ALT BERGUEDÀ

Aigua, Aigua a Dojo. Això es el que hem pogut constatar durant dos dies per l’Alt Berguedà. Rius, Rieres i Salts d’aigua van plens gràcies a les darreres i abundants pluges del passat més de Març. Anem a pams i desglossem aquestes 48 hores per terres catalanes.

Hem ajudat a traslladar una sèrie de diversos objectes a Gósol per ajudar a una bona amiga que està desmuntant el pis de la mare, ara en una residencia, i portar-los a la casa que tenen a Gósol.

Amb aquesta premissa o excusa ens hem permès passar un parell de dies per terres de l’Alt Berguedà, bé Gósol tot i pertànyer al Berguedà es l’únic poble d’aquesta comarca que pertany a Lleida i no pertany a la província de Barcelona com tots els de la resta de la comarca.

PRIMER DIA

Comencem doncs el nostre periple deixant un munt de paquets en aquest poble de prop més de 200 habitants que va tenir l’honor d’allotjar a Pablo Picasso l’any 1906 on experimentà una transformació canviant de paleta, traç i ritme compositiu. El poble està relativament tranquil i aprofitem per fer unes petites compres, abans de dirigir-nos cap a l’Hostal Pedraforca, on ja tenim taula reservada i podem degustar un menú excel·lent amb vistes a la muntanya del Pedraforca, que està un xic tapada en les puntes.

La següent etapa es instal·lar-nos en el bungalow que hem llogat al Càmping Repòs del Pedraforca i que serà on passarem la nit. El bungalow es petit, però ben equipat i confortable, també cal tenir en compte que només hi passarem una nit i per tant no necessitem gaires luxes.

Ja tenim la tarda lliure i aprofitant que els dies son llargs ens disposem a veure salts d’aigua. Comencem per un de conegut “l’Adou del Bastareny” que vàrem visitar l’any 2019.

ADOU DEL BASTARENY

La surgència de l'Adou drena una part significativa de la serra del Cadí, i es pot considerar l'aqüífer més important de la serra. Està situada al terme municipal de Gisclareny i s'hi accedeix des de Bagà seguint durant uns 5 km la pista de la vall del riu Bastareny, riu que es considera que neix en aquesta font.

El sistema càrstic es desenvolupa seguint la disposició estructural de les capes calcàries de la serra, inclinades cap al sud i amb una potència d'entre 500 i 900 m. El desnivell màxim que recorre l'aigua és de 1.700 metres entre la carena del Cadí i l'Adou del Bastareny, i drena una conca de més de 15 km2.

Al voltant de l'Adou hi ha diversos sobreeixidors naturals, com el Bullidor de Sant Esteve, situat al mateix marge del riu, i altres situats damunt mateix de la font. El més important de tots és el Bullidor de la Llet, que funciona com a sobreeixidor o engolidor en funció de l'estat hidràulic del sistema.

En aigües altes aporta cabal al sistema, i en aigües baixes incorpora aigua a la zona saturada.

Per arribar-hi es molt senzill. Arribem a Bagà per la carretera C-16. A Bagà prenem la carretera que surt en direcció NO cap a Gisclareny. Tenim en tot moment el riu Bastareny a la nostra esquerra. Després d'aproximadament 2 km, uns 50m abans del pont de Sant Joan de l'Avellanet (on la carretera travessa el Bastareny en un gran revolt de 180º) prenem una pista de terra en bon estat que surt a mà dreta en lleugera pujada. Aquesta pista ens porta, després de 2 km, fins a la Casa de Colònies de La Salle Natura, també coneguda com a Cal Cerdanyola. Deixem enrere aquesta casa i arribem a una bifurcació. A la dreta hi ha el camí cap al Bullidor de la Llet i, a l'esquerra, el camí cap a la Dou del Bastareny. Agafem, doncs, la pista de l'esquerra. El camí puja fent algunes corbes, l'hem de seguir durant 2 km més fins que arribem a un pont de pedra. Just abans del pont hi ha espai per estacionar els vehicles.

Val a dir que el salt que s’albira a uns 400 m d’on hem deixat el cotxe, es espectacular. A l’esquerra i molt ben assenyalat per una barana de fusta en alguns trams puja el camí que porta fins on surt l’aigua de l’interior de la muntanya. Hi ha molta aigua i el Bastareny baixa amb força.

Desfem el camí fins a la casa de Colònies de la Salle i aparquem el cotxe per dirigir-nos fins al Bullidor de la Llet, veiem que es un trajecte d’uns 25 minuts i que segur que valdrà molt la pena.

