BLOG DE JOAN PEPIO

Premià de Mar. Amics de l'Art Pessebristic El de Casa Sant Mateu. Amics de l'Art Pessebristic Barcelona. Exposició de Pessebres a Empremtes de Catalunya Barcelona. Exposició de Pessebres a Empremtes de Catalunya Barcelona. Pessebre Conceptual Ajuntament de Barcelona obra de Paula Vives

Sens dubte ha estat una experiència audiovisual esplèndida la visita que hem fet a l’exposició “MONET. Una Experiència Immersiva” Durant aquestes festes es molt recomanable apropar-se fins a IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona, per contemplar-la i gaudir d’una hora immersiva total en l’obra d’aquest famós pintor impressionista. L’exposició es basa principalment en una gran sala on es projecten a les seves quatre parets les diferents etapes en la seva obra, posteriorment es pot gaudir d’un viatge amb ulleres de realitat virtual per completar l’experiència. Claude Monet (1840-1926) fou sens cap mena de dubte el pintor més important de l’impressionisme francès, ja que podem dir que cap pintor del grup és tan purament impressionista com Claude Monet. Es el pintor que ens convenç que l'estètica de l'impressionisme va ser, sobretot, hedonista. El plaer sembla la qualitat més evident de la seva obra, el plaer immediat i ardent que produeix en ell la pintur...

Aprofitant aquetes festes hi ha multitud d’actes no tan sols en Entitats i Agrupacions, sinó també a l’aire lliure i en aquest entorn vull destacar els dos Mappings que vàrem poder presenciar a Barcelona. El primer de temàtica més laica es projecta va a la façana modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El mapping realitza una al·legoria del solstici d’hivern i ret homenatge a l’obra de l’arquitecte Lluis Domènech i Montaner. Enguany la projecció incorpora referències a la industrialització coetània del modernisme. També la Sagrada Família ofereix un interessant mapping de temàtica religiosa a la portada del Naixement. La proximitat dels dos edificis fan perfectament viable una visita conjunta a ambdós monuments i gaudir plenament de l’espectacle audio-visual.

Arriben les Festes, xerinola, llums i color. No oblidem malgrat tot als que no tenen la sort de poder gaudir-les plenament. Que el Nadal ens faci reflexionar a tots. Bones Festes de part nostre. Una abraçada i el desig d'un 2020 millor.

Un any més en un dia preciós sense núvols i amb una temperatura relativament agradable hem pogut pujar a l'Ermita de Sant Mateu a la plantada del pessebre que cada any els Amics de l'Art Pessebristic cel·lebren en aquest indret de la serralada litoral. No hem volgut faltar a la cita i tot xino-xano ens hi hem arribat. Després de la missa que ha oficiat un dels bisbes auxiliars de la diòcesi de Barcelona i de la tradicional cantada de Nadales a l'entorn del pessebre hem baixat fins a Can Turu de Vilassar de Dalt on amb la colla Mai Som Prous hem compartit el dinar de germanor que també cada any fem per aquestes dates. Amb molt bon ambient ens hem desitjat tots plegats unes Bones Festes i els millors desitjos per l'any vinent, en que es cel.lebraran els 50 anys de la Plantada del Pessebre, primer a Can Gallemí i ja desde fa molts anys a l'Ermita de Sant Mateu.

Arriben les Festes, xerinola, llums i color. No oblidem malgrat tot als que no tenen la sort de poder-les gaudir plenament. Que el Nadal ens faci reflexionar a tots. Bones Festes de part nostre. Una abraçada i el desig d'un 2020 millor.

Arriben les festes de Nadal, els carrers s’il·luminen de llums i coloraines; alegria per a uns i tristesa per altres. Fidels a la cita la Fira de l’Avet d’Espinelves ens espera. Aquest petit poble de la comarca d’Osona s’omple de gent, firaires i avets, ens hi atansem en un matí fred i assolellat. Primer de tot cal fer un bon esmorzar, una torrada de pa amb botifarra regat tot amb vi de porró, desprès una passejada relativament tranquil·la pels carrerons atapeïts. Una exposició de pintures a l’església, una cantada de cançons reivindicatives a la parada de la Crida i finalment les coques de “Casa Celestino” tan imprescindibles com els “tios”, figures de pessebre o avets, tot un clàssic per deixar un bon gust de boca. La fira d’enguany ja es història ara cal esperar la de l’any vinent.

