THE LAMB LIES DOWN ON BROADWAY. THE MUSICAL BOX

Encara que amb un cert retràs degut sembla a un problema de tipus logístic, el grup “The Musical Box”ens va oferir un esplèndid concert basat en l’obra “The Lamb Lies Down on Broadway” de Genesis.

Certament va valdre molt la pena, perquè aquest concert portava uns anys d’endarreriment degut a la pandèmia, programat inicialment pel 2020, es va posposar al 2021 i finalment al 2023. El públic que omplia la sala Paral·lel 62 (ex Barts) ho va agrair plenament.

Tal i com segurament ja he comentat en anteriors posts, aquest grup nascut al Canadà l’any 1993 es l’únic tribut de Genesis que ha rebut suport actiu i permís del grup real per recrear els seus èxits, se’ls va concedir un accés increïble a les cintes originals del disc, cosa que els ha permès fer una recreació molt fidel d’aquesta meravella musical de l’any 1974.

La formació actual està formada per:

Denis Gagné (Peter Gabriel)

François Gagnon (Steve Hackett)

Sébastien Lamothe (Mike Rutherford)

Ian Benhamou (Tony Banks)

Marc Laflamme (Phil Collins)

The Lamb Lies Down On Broadway és la magna obra de Genesis i una de les més significatives del progrock. Sorgida en un dels moments més àlgids de "l'era Peter Gabriel", representa també l'àlbum més important en la història de la banda. Per llavors (1974) el malestar general de Phil Collins, Mike Rutherford i Peter Gabriel, presagiava canvis radicals en el futur immediat. En aquesta obra, la sisena en estudi, Gabriel donaria vida al seu alter ego, un personatge anomenat Rael, que es convertiria en la figura central d'aquesta obra musical editada com un doble LP

La història de Rael es la d’un jove porto-riqueny a Nova York, que s'embarca en una interessant aventura de realització personal, desplegada en 23 composicions que, en certs casos, són mostra d'alguns dels moments més memorables de l'obra de Genesis. Gabriel es faria càrrec d'escriure i narrar-nos la història mentre que la resta de la banda faria el desenvolupament instrumental amb el vocalista aportant algunes idees.

Argument

Rael, un immigrant porto-riqueny, vagabundeja per Nova York al peu dels fastuosos edificis i els flamants neons de Broadway. En trencar l'alba, un núvol negre baixa del cel sobre Times Square i comença a absorbir-ho tot. Rael no pot escapar a la seva força i acaba per ser empassat per ella.

En despertar, es troba dins una mena de càpsula. Tot i no saber on és, Rael està tranquil i plàcid; es torna a dormir despreocupadament. En tornar a despertar, Rael descobreix que la càpsula ha desaparegut; ara, ell es troba en una gruta on les estalactites es formen, es destrueixen i es mouen a ulls vista, formant una mena de gàbia. Empresonat per les roques, observa algú a l'exterior de la mateixa: el seu germà, John. Rael li demana auxili, però John l'abandona. Finalment, les roques es dissolen i Rael cau a terra esvaït pel dolor i l'emoció.

Quan es recupera, Rael arriba a una mena de galeria d'una factoria on observa ninots amb forma humana amb números al front. Sorprenentment, troba ninots amb la cara dels seus coneguts, i fins i tot, amb la cara de John i d'ell mateix. Rael sent por i comença a recordar el seu passat a NY: els seus dies amb els nois de la banda, el seu pas pel reformatori de Pontiac, la seva primera trobada amorosa, la seva pèrdua de la innocència (que Rael representa a la seva ment com una mà que afaita el seu cor pelut)… Després de la galeria, Rael accedeix a una altra galeria coberta per catifes i plena d'éssers estranys. En un extrem, davant d'una gran porta (per la qual s'accedeix a una sala amb una taula, un festí de menjar i una escala de cargol) hi ha un conjunt de persones movent-se lentament de genolls a terra. Rael intenta parlar amb ells i raonar per què no s'aixequen i accedeixen a l'altra sala; no obstant, no aconsegueix obtenir cap resposta coherent. Rael abandona la galeria, travessa la sala del festí i puja per l'escala de cargol. Al final de l'escala hi ha una estança amb forma semiesfèrica amb 32 portes. L'estada és plena de grups de persones que parlen en veu ben alta: un sacerdot, un bruixot, un pagès… Tots ells opinen sobre què fer, on anar, quina porta travessar… però ningú no en sap res. L'única persona que us pot ajudar és una dona gran, una lilit cega, que us pot portar per les portes guiada per les brises.

