RELAX A SANT HILARI SACALM

 

Amb les entrades del dia que vàrem anar al Magma de Santa Coloma de Farners amb l’Enzo i l’Ian ens donaren un val per poder passar un dia a l’Hotel Balneari de la Font Vella a Sant Hilari Sacalm. No es la primera vegada que podíem tenir aquesta avantatge a un preu bastant assequible i es per això que ara que estem jubilats podem fer-ho entre setmana. La data límit era a finals de Juliol, però ens avançarem i malgrat unes previsions meteorològiques adverses cap a Sant Hilari férem via.

Com que l’entrada a l’Hotel es a partir de les tres de la tarda, abans fem un tomb per Sant Hilari i la veritat es que ens decep veure com l’activitat que hi havia anys enrere ha deixat lloc a un poble trist, amb la majoria de comerços tancats i que sembla que només revifa una mica els caps de setmana.

Fem unes petites compres, entre elles un parell de paquets de “Jaumets” uns ametllats en honor a un dels personatges més icònics de Sant Hilari. ¿Però qui era en Jaumet?

Jaume Traveries i Riera (Sant Hilari Sacalm 1871-1955) més conegut com a Jaumet del flabiol fou un personatge popular de Sant Hilari Sacalm. Va néixer al Mas Claver i és considerat el primer venedor de l'aigua de Font Vella.

Era mut i menut. Sempre amb barretina, tocava el flabiol i amb un carret portava càntirs d'aigua de la Font Vella fins al poble. El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d'avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l'església i que encara es venen a Sant Hilari, tot i que ara ho fan a la pastisseria l’Artesà perquè la pastisseria Fornés tancar per jubilació ja fa uns anys. El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria “Jaumet, la joguina de Sant Hilari”, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell. El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una cap gros inspirat en la seva figura i l'agost s'organitza «La ruta d'en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l'aigua, a través de l’itinerari que feia habitualment.

Va néixer el 1871 i va morir l'any 1955, quan tenia entre 83 i 84 anys.

Ens apropem fins al Balneari de la Font Picant, que es troba a la carretera que mena a Osor i Anglès. L’edifici està tancat i diria que bastant abandonat, tot i que oficialment consta que està obert en hores concretes. De fet jo recordo haver-ho visitat ja fa un temps. Els jardins estan tancats quan hi arribem i els que queden a l’altre cantó de la carretera estan molt deixats.

Amb un dinar de pícnic i envoltats de silenci (passen tres motos, dos cotxes i uns quants ciclistes) en l’hora que hi vàrem ser, podem gaudir plenament de la natura. Allà al costat hi ha també un pou de gel, que servia per emmagatzemar el gel que es portava de les muntanyes cap a les diferents ciutats i pobles de la costa.

Ja a l’Hotel Balneari de la Font Vella, molt acollidor i tranquil, fem un bany a la piscina exterior i desprès una sessió complerta a la zona termal (sauna, hidromassatge, hamman, pou de gel, jacuzzi, etc..)

Per sopar ho fem a un bar de tapes que hi ha a Sant Hilari i després ens arribem fins al brollador de la Font Vella on aprofitem per omplir les quatre garrafes de plàstic que portem.

Jornada liquidada i per sort avui no ens ha plogut, les previsions per l’endemà ja son una altre cosa.

Ben descansats i esmorzats, s’imposa una nova sessió termal, fins a l’hora de deixar l’establiment.

Amb l’estada tenim dues entrades per tornar al Magma, amb una caducitat d’un any i que de ben segur aprofitarem més endavant.