BLOG DE JOAN PEPIO

Son les 3 del matí, ha plogut, fa fred i una mica de vent. Toca anar a l’estació per agafar el tren que ens portarà fins a Khivà. Aquest tren no es de Velocitat Alta, sinó que es un tren dels d’abans (herencia soviètica?) amb lliteres però amb els compartiments oberts. Tarda unes 5h més les dues hores que hem estat a l’estació esperant. Alguns intenten dormir (la Paqui entre ells) jo prefereixo mirar per la finestra el paisatge que tot s’ha de dir es totalment estepari, amb més verdor a la sortida però que es va desertitzant a mesura que anem avançant cap al nostre destí. Quan arribem a Khivà, les prediccions d’un dia amb vent fort es compleixen, en fa molt i es molest. Khivà es la més petita de les ciutats del nostre viatge. 115.000 habitants, però no per això deixa de ser interessant, es més concentra molta bellesa en poc espai, és una ciutat-museu que impressiona amb la seva calma. Es considerada la perla d'Uzbekistan, nomes hi estarem una mica més de migdia i encara que v...

1er Dia Repetim amb un tren d’Alta Velocitat que ens porta de Samarcanda a Bukharà en unes 2h aproximadament. L’estació de Bukharà no està en aquesta ciutat sinó en una anomenada Kogon, a uns 12 Km. La temperatura ha pujat considerablement, fa molta calor i a ple sol les pedres cremen. Com que hem arribat amb el segon grup, ja anem directament al dinar. Allà ja hi havia l’altre grup que havia marxat més aviat. A més aquí a Bukharà estarem en hotels diferents. Bukharà es més petit que Samarcanda, de fet hem anat baixant de població des de Taixkent 3M, Samarcanda uns 600.000, ara estem en 290.000 i el centre històric queda més concentrat i assequible per fer-ho passejant. Un cop dinats en un restaurant amb un jardí esplèndid on hem dinat molt bé, ja toca començar el recorregut per aquest casc antic que d’entrada té molt bona pinta. Primera parada a la Plaça Central de Bukharà anomenada Poi-Kalyan. Poi-Kalyan es un complex situat al peus del Minaret Kalyan. El complex consta de ...

1er Dia. Cal matinar per agafar el tren que ens portarà a Samarcanda. Es tracta d’un mal anomenat Tren d’Alta Velocitat, en realitat seria més correcte anomenar-lo Tren de Velocitat Alta, ja que la línia per la que circula, es compartida amb altres trens i fins i tot amb mercaderies, cal remarcar que el parc de vagons per aquest servei es molt notori i s’hi nota la influencia del seu passat soviètic. Els ferrocarrils soviètics van ser la columna vertebral del sistema industrial de la unió. El tren es un Talgo 250 equivalent tècnicament al S-130. La relació entre Talgo i Uzbekistan comença el 2009 quan el país asiàtic adquireix el primers dos trens. Actualment hi operen 6 trens Talgo 250 de 11 cotxes que circulen sota el nom d’Afrosiyob a velocitats comercials que poden arribar fins als 230 Km/h. Malgrat aquestes xifres de velocitat, dedueixo que el promig del viatge es d’uns 140 Km atesa la distancia entre les dues ciutats (300 Km aprox) i el temps emprat unes 2h 15’ Samarcanda es ...