BULLIDOR DE LA LLET

El Bullidor de Llet és una surgència d'aigua natural que només es produeix després de fenòmens de pluges abundants.

Aquest curiós fenomen succeeix quan l'aqüífer queda ple i un cop s'omple del tot, l'aigua sobreïx per una fissura a la roca calcària. L'aigua brolla de la fissura amb força provocant bombolles i escuma. Tot plegat presenta l'aspecte de llet bullint i d’aquí ve el nom.

Sembla pel que llegeixo, que fora de períodes de pluja, el bullidor pot arribar a estar completament sec.

En aquesta mateixa ruta hi ha l’opció d’arribar-nos fins als Empedrats, que es un salt solitari de gran bellesa encaixonat entre roques, provem d’arribar-hi però la gran quantitat d’aigua que baixa pel riu que cal travessar (sembla que tres vegades) ens ho dificulta ja que no anem preparats amb xancletes d’aigua i segur que si ens descalcem estarà gelada i no tenim amb que eixugar-nos. Ens quedem doncs al primer creuament de riu (que no fem) i no queda mes remei que donar mitja volta i tornar al punt de partida. Queda pendent per quan es pugui fer amb menys aigua penalitzant l’espectacularitat que segurament té ara. El camí a partir d’aquí puja cap el Refugi de Sant Jordi que aglutina diverses travesses (Camí dels Bons Homes, Cavalls del Vent, Alta Ruta del Cadí i Muntanyes Màgiques)

Un cop retornats a l’aparcament de la Casa de Colònies i aprofitant que encara queda llum solar, ens arribem fins a Gisclareny, encara que ja hi havíem anat, no queda lluny.

Trobem obres a la carretera, desprès sabrem que es una conducció de fibra per millorar les comunicacions d’aquest petit llogarret.

GISCLARENY

Gisclareny rivalitza amb Sant Jaume de Frontanyà com a poble més petit de Catalunya, a dia d’avui torna a ser Sant Jaume. Des del 2017 ho era Gisclareny que en tenia 27 però en la darrera actualització Gisclareny ha sumat tres habitants (30) i Sant Jaume n’ha perdut tres (26) encapçalant doncs el rànquing dels mes petits.

Anècdotes de població al marge, la tranquil·litat es absoluta. Ens enfilem fins al Mirador de la Gargallosa des d’on podem contemplar una magnifica posta de sol pel darrera del Pedraforca, en una imatge plàstica de gran bellesa.

Gisclareny es petit però té molta història amb gran quantitat de rutes per explorar-ne el seu entorn.

Gisclareny és l’únic dels 17 municipis que integren el parc natural del Cadí Moixeró que hi té inclosa tota la seva superfície, prop de 37 quilòmetres quadrats. Gaudint de meravelloses vistes del massís del Pedraforca, del Puig-llançada, del Penyes Altes o l’Ensija des dels miradors de Gargallosa, a tocar del barri del Roser, o del d’Albert Arilla. Si existeix el paradís, Gisclareny s’hi assembla bastant. A l’acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel Turbians (antany del paradís) consagrada l’any 948, parla d’un llogarret del poble conegut com el paradís. Avui encara hi ha una casa anomenada El Paradís.

Mentre estem allà arriba un senyor amb una pala excavadora i xerrem una mica amb ell. Havia estat l’alcalde i ara ho es la seva filla (tot queda en família) es ell qui ens explica que les obres que hem vist son per portar fibra a la població i de passada arreglar la carretera. Amb aquestes obres sens dubte milloraran molt les comunicacions audiovisuals i pot afavorir indirectament l’increment de població.

Ja es fosc quan tornem cap al nostre bungalow i tanquem el dia.

SEGON DIA

Fa un dia clar i fantàstic. El Pedraforca llueix amb tota la seva esplendor quan surt el sol i l’il·lumina amb tons rosats. No ens podem resistir a fer-l’hi unes quantes fotos perquè la imatge s’ho val.

PEDRAFORCA

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, coneguda per la seva forma peculiar amb dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per l'Enforcadura. És un indret ric tant en termes geològics com culturals i naturals. Aquí tenim algunes dades interessants:

- **Geologia:** El massís del Pedraforca és un exemple fascinant d'activitat tectònica. Conté tres mantells de corriment (Cadí, inferior i superior del Pedraforca) formats durant milions d'anys per col·lisions tectòniques. La seva forma característica és deguda a l'erosió diferencial entre les margues i les calcàries.

- **Fauna i flora:** És un punt de gran biodiversitat, amb espècies alpines com el gall fer i l'isard. També hi trobem plantes úniques com la corona de rei, endèmica dels Pirineus.

