MOONAGE DAYDREAM

 

Acabo de veure la pel·lícula “Moonage Daydream, una meravellosa aproximació a la figura de David Bowie. Sens dubte el títol no pot ser més encertat al que desprès veurem durant els 140 minuts de projecció.

Moonage Daydream (Fantasía de l’Edat LLunar) encara que podria tenir algun altre significat que ara mateix no soc capaç de desxifrar, es una de les millors cançons que hi ha a l’album “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars” que sens dubte va marcar un punt de notorietat en la seva carrera i serveix de partida al que se’ns presenta des de l’ inici fins al final de la seva carrera i de la seva vida, no oblidem que el darrer disc de Bowie, el meravellós testament “Blackstar” es va publicar tan sols tres dies abans de la seva mort i quin millor final per un dels millors artistes del nostre temps.

El film fa un recorregut molt interessant per la seva trajectòria artística que no sols inclou la música, Bowie era una persona inquieta i va explorar moltes altres facetes, pintura, interpretació teatral i protagonista en diversos films.

Sens dubte ens trobem davant un fantàstic homenatge a la seva personalitat i a les seves múltiples facetes, canvis constants que desconcertaven a vegades als seus seguidors però que mirat en la perspectiva l’hi han permès obtenir la identitat d’un artista total. Ell mateix va dir “No sé que faré en un futur, però us asseguro que el viatge no serà avorrit”