PUJADA AL CASTELL DE MONTGRI

Una de les assignatures pendents era la de pujar al Castell de Montgri. Per dues vegades em vaig quedar amb les ganes (per mandra) i em vaig dir que la propera vegada que anés a Torroella hi pujaria.

En la darrera sortida a terres Empordaneses, ens hem allotjat a l’Hotel Terraverda de Gualta, que aprofito l’ocasió per recomanar de totes totes, i he pujat al castell.

L’ascensió no és especialment complicada i s’hi inverteix uns 40 minuts. A dalt podem gaudir d’unes vistes meravelloses sobre les Illes Medes, la població de Torroella i el Golf de Roses.

El castell fou construït entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II al cim del massís del Montgri que té 303 m.

L'origen de la construcció del castell de Montgrí es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II i els comtes d'Empúries. Es començà a construir per Bernat de Llevià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. Per a la construcció es comptà amb les rendes reials de Torroella i un impost sobre els bous d'Ullà i Albons. Tres anys després, el mateix Bernat de Llevià va rebre la custòdia del castell.

Les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, degut a la consolidació del poder del comtat de Barcelona enfront del comtat d'Empúries. La pèrdua d'importància de la casa comtal emporitana va fer innecessari l'acabament de l'obra, encara que es coneix amb exactitud la data d'interrupció. Les darreres notícies que es tenen del castell daten del 1413, i el relacionen amb la família Llevià.

Ja dintre del segle XX, l'abandó havia conduït l'edifici a una situació de degradació preocupant. El 10 de novembre de 1985 es feu una jornada popular de neteja a fi de conscienciar els organismes oficials de la necessitat de restaurar-lo. La Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament encarregaren un projecte de consolidació i posteriorment fou aprovat el pressupost necessari per dur-lo a terme.

BONUS TRACK. ERMITA DE SANTA CATERINA.

Des de dalt del cim es pot veure a la part baixa del massís al cantó oposat per on hem fet l’ascensió, l’Ermita de Santa Caterina. M’hi acosto desprès d’un descens un xic complicat degut a que per error no agafo el camí més directe i accessible per arribar-hi, sort que a l’Ermita s’hi arriba en cotxe i la Paqui m’hi ve a recollir.

L’Ermita es un punt de reunió molt freqüentat, just la setmana passada s’hi va celebrar l’aplec anual. Hi ha lloc per fer barbacoes i fins i tot per passar-hi la nit.

Segons sembla l’Ermita fou construïda per tres monjos provinents del Monestir de Montserrat a les darreries del Segle XIV. També es notable destacar que fou l’indret on Caterina Albert s’inspirà per escriure la seva novel·la “Solitud”

Hi ha gent i nens jugant, l’ermita però es tancada i com que he demorat molt temps en la baixada del castell per no seguir el camí lògic i tenim hora reservada per dinar, concloc que en una propera visita per aquestes terres intentaré poder-la visitar no tan sols per fora sinó també per dins.