- **Excursionisme i escalada:** Es tracta d'un destí molt estimat pels amants de la muntanya, i la seva cara nord és considerada el bressol de l'escalada a Catalunya gràcies a rutes històriques com la Via Estasen.

Lluís Estasen i Pla (1890-1947) va ser un pioner català en l'escalada, l'alpinisme i l'esquí de muntanya. Va introduir tècniques com l'ús del piolet i els grampons a l'Estat espanyol, i va ser una figura clau en el desenvolupament d'aquests esports durant l'època d'entreguerres.

Entre les seves fites més destacades, va protagonitzar la primera ascensió hivernal al Pedraforca el 1919 i va obrir diverses vies d'escalada al Pollegó Superior d'aquesta muntanya, com la Grallera i la Canal Roja. També va ser el primer president del Centre Acadèmic d'Escalada (CADE), una secció del Centre Excursionista de Catalunya.

El Refugi Lluís Estasen, situat al peu del Pedraforca, porta el seu nom en honor a la seva contribució a l'excursionisme i l'escalada. Aquest refugi és un punt de partida emblemàtic per a excursions i escalades al Pedraforca.

- **Història i cultura:** La zona també és coneguda pel seu patrimoni històric amb esglésies romàniques, camins tradicionals i fortificacions medievals.

Anirem a veure la plantació de tulipes que hi ha aquí aprop i que obre temporada avui mateix, de fet serem els primers en arribar-hi. El seu nom Tulipmania.

TULIPMANIA

Situada en un indret privilegiat, la plantació es una meravella. Tulipmania es la granja de flors especialistes en tulipes en aquestes dates i en dàlies a la tardor.

Tulipmania és un projecte nascut el 2019 per iniciativa de la Seila Malo que va decidir crear un parc de tulipes al Berguedà. La Seila, fotògrafa establerta durant alguns anys a Holanda, país on va estudiar i treballar, concretament en el món multimèdia i com a guia de flors, va idear el projecte de Tulipmania, ja que volia traslladar a Catalunya la seva experiència com a guia en diferents “show gardens” de flors i com a fotògrafa per als catàlegs de productors. I és que a més de ser fotògrafa de professió, és una apassionada de la botànica i el paisatgisme.

Un dels objectius principals de Tulipmania és divulgar l’art del cultiu de la tulipa i la dàlia —al nostre país no es troben gaires exemplars d’aquests tipus—, i vendre’n els bulbs i les flors. Actualment produeixen 150.000 bulbs anuals i cultiven 96 varietats de dàlies i unes 240 varietats de tulipes. En aquest sentit, la seva localització a Saldes, no és arbitrària, ja que el clima és idoni per al cultiu d’aquestes plantes bulboses de la família de les liliàcies, perquè les tulipes necessiten tres mesos de fred per poder desenvolupar-se.

Però Tulipmania no tan sols es dedica al cultiu d’aquestes plantes, també aposta per dinamitzar el territori on es troba la plantació a través d’activitats adreçades, principalment, al turisme familiar. D’aquesta manera, organitzen visites a la plantació durant les quals s’explica les diferents variants que s’hi cultiven, i amb la possibilitat que el visitant pugui fer-se un ram amb els exemplars existents. Així mateix, és possible llogar l’espai per portar-hi a terme celebracions com ara casaments i aniversaris, i organitzen pícnics a les instal·lacions a base de productes de proximitat, com ara embotits, formatges, vi i fruita. També tenen previst realitzar altres activitats, com tallers de flors, tastos de vins i productes gastronòmics del territori, nits astronòmiques, “photoshoots”, música en directe…

La Tulipmania, també coneguda com la crisi dels tulipans, va ser un període d'eufòria especulativa als Països Baixos durant el segle XVII, concretament abans de l'any 1637. Els bulbs de tulipa es van convertir en objecte de gran especulació, arribant a preus desorbitats i provocant una de les primeres bombolles econòmiques de la història.

El tulipa, originari del Pamir a l'actual Turquia, va ser introduït a Europa al segle XVI, i la seva popularitat va créixer gràcies a les seves variacions exòtiques i multicolors, causades per un virus anomenat potyvirus. Aquesta flor es va convertir en un símbol de riquesa i ostentació, alimentant la febre especulativa.

La Seila ens fa una visita molt complerta que ens satisfà plenament. A poc a poc va venint més gent i fins i tot quan ja estem a punt de marxar arriba un autocar ple de personal amb ganes de gaudir d’aquest indret privilegiat amb l’omnipresent Pedraforca de fons.