Un dia de lliure disposició sempre es una bona opció per desplaçar-se pel territori. Aquest passat dijous ho aprofitarem per fer un tomb per l’Alt Berguedà a l’entorn del massís del Pedraforca. La primera parada però fou a Prats de Lluçanès per esmorzar. Un parell de llesques de pa amb tomàquet amb llonganissa de la terra son perfectes per encarar de la millor manera el dia assolellat que ens acompanya. Un cop ben alimentats, la segona parada es un indret que hem conegut fa poc gràcies al programa “El Foraster” de TV3, es tracta de l’Adou del Bastareny. Aquest riu que desemboca en el Llobregat neix en un indret poc conegut i de gran bellesa del municipi de Gisclareny. L’accés es molt senzill i pràcticament si pot arribar amb cotxe fins a poca distància. Al costat d’un pont sobre el mateix riu aparquem i caminem per espai d’uns dos minuts fins a trobar un salt d’aigua molt bonic on aprofitem per fer les primeres fotografies, tot seguit enfilem aigües amunt per espai d’uns dos-c...

95 anys i tan eixerida com sempre, la meva tieta segueix els passos de la seva mare la iaia Rosa que ens va deixar als 101. Sempre he admirat la seva vitalitat i el seu optimisme malgrat la duresa de moltes etapes de la seva vida. Ahir rodejada de part de la família ens vàrem trobar a Vilalba per compartir un berenar, però sobretot per acompanyar-la en aquesta fita. Sé que desitjar-ne molts més en aquestes alçades no deixa de ser una utopia, però si que desitjo que el que l’hi quedi de vida el pugui gaudir amb el mateix esperit i vitalitat que sempre l’ha caracteritzat. Felicitats Tieta. T’estimem molt i als 96 hi tornem!!!!

No podia representar cap sorpresa el concert del grup “The Musical Box” a la sala BARTS amb el seu darrer espectacle EXTRAVAGANZA 2, continuació del que oferiren l’any passat en aquest mateix recinte amb el nom d’EXTRAVAGANZA 1 Aquest grup que versiona de manera extraordinàriament fidel la música de Genesis va néixer al Canadà. El seu fundador fou Sébastien Lamothe que representa el paper que al grup original tenia Mike Rutherford, François Gagnon com a Steve Hackett, Ian Benhamou com a Tony Banks, Bob St Laurent en el paper de Phil Collins i finalment Denis Gagné com a Peter Gabriel. Només Sébastien Lamothe estava a la formació original que data del 1993 i juntament a Denis Gagné que s’incorporà dos anys més tard substituint a Marc Léveillé que era el Peter Gabriel original, son els membres més antics de la formació. Per a tots els demés rols hi ha hagut multitud de canvis, especialment en el paper de Tony Banks. El repartiment en dues parts constava d’un repàs en e...

Sempre es una meravella passejar per Girona. Enguany hem aprofitat la festivitat del primer de Novembre per acostar-nos-hi i passejar per la Devesa tot gaudint de les fires de Sant Narcís i de passada compartir un dinar i una estona de companyia amb el Jason i l’Ariadna, i celebrar l’aniversari del Jason que era el dia 3 de Novembre.

FELICITATS MARCEL, Benvingut al club dels que ja en tenim 60. La vida es anar caminant i cobrint etapes, sortosament ho pots fer ben acompanyat de la Dolors i en Roc, et desitgem el millor en aquesta nova dècada que just acabes de començar. Ànim i cap als 70

Quina diferència respecte a l’any passat. La PIA&GO del 2019 s’ha celebrat sota un cel blau i amb temperatures agradables res a veure amb el temps fred i plujós que tinguérem el 2018. El lloc el mateix, Caldes de Montbui amb sortida al Parc de Can Rius en diferents recorreguts, un de 15 Km anomenat Experts, un de 5 Km més assequible a totes les edats i condicions físiques i un de testimonial al voltant del parc per al més petits. Nosaltres tres (Dolors, Marcel i jo) hem fet la caminada de 15 Kms en unes 2h 47 min per camins i boscos de l’entorn de Caldes, descobrint indrets molt bonics amb fonts amagades i zones de pic-nic molt ben ambientades, tot un descobriment que l’any passat se’ns va negar per culpa del mal temps que ens obligà a fer un trajecte de només 5 Kms, el mateix que ha fet enguany la Paqui. Ha estat un matí molt entretingut i festiu, no ens ha tocat cap dels premis que es sortejaven però hem gaudit d’una bona caminada, d’uns bons indrets i d’una bona compan...

No es pot dir que l’espectacle Messi 10 sigui dels millors que el Cirque du Soleil ens ha ofert, la veritat es que un cop visionats uns deu espectacles de la companyia canadenca, es difícil que el que t’ofereixen et pugui sorprendre. Vol dir això que Messi 10 es un mal espectacle? La veritat es que no, podria dir que es diferent en el concepte total del que es visualitza, es evident que hi ha nivell i això es nota en cada un dels números que es van succeint en les dues parts de 45 minuts (com un partit de futbol) que se’ns ofereixen. Aquest cop no hi ha un vestuari enlluernador ni un maquillatge acurat, ni tan sols orquestra en directe sinó que la indumentària es esportiva, el maquillatge discret i la música un assortiment de diversos temes tots ells enregistrats fet que provoqui que el show s’allunyi del concepte tradicional que el Cirque du Soleil ens té habitualment acostumats. Es un bon espectacle centrat en la figura de Messi, però més com el que un pot arribar a assolir ...

