i amb material audiovisual de suport extret en part de la gira original que Pink Floyd va realitzar l’any 1981. Amb un so impecable vàrem poder escoltar novament tots els temes que composen aquest àlbum, l’onzè de la banda britànica considerat una referència del rock progressiu. Es un treball conceptual que retrata la vida d’una estrella fictícia i que es basa en histories personals dels membres del grup. Els temes fan endinsar-nos en la història d’aquest personatge passant per tot tipus de temàtiques que van des de la vida a la mort, la Segona Guerra Mundial (on Waters hi va perdre un germà, i a qui dedicaria posteriorment l’àlbum “The Final Cut”) el fracàs, les drogues, la família, es a dir un to...

Temps de reflexió, incertesa, esperança... Amb Pink Floyd l'espera es més tranquila. Gaudim-ho Ticking away the moments that make up a dull day Fritter and waste the hours in an off hand way. Kicking around on a piece of ground in your home town Waiting for someone or something to show you the way ... Tired of lying in the sunshine staying home to watch the rain. And you are young and life is long and there is time to kill today. And then one day you find ten years have got behind you. No one told you when to run, you missed the starting gun. Ahhhh... (Oooh ahhhh) So you run and you run to catch up with the sun but it's sinking Racing around to come up behind you again. The sun is the same in a relative way but you're older Shorter of breath and one day closer to death. Every year is getting shorter; never seem to find the time. Plans that either come to naught or half a page of scribbled lines. Hanging on in quiet desperation is the English way...

Molt recomenable disfrutar de la projecció del documental "David Gilmour Live at Pompeii" un retorn a l'antic amfiteatre de Pompeia on l'any 1972 Pink Floyd hi va celebrar un concert que posteriorment es va poder veure en forma de film dirigit per Adrian Maben. Allí el grup va interpretar onze peces, de les quals només sis foren incorporades al film, entre elles la majestuosa "Echoes" que dura 24 minuts (comptant les dues parts) 45 anys més tard David Gilmour tornava a l'Amfiteatre per gravar dos espectaculars concerts que formaven part de la gira de promoció del seu darrer àlbum "Rattle that Lock". A diferència del concert original de Pink Floyd en que no hi havia públic, en aquesta ocasió i per primer vegada 2600 asistents a un concert de Rock varen trepitjar la sorra que en el segle I a,C, havien trepitjat els gladiadors. Hem pogut vibrar amb les interpretacions de bona part del material de Pink Floyd i alguna molt bona cançó dek s...

Cançó clau en la història de la música, aquest Comfortably Numb es una de les millors cançons. Sembla ser que quan Pink Floyd es va dissoldre, una sentència judicial va dictar que cada compositor podia cantar només les seves parts a les cançons comunes escrites per Waters i Gilmour, Així va ser durant molt de temps. Per fi quan Waters va convidar al seu antic company a la seva gira, es va produir aquest moment màgic en que Pink Floyd va tornar (encara que sense Wright i Mason) a sonar com abans. Quina llàstima que no poguéssim disfrutar-ho al Sant Jordi, amb això els londinencs han tingut mes sort. M'agrada Pink Floyd Forever and ever....