FORMENTERA. RETORN AL PARADIS

 

Desprès del parèntesi de l’any passat en que per circumstàncies diverses no hi vàrem anar, enguany hem recuperat l’experiència de passar uns dies a la petita i cada cop més massificada illa pitïusa.

També hem fet un canvi en la nostra logística de desplaçament i enlloc de fer-ho en avió, hem optat pel vaixell. La principal raó de fer-ho es la possibilitat de poder embarcar el vehicle el que ens permet dues coses: portar-lo carregat amb queviures i evitar el lloguer d’un vehicle a l’illa.

Amb aquestes premisses i un cop efectuats els tràmits de l’Eco Formentera per poder circular per l’illa amb el nostre cotxe i aclarit si havíem de fer el tràmit també per Eivissa en fer el transbord en aquesta illa, spoiler: no fa falta en ser un vehicle en trànsit.

Certament el desplaçament es llarg; anem a les dades de distància, temps i velocitat, entre Barcelona i Eivissa, ja que les d’Eivissa a Formentera no varien en el sentit de que encara que vagis amb avió, aquest trajecte l’has de fer en vaixell si o si.

Entre Barcelona i Eivissa hi ha 282,69 Km, el vaixell inverteix 9h a l’anada i 10 a la tornada. Això vol dir una velocitat mitjana de 31,41 Km/h (17 Nusos/h) i 28,27 Km/h (15,3 Nusos/h) evidentment res comparat amb l’avió, però té també un component de relax i anar fent que l’avió no té.

Hem optat per l’opció de butaca tipus “Neptuno” que hem de dir que son molt còmodes ja que es reclinen fins a quedar quasi horitzontals i la veritat es que no ens cal l’opció “camarot”, si que es veritat que a la tornada es de dia i això fa que pugui ser més pesada, però no es aquest el cas, el fet de poder-te bellugar i passejar pels diferents indrets del vaixell fa que el temps passa bastant ràpid.

Amb totes aquestes premisses embarquem en el vaixell “Bahama Mama” que segons la fitxa de Balearia fa 154m d’Eslora, 24m de Mànega, va a uns 23 Nusos, hi caben 1000 persones i 350 vehicles. Tant a l’anada com a la tornada el vaixell es el mateix.

DIUMENGE DIA 21 DE JUNY

Sortim a les 10 de la nit, hem hagut d’arribar a l’àrea d’embarcament una hora i mitja abans, en una zona de classificació on es separen les vehicles en funció de la seva destinació final. Tot sense cap problema, una furgoneta ens guia fins al nostre vaixell i cap a dins amb el cotxe. La bodega es enorme i allà entre cotxes i camions el nostre Focus dormirà en aquest trajecte.

El viatge es tranquil i plàcid i fins i tot ens permet dormir (descansar) en les butaques que son molt còmodes.

DILLUNS DIA 22 DE JUNY

A les 7 del Matí, entrem al Moll de Botafoc en el Port d’Eivissa. Desembarquem i toca dirigir-nos cap al moll on s’embarca per anar a Formentera. Aquí el tema es una mica caòtic i no està tant ben organitzat com a Barcelona. Hem d’esperar fins a les 8 perquè ens deixin posar a la fila d’embarcament, val a dir que a diferència del Port de Barcelona que era embarcament únic per companyia, aquí es comparteix amb Trasmapi.

Passada una mitja hora ens dirigim cap a la bodega del vaixell “Nixe” que es el que fa el trajecte Eivissa-Formentera per vehicles.

Aquest vaixell té 63m d’Eslora, 16m de Mànega, amb una velocitat de 32 Nusos i on hi caben 546 persones i 122 vehicles.

La bodega lògicament es més petita i cal fer maniobres per encabir-hi el cotxe, al final tot resolt amb alguna dificultat i a l’hora en punt sortim cap a Formentera.

Fa calor, però això ja ho sabíem. El primer que fem es com sempre anar a l’oficina de Turisme per conèixer de primera mà si hi ha alguna novetat. Pràcticament res (com sempre) el dia 23 a la Nit hi ha la foguera de Sant Joan a la Mola i abans desprès de la missa hi ha una exhibició del ball pagès, això ens ho apuntem perquè es una activitat que no hem vist mai i creiem que pot ser interessant. La resta com sempre.

Algunes compres per Sant Francesc Xavier i cap a l’apartament que la Caty ja ens té preparat. Deixem les coses a l’armari i el menjar fresc a la nevera. Aprofitem per dinar ja a l’apartament.

Després comencem la ruta de platges anant al Caló de Sant Agustí, alguna petita dificultat per aparcar però trobem un raconet i allà entaforem el vehicle.

Primeres remullades amb una aigua que està més calenta del que em pensava, s’hi està relativament bé tot i que el vent bufa amb una certa força. Hauríem d’haver anat a l’altre cantó de l’illa.

Tot i així gaudim d’aquestes primeres hores i no desaprofitem la posta de sol a Illetes (imperdible) que sempre es una meravella.

DIMARTS DIA 23 DE JUNY

Avui toca Cala Saona, crec que la darrera vegada que vàrem venir a Formentera no ens hi vàrem apropar. Hi trobem molta gent, la veritat es que enguany comencem a detectar que hi ha molta gent i molts cotxes circulant.

S’hi està bé. No hi ha hamaques ni ombrel·les, per un tema controvertit entre els qui optaven a la concessió i el Consell Insular, tampoc en trobarem a Illetes.

Una altra de les novetats d’aquest any es que enlloc de fer dues platges al dia (una al matí i una altra a la tarda) hem optat per fer-ne només una al matí allargant més i després ja anar a dinar i descansar una mica.