L'any passat ho vàrem veure en directe al Palau Sant Jordi i quedarem meravellats amb l'alta qualitat de l'espectacle tant a nivell visual com auditiu. Una autèntica experiència musical la que Roger Waters ens va oferir aquell dia. Ara i per recordar aquells moments ens hem apropat a l'estrena mundial del documental sobre aquella gira anomenada Us + Them i que recollint el nom de l'esplèndida cançó inclosa en el "The Dark Side of the Moon" feia un repàs complert a l’àlbum (excepte Any Colour you Like) amb més temes tant propis del seu darrer àlbum en solitari (pocs) i alguns més de Pink Floyd amb predomini del disc “Animals” El concert gravat a Amsterdam reflexa perfectament el que visquérem en el seu moment. Bona música, bon documental i bones vibracions per reviure aquell moment.

Aquests son els anys que varem decidir fer un camí junts, amb l'esperança i la il·lusió de qui ho té tot per descobrir. Ara en la maduresa de la nostra vida mirem endavant desitjant seguir junts uns quants anys més (no tants segur 😀) i enrere per veure tot el que la vida ens ha portat, la nostra filla, salut, penes per les pèrdues de pares i amics, alegries per les noves arribades. Un cocktail de sensacions que de fet es el que la vida ens ofereix. Gràcies Paqui per voler-ho compartir 😍

Així de cofois ens han inmortalitzat a l'arribada de la Dotzena edició de la caminada "Mataró camina per l'Alzheimer" No ens hem volgut perdre aquesta cita anual, enguany tots vestits de color blanc. Tal i com ja es feu l'any passat la sortida s'ha fet des del Parc Central i també com l'any passat hi havia dos recorreguts un de 15 Km i un altre de 12 Km. Per sort la Paqui no s'ha lesionat i tota valenta s'ha apuntat també com nosaltres a la caminada llarga. Amb el nostre esforç esperem seguir lluitant contra aquesta terrible malaltia que ens envolta i que voldriem erradicar d'una vegada per tot, però ja sabem que no serà fàcil i que com la cursa que hem fet, estem davant d'una cursa de fons on el temps voldriem que fos el d'una cursa de 100m, desitgem que la ciència avanci i trobi ben aviat una solució. Per cert l'any vinent hi tornem.

Sempre es bo deixar-se caure per Formentera tal com diuen els Antònia Font; allà hi ha un cel tan diferent, tot i que enguany i desprès d’una setmana en que les tempestes varen deixar una bona quantitat d’aigua en una illa sempre mancada del preuat líquid, no ha estat tot lo blau que ens té acostumats quan ens hi apropem un cop a l’any. També i per diverses raons hi hem anat al mes de Setembre, normalment ho fem pels volts de Sant Joan, però tot i el canvi de dates hem pogut gaudir d’uns bons dies de platja, gastronomia, mercats d’artesania, navegació i fins i tot una caminada fins al far de Cap de Barbaria, doncs ara en temporada alta (Juny a Finals de Setembre) la carretera que hi mena resta tancada al trànsit rodat. Son 1.8 Km que es preferible fer a una hora en que el sol no colli massa doncs no hi ha ombra on refugiar-se i el paisatge no deixa de ser inhòspit i sovint ventós; fins i tot en dies de temporal té un aire desolador i feréstec. Allí s’hi troba el far que es va fe...

Enmig de les divisions i enfrontaments polítics entre els diferents partits independentistes hem arribat a l'onze de Setembre d'enguany. L'ANC i Omnium han tornat a mobilitzar una bona quantitat de ciutadans que com nosaltres segueixen disposats a treballar per un objectiu comú malgrat les traves que la classe dirigent sembla tenir altres prioritats que en dificulten un avenç unidireccional. Si bé es veritat que el nombre d’assistents ha estat inferior al d’altres convocatòries, es evident que no es fàcil repetir any rere any unes xifres tan astronòmiques i ja voldrien moltes manifestacions assolir en les seves reivindicacions unes quantitats tan elevades. I ara que? Doncs des del meu punt de vista cal seguir treballant i consolidant el projecte però per sobre de tot la unitat es imprescindible per fer-ho, perquè ja sabeu que diu la dita “Divideix i guanyaràs” i aquesta es l’estratègia clara de l’estat Espanyol.

Gràcies Jacob pel magnific sopar de comiat que varem compartir el passat dimarts a Sant Fost de Campsentelles. Ambient distès i molt bon rotlle entre tots els assistents. Desitgem de tot cor que els nous reptes a s'illa et siguin tan profitosos com el teu pas per Lubrizol. Ja saps que has deixat un bon grapat d'amics que et trobaran a faltar i els del "Consell d'Administració estarem connectats per comentar les jugades del cap de setmana, el més important es no perdre el contacte.