Rael s'endinsa doncs en una de les 32 portes amb la guia però, un cop a la foscor de la caverna, ella l'abandona. Rael es queda assegut, espantat. Aleshores arriba una llum encegadora per un extrem de la gruta i es produeix un despreniment. Rael queda atrapat inconscient. Al seu deliri, creu haver mort i estar en presència de la mateixa mort. Tot i això, quan Rael torna en si, descobreix que tot era una al·lucinació i aconsegueix desfer-se de les roques que l’empresonaven.

El despreniment de roques ha obert el camí a una estança banyada per suaus aromes on hi ha una piscina d'aigua rosàcia. Rael es despulla i s'endinsa a les aigües. Aleshores apareixen a la piscina tres làmia, tres rèptils amb pits i rostre de dona. Rael és seduït per elles i deixa que mosseguin la seva carn i beguin la seva sang. Quan això passa, elles es convulsionen i moren. Rael, que n'havia quedat enamorat, en una mostra de lliurament i amor, devora els cadàvers de les seves tres amants i abandona la piscina.

Després d'una caminada, Rael arriba a un poblat ple d'éssers deformes que li donen la benvinguda (entre ells, descobreix, malgrat la deformitat de la cara, el seu germà, John). Ells l’hi expliquen com les tres làmia se'ls van aparèixer a tots ells i com tots van tenir la mateixa trobada amorosa amb elles i com cada dia es regeneren per atrapar un altre incaut. Després, a Rael no li queda més alternativa que esperar el seu destí: transformar-se en un ésser deforme com ells, dominat per l'abandó al plaer dels sentits. Tanmateix, Rael no es resigna i visita juntament amb el seu germà John al Doktor Dyper. El doctor diu que l'única manera de solucionar la seva situació és acabar amb la font del plaer i del domini dels sentits: extirpar l'òrgan reproductor. Tot i ser una mesura extrema, Rael i John accedeixen i després, el doctor els torna els seus òrgans dins d'un tub de plàstic groc.

Quan sembla que tot està solucionat, una gran au negra apareix i arrabassa a Rael el tub. Rael demana ajuda al seu germà per capturar l'au però John diu que és un mal presagi i que ell no l'ajudarà. Rael va darrere l'au però just quan l'atraparà, l'ocell tira el tub a un torrent d'aigua. Just en aquell moment, Rael veu que apareix al cel un vòrtex, una mena de finestra per la qual pot tornar al món real, a Nova York. Però llavors veu que el seu germà John ha caigut al mateix torrent.

Tot i que el seu germà l'ha abandonat diverses vegades, Rael salta a salvar-lo. Mentrestant, la finestra s'esvaeix, desapareixent així les seves oportunitats de tornar a casa. Finalment, Rael rescata John i l'arrossega fins a la riba. Però aleshores, Rael descobreix amb sorpresa que el seu germà John no és el seu germà… és Rael… té el mateix rostre. Aleshores un núvol porpra els envolta i els dos ens es dissolen en una resplendor groga.

El concert que va ser esplèndid es va allargar fins a les dues hores que incloïen a més com a bisos els temes “The Musical Box” de l’àlbum “Nursery Crime” i “Watcher of the Skies” de l’album “Foxtrot”

Amb molt bon regust abandonem la sala amb la promesa del grup de tornar l’any vinent amb “Selling England by the Pound” probablement el millor disc de l’etapa Gabriel i que per descomptat no ens voldrem perdre.