UNS DIES A CASA LA SAVINA. LES PLANES D'HOSTOLES

 

De Sant Hilari a Les Planes d’Hostoles hi ha poc menys d’una hora (sempre que no s’hi vagi per Osor) allà ens esperen la Rosa i el Fèlix (els padrins de l’Ariadna) a la casa que tenen al poble i que era la casa dels avis (els pares del pare de la Rosa) es la casa de la Savina, que comparteixen els tres germans i gràcies a un calendari ben elaborat en poden gaudir tots plenament.

Nosaltres hi passarem un parell de dies, des de Dimecres al migdia fins al Divendres a mig matí.

Les previsions meteorològiques no son massa optimistes i son certes perquè poc abans d’arribar just a l’entrada d’Amer ens descarrega un bon ruixat. Tot i això no ens mullem i podem deixar les coses tranquil·lament.

Just al mateix temps en Fèlix arriba de fer una caminada a les Agudes, cada dimecres va amb un grup de Premià que fan excursions (bàsicament cims) i encara que ell ara està uns dies a la Garrotxa, han quedat al Montseny per fer aquesta pujada.

La tarda es presenta poc idònia per fer una sortida massa llarga pels voltants del poble, per això xino-xano ens apropem fins al Gorg de Can Poetí que es troba a l’entrada del poble, prop d’on hi havia l’antiga estació del carrilet que unia Olot amb Girona i que ara (ja fa anys) s’ha convertit en una via verda. Es una caminada tranquil·la per estirar una mica les cames, el riu Brugent baixa bastant cabalós i ofereix un bon espectacle.

Una nit de llamps i trons, deixà pas a un dia gris però sense pluja al matí. Avui fem una breu caminada per l’anomenada ruta de les Ermites a la zona de les Preses on ens desplacem en cotxe.

La primera ermita a la que accedim es la de Sant Martí del Corb.

SANT MARTÍ DEL CORB

Petita església romànica amb graons a l’entrada i un porxo cobert sostingut per pilars. És una de les dues petites joies romàniques que es troben al veïnat del Corb.

Sant Martí del Corb és una petita joia amagada del romànic Garrotxí. Construïda en un racó silenciós i obac, la seva peculiar arquitectura i entorn, li donen un caire especial i misteriós. Es tracta d’una austera construcció d’origen romànic, amb una entrada graonada i un porxo sostingut per pilars. En temps de sequera s’hi anava en processó per fer pregàries dedicades a Sant Martí. Sempre havia estat lloc de trobada, actualment però és un lloc tranquil i silenciós. Es troba a molt poca distància de la Fageda d’en Jordà i molt a prop de Sant Miquel del Corb, una altra petita ermita que conforma el romànic més secret i amagat pels visitants de la Garrotxa. Es troba situada als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat anomenat serra de Marboleny.

Un cop fetes les fotografies de rigor per immortalitzar la nostra presencia i aprofitant la proximitat ens arribem fins a l’ermita de Sant Miquel del Corb.

SANT MIQUEL DEL CORB

Antiga església romànica ubicada als vessants nord de la serra del Corb, a mig faldar d'un dels contraforts de l'encinglerat Puigrodó. El temple és d'una sola nau coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d'accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada. El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants i està recolzat sobre la façana oest. Antigament el campanar era d’espadanya de dos ulls. El costat de migjorn està reforçat amb dos contraforts.

Sembla que data de l’any 957 quan el 31 de maig la noble dama Ricarda va cedir una extensió considerable de terres o drets vinculats a aquella zona tot incorporant-la a les possessions del monestir de Sant Benet del Bages. El seu origen possiblement és preromànic però l'actual fàbrica és d'època romànica amb remodelacions del Segle XVIII

Recentment ha estat molt restaurada

Sembla que vol començar a ploure, perquè algunes gotes s’escapen del cel grisós i es hora d’emprendre el retorn cap a Les Planes i cruspir-nos unes boníssimes patates d’Olot

Sortim a mitja tarda per fer unes compres i en una botiga ens hi trobem l’Alex Gorina, que ja sabia que vivia a Les Planes i a qui em fa especial il·lusió saludar i agrair-l’hi els bons moments que ens fa passar amb el seu espai “Babylon Gorina” al “Versió Rac 1. Persona encantadora i molt amable, em confirma que l’any vinent continuarà l’espai i es d’agrair perquè aquests moments de diversió, humor i cultura cinematogràfica sempre son benvinguts.

Amb una visita als tiets de la Rosa, compartim una mica de coca i xocolata que hem comprat aquest matí a Les Preses. Estic content de veure’ls encara que tinc la sensació de que en el cas del tiet potser es un comiat perquè està molt fràgil de salut. Tot i així podem compartir una bona estoneta i fer-los companyia, jo sé que ells ho agraeixen, la Rosa i nosaltres també haver-los vist.

A la nit i dins dels actes de la Festa Major que tot just comença, hi ha la presentació d’un documental sobre algunes dones del poble (quasi centenàries) que presentarà l’Alex i que inicialment estava programat a la plaça del poble, però en previsió del mal temps es trasllada al Pavelló Poliesportiu.

Ple de gom a gom, veiem el documental anomenat “Dones Muntanya” es interessant perquè els testimonis d’aquestes dones ens permeten veure com de complicada i dura era la vida al camp quan elles eren joves. A la gent l’hi fa gràcia veure les seves convilatanes a la pantalla i no cal dir que la visualització es tot un èxit.

Encara tenim temps de fer una bona xerrada abans d’anar a dormir a hores poc habituals per nosaltres (ja tenim una edat...) i encarar la darrera nit com a convidats.

El divendres amb un sol radiant, enfilem cap a Premià tot agraint de tot cor, la meravellosa companyia que hem tingut i es que l’amistat es un bé molt preuat i malauradament també escàs, impossible haver estat millor tractats i encara que el temps no ens ha permès gaudir d’un bany a qualsevol dels gorgs, l’estada ha estat fantàstica. Gràcies Rosa i Fèlix per la vostra generositat i complicitat.