Pugem a la Mola, primer un tomb fins al Far (un clàssic) i després fins al poble on al costat de l’església faran el Ball Pagès.

És el ball tradicional d'Eivissa i Formentera, una representació folklòrica sense igual a la Mediterrània. Amb uns orígens incerts, aquest ball reflecteix les antigues creences i la música ancestral de l'illa. Se sol representar en les festes populars d'ambdues illes

El Ball Pagès engloba diversos tipus de dansa amb petites diferències que et mostren les peculiaritats de cada poble d'Eivissa i Formentera. Aquestes variacions tenen en comú l'estil dels passos, la música i la forma de vestir dels dansaires.

Hi ha una diferència total entre els moviments d'homes i dones: mentre ells realitzen constants salts i fan sonar grans castanyoles per seduir la dona, ella es manté hieràtica i fa suaus moviments per estar de front o de perfil descrivint corbes. El simbolisme d'aquests moviments femenins, que representen les fases de la lluna, permet descobrir l'origen d'aquestes danses, ja que l'antiga deessa d'Eivissa era Tanit, la personificació de la Lluna.

En la música que els acompanya també pots comprovar l'esperit folklòric d'aquest ball. Tambor i flauta, l'espasí (instrument de percussió metàl·lic que sembla una espasa) i unes castanyoles de grans dimensions creen un conjunt rítmic únic a la Mediterrània. Una altra característica del Ball Pagès és la vestimenta dels ballarins. Els homes van completament de blanc amb una armilla amb campanes de filigrana, mocador vermell i una barretina vermella. El vestit de les dones és encara més vistós: el típic vestit pagès complementat amb multitud de joies, dominades per la característica emprendada (collaret de diverses voltes amb decoracions en filigrana) que es completa amb un crucifix i un reliquiari de vidre, així com molts anells daurats.

Una senyora que porta molts anys a l’illa l’hi dona tota mena d’explicacions a la Paqui, i la veritat es que ha valgut molt la pena veure-ho perquè no es una cosa habitual i que nomes pots veure si coincideix en alguna de les dates en que es balla.

Ens hem perdut la posta de sol, però hem guanyat una nova experiència.

DIMECRES DIA 24 DE JUNY

Avui Sant Joan. Aquí no hi ha hagut petards ni res semblant i com que al foc de la Mola no vàrem anar, podem dir que estem frescs de ment i calorosos de la resta.

Fem cap a la platja de Ses Canyes prop d’es Pujols, es una platja bastant tranquil·la i ens agrada força, a més no es massa concorreguda.

A la tarda toca excursió al Mercat de la Mola (un clàssic) sorprenentment no hi ha massa aglomeració i si algunes parades tancades. En grup anomenat Delmate, toca un jazz-fusion que passa bé en aquella hora.

A la baixada, parada a Es Caló i fem un Pa amb Coses amb en Miquel, la Rosa i un matrimoni amics seus que cada any els acompanyen uns dies a Formentera. Un bon soparet amb mot bona companyia.

DIJOUS DIA 25 DE JUNY

Avui Illetes, jo crec que ja ho hem dit tot d’aquesta platja. Tal i com passa amb Cala Saona no hi ha ombrel·les ni hamaques. Sempre hi ha gent i això que hi anem aviat.

El primer pàrquing ja es ple, ens toca deixar el cotxe al del Juan y Andrea que també està força ple.

L’experiència Illetes sempre es reconfortant i no hi ha massa més a explicar. A la tarda després de fer un tomb per Es Pujols, anem a veure la posta de Sol que com ja hem dit sempre es un plus en aquesta platja. Una meravella veure com es posa entre la silueta d’Es Vedrà.

DIVENDRES DIA 26 DE JUNY

Darrer dia, ja toca recollir les coses de l’apartament, per sort sempre la Caty ens ho posa tot molt fàcil.

Ho deixem tot recollit, les maletes i demés a la cambra de cortesia i ens desplacem cap a Migjorn i mes concretament a Es Arenals.

Anem a dinar a Sa Platgeta, davant la perspectiva d’haver de fer cua si anem a la una, optem per fer un dinar berenar i ens plantem allà sobre quarts de cinc. Dinem molt bé (tot i que cada cop més car)

Una darrera passada per Ses Canyes abans d’anar a fer una dutxa i recollir les coses i apropar-nos fins a Cala Saona per veure la posta de sol. Un tomb nocturn per Sant Francesc on copsem un gran ambient abans de cloure la jornada.

Aquesta nit no tenim apartament, com que tenim la idea de veure la sortida de Sol des del Far de la Mola ens hi dirigim i veurem que tal l’opció de dormir al cotxe. La nit serà llarga.

DISSABTE DIA 27 DE JUNY

La sortida de Sol no mata, però ja que hi érem ha valgut la pena. Ràpidament baixem cap a la Savina (per cert durant tot el mes de Juny s’han dedicat a asfaltar la carretera, no hi havia altres dates, je, je..) A la zona del port també ens classifiquen i hem d’esperar que embarquin primer els de Trasmapi.

Pugem al “Nixe” i en arribar a Eivissa cap a embarcar amb el “Bahama Mama”, aquí haig de dir que l’embarcament es molt lent degut a la gran quantitat de camions. Tot i així sortim en hora cap a Barcelona, ens esperen 10 hores de vaixell que haig de dir no es fan especialment feixugues. Entre dormir, passejar, menjar alguna cosa, anem matant el temps.

A l’hora convinguda arribem a Barcelona, i en una estona més a casa.

Final de Trajecte. Acabem d’arribar i ja enyorem l’illa. Si Deu vol, l’any que ve hi tornem, i això del cotxe amb el vaixell ha estat bastant encertat.