PORTO. MUITO OBRIGADO

Una escapada de tres dies a Porto es una molt bona opció per conèixer aquesta bonica ciutat portuguesa als peus del Riu Duero que aquí rep el nom de Douro.

Una petita ullada a la nostra experiència per la ciutat decorada amb les seves típiques rajoles blaves.

Si Lisboa ens va rebre amb pluja i mal temps, Porto ha estat més generosa i ens ha rebut amb bon temps, un xic ennuvolat dissabte i part de dilluns i amb un sol magnífic tot el diumenge.

PRIMER DIA

Arribem a primera hora i així es una manera excel·lent d’aprofitar el dia al màxim encara que hagi estat a compte de llevar-nos ben aviat. Ens allotgem a un apartament gestionat per l’Hotel do Norte que es troba situat a la Rua Sta Catarina. Just a un pas trobem el primer punt a visitar.

CAPELA DAS ALMAS

La Capella de les Animes (Capela das Almas) també coneguda com Capella de Santa Caterina té el seu origen en una antiga capella feta de fusta alçada a lloança de Santa Catalina.1 La construcció de l'edifici que avui existeix, es remunta a finals del segle XVIII, època en què la Germandat de les Ànimes i das Chagas de San Francesc va passar del Monestir de Santa Clara a la Capella de Santa Catalina.

La façana principal té una porta adornada i rematada per un frontó circular. Al timpà es fixa un blasó amb l'escut d'armes de Sant Francesc d'Assís i de Santa Caterina. A l'esquerra hi ha el campanar que té dos pisos: el primer té una porta amb una petita finestra, i el segon quatre finestres rematades per un balcó. La cúpula està rematada per una creu de ferro.

El més destacat d’aquesta Capella es el seu exterior recobert de rajoles blanques i blaves, que son molt habituals en diferents edificis i que s’han convertit en un dels símbols de la ciutat.

Fins a l'any 1929, les superfícies exteriors de la capella estaven sense rajoles, arrebossades i caigudes. El revestiment de la capella avui dia està constituït per 15.947 rajoles que cobreixen prop de 360 metres quadrats de paret. Les rajoles que revesteixen la capella són obra d'Eduardo Leche i van ser executades per la Fàbrica de Ceràmica Viuda Lamego, a Lisboa. Daten del 1929 i representen els passos de la vida de Sant Francesc d'Assís i de Santa Caterina, ambdós venerats a la capella.

IGREJA DE TRINDADE

Des de la Capela das Almas ens dirigim cap a l’Avinguda Aliados on trobem la Camara Municipal de Porto (Ajuntament) i darrera seu l’Església de la Trinitat (Igreja de Trindade)

Es una església d’estil neoclàssic projectada per Carlos Amarante que morí abans de la seva inauguració. Es d’estil neoclàssic amb un absis profund on hi trobem un retaule amb un plafó de grans dimensions del pintor José de Brito amb l’escena del baptisme de Crist contemplat des de la vora superior del quadre per Déu Pare i l'Esperit Sant, que així amb Jesús formen al quadre la Trinitat a la que es dedica l'església.

Fem una breu visita perquè tampoc té massa més interès i llavors ens dirigim cap a un dels monuments més emblemàtics de Porto, la Torre dos Clerigos.

Hi ha cua quan hi arribem. Preguntem a la guixeta i ens donen tanda per una hora i mitja més tard. Aprofitarem per fer una visita a les properes esglésies del Carme i dels Carmelites.


IGREJA DO CARMO

L’Església del Carme (Igreja do Carmo) es d’estil barroc/rococó i fou construïda a la segona meitat del segle XVIII, entre 1756 i 1768, dissenyada per l'arquitecte José Figueiredo Seixas.

Aquesta església es va construir en uns terrenys adjacents a l'Església dels Carmelites, a la banda oest, cedits a l'Orde l'any 1752. Com que aleshores no es permetia la construcció de dues esglésies juntes, es va construir l'anomenada Casa Escondida do Porto. entre les dues, que separa les dues esglésies i Fa poc més d'1,5 metres d'amplada. Sens dubte es un cas únic al mon.

Per una petita quota (3,5 euros) a través de la Casa Amagada comencem la visita a la Casa, Església, Catacumbes (petites), Saló Noble, Sala de les Vestits i Sagristia, que permeten entreveure el ric patrimoni moble i immoble de la Ordre, que inclou pintures, escultures, paraments litúrgics i relíquies. Una part del bitllet dona suport a la restauració de béns patrimonials de l'Orde.

La façana lateral que es la més interessant està coberta per un panell de rajoles grandioses, que representen escenes al·lusives a la fundació de l'Orde Carmelitana i al Mont Carmel. La composició va ser dissenyada per Silvestre Silvestri, pintada per Carlos Branco i executada a les fàbriques de Senhor do Além i Torrinha, a Vila Nova de Gaia, amb data de 1912.

Desprès visitem l’Esglèsia dels Carmelites (lliure de pagament) que es començà a construir l’any 1616 essent acabada el 1628 La façana és de pedra de granit amb tres accessos amb arcs rematats per tres nínxols amb imatges de S. José, Santa Teresa de Jesús i Nossa Senhora do Carmo al centre.


TORRE DOS CLERIGOS

Ja hem fet temps per apropar-nos a la Torre dos Clerigos i a l’església del mateix nom que hi ha adossada.

L’església es una obra barroca de mitjans del segle XVIII concebuda per Nicolau Nasoni, arquitecte d'origen italià que va deixar la seva empremta en molts monuments de Porto i de la regió nord de Portugal. Pel seu desig, Nasoni està sepultat a una petita capella, de porta enreixada, al nivell de l'últim replà de la doble escalinata de balustrades.

Tota la part davantera del temple mostra un decorat barroc molt interessant i bell, als cimboris i pinacles, que val la pena apreciar en detall. L'interior, de nau única, en granit i marbre, revestit amb talles barroques, revela igualment el mestratge del seu arquitecte. A la capella major sobresurt un retaule policromat de Manuel Porto.

Quan hi entrem podem escoltar un concert d’orgue que dona més sumptuositat al temple i que ens serveix per endinsar-nos de ple en el recinte just abans d’enfilar els 225 esglaons que ens portaran a la part més alta de la torre i que sens cap mena de dubte és la millor manera d'admirar, sense cap risc, una de les més belles panoràmiques de Porto. Val a dir que les vistes son impressionants. La Torre dos Clerigos es l’edifici més alta de Porto i es una parada imprescindible.

Se’ns fa l’hora de dinar i també aprofitem per degustar un pastis de bacallà acompanyat d’una copeta de vi d’Oporto.

El primer local de la “Casa Portuguesa do Pastel de Bacalhau” va néixer el 2015 a Rua Augusta, Lisboa, sota el lema “És la veu de la terra anhelant el mar”, del poