ULISSES. JAMES JOYCE

 Després de diversos intents al llarg de molts anys, finalment m’he embarcat en llegir l’obra Ulisses escrita l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce.

Es tracta d’una obra molt complexa i que realment costa molt de llegir, suposo que per aquest motiu em quedava encallat al primer capítol i d’aquí ja no em movia. Recordo que la Paqui em va regalar aquest llibre l’any 1981 i per tant han hagut de passar 45 anys perquè hagi pogut llegir-lo no sense dificultats.

Si ens cenyim a l’argument. Ulisses, de James Joyce, transcorre durant un sol dia, el 16 de juny de 1904, a Dublín, i segueix sobretot tres personatges: Stephen Dedalus, un jove intel·lectual inquiet; Leopold Bloom, un venedor d’anuncis jueu d’origen hongarès; i Molly Bloom, la seva dona.

L’argument, en aparença, és molt senzill: Stephen comença el dia a la torre Martello amb uns companys i després vaga per Dublín ocupat en reflexions sobre la família, la religió, l’art i la seva pròpia identitat. Paral·lelament, Leopold Bloom surt de casa, assisteix a un enterrament, fa encàrrecs, visita redaccions, pubs i carrers de la ciutat, i es mou constantment entre preocupacions quotidianes, records personals i pensaments sobre la seva dona Molly, que aquell mateix dia té una cita amb el seu amant, Blazes Boylan.

Al llarg del dia, les trajectòries de Stephen i Bloom s’acaben trobant. Bloom, que ha perdut un fill i viu una certa soledat, veu en Stephen una mena de possible fill espiritual; Stephen, per la seva banda, troba en Bloom una figura més humana i acollidora que les altres que l’envolten. Després de diversos episodis nocturns, Bloom acompanya Stephen a casa seva, però la trobada no es converteix en una solució clara ni definitiva: Stephen se’n va i Bloom torna al llit amb Molly.

La novel·la acaba amb el famós monòleg interior de Molly Bloom, que repassa records, desitjos, frustracions i la seva relació amb Bloom, en un flux de pensament molt lliure. El seu “sí” final tanca l’obra amb una afirmació vital, sensual i ambigua. Aquest monòleg de 40 pàgines sense punts i comes, curiosament no ha estat la part més complicada de llegir, tot i que jo no les tenia totes. Algun dels altres capítols han estat més espessos (per dir-ho suaument) i en molts moments totalment incomprensibles.

Dit d’una manera molt resumida: Ulisses explica un dia ordinari a Dublín, però el converteix en una odissea moderna, on els grans viatges èpics són substituïts pels desplaçaments quotidians, els pensaments íntims i la complexitat de la consciència humana.

Els temes principals son: mitologia i estructura homèrica, vida quotidiana, identitat i exili, modernisme i experimentació, sexualitat, família, humor i crítica social.