Hi hem destinat un parell d’hores i per completar el dia res millor que aprofitar la relativa proximitat de les Fonts del Llobregat per veure com surt l’aigua a dojo.

Abans fem una petita parada a Molers un llogarret molt petit que pertany a Saldes.

MOLERS

Aquí hi trobem l’ermita de Sant Ponç. Òbviament està tancada, però el “savoir faire” de la Paqui fa que un senyor que hi ha regant un prat on hi pasturen algunes ovelles i cabrits, ens deixi la clau per poder-hi accedir.

Sant Ponç de Molers fou construïda al segle XI, i és un exemple de l'arquitectura romànica rural catalana.

És una església d'una sola nau amb un absis semicircular a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó, i l'absis amb una volta de quart d'esfera. A la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull.

Sabem que mai no va ser una parròquia, sinó que probablement era una capella rural dependent d'altres esglésies veïnes, com Sant Sadurní de Maçaners. Al segle XIV, el lloc de Molers formava part del domini dels barons de Pinós

L'església ha patit el pas del temps i, tot i que es va restaurar parcialment, encara conserva elements originals del segle XI o XII.

Aquest indret ofereix unes vistes espectaculars del Pedraforca i s’hi pot respirar pau i tranquil·litat

Abans però dinarem a Castellar de N’Hug, ho fem a l’Hostal La Muntanya on dinem molt bé. En acabar passegem una mica pel seu casc molt ben cuidat i molt net, que té molts anys d’història i un entorn envejable.

CASTELLAR DE N’HUG

Algunes dades sobre la població:

La primera menció escrita del poble data de l'any 839, sota el nom de Kastellare. Al segle XII, va formar part dels dominis dels Mataplana, una influent família noble.

Castellar de N’Hug no sempre ha format part del Berguedà. Durant el segle IX va ser integrat als dominis dels Comtes de Cerdanya fins que ben entrat el segle XIII que fou adscrit al Berguedà. Després del Tractat dels Pirineus entre França i la Monarquia hispànica, aquesta última va perdre els territoris de Rosselló, Conflent, Capcir i Vallespir i una part de la Cerdanya. Això, va fer que de cop i volta la frontera amb França fos molt més a prop de Castellar de n’Hug. Aquesta nova situació va ser important en temps de pau, però sobretot en temps de guerra i de postguerra. Durant els segles XIX i XX, Castellar de n’Hug es va convertir en punt de pas i refugi d’escàpols i refugiats.

Escenari de la retirada dels carlins durant la primera guerra carlina, el 1840. A més, va ser escenari d’una important batalla de la tercera guerra carlina, el 1874, que va tenir lloc als voltants del poble, on les tropes carlines van ser derrotades.

A començaments del segle XX, les famílies de Castellar de n’Hug vivien com la gent d’alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es podien desenvolupar en aquest tipus de territoris: per una part la ramaderia, i per l’altre activitats no d’acord a la llei, com el contraban.

El poble ha conservat la seva arquitectura tradicional amb carrers empedrats i cases de pedra. L'església romànica de Santa Maria de Castellar de n'Hug és un dels seus punts d'interès destacats.

A més de les Fonts del Llobregat, el poble ofereix atractius com el Museu del Ciment Asland i el Concurs Internacional de Gossos d'Atura, un esdeveniment únic que celebra la tradició ramadera.

Va ser reconegut com un dels pobles més bells d'Espanya el 1984 i va rebre la distinció de "Poble amb Encant" el 2018.

Baixem fins a les Fonts del Llobregat, jo ho faig caminant els 600 metres que hi ha de baixada, mentre que la Paqui ho fa amb el cotxe i m’esperarà allà.

FONTS DEL LLOBREGAT

Les fonts són surgències d'aigua subterrània que brollen directament de les roques calcàries paleozoiques. L'aigua emergeix a la superfície en el punt de contacte entre les roques calcàries i les argiloses, creant un aqüífer càrstic.

El cabal mitjà de les fonts és d'uns 4 m³ per segon, tot i que pot variar segons l'època de l'any. No cal dir que en aquests moments els registres d’aquests cabals son àmpliament superats.

Les cascades són especialment impressionants, les darreres pluges han convertit l’indret en tot un espectacle de la natura.

Ja a la sortida i en direcció al pàrquing on tenim el cotxe, podem veure un molí original que era utilitzat per aprofitar l'energia hidràulica del riu Llobregat. Avui dia, conserva elements arquitectònics que recorden el seu passat.

Aquí acaba la nostra sortida per terres berguedanes, que ha resultat molt plaent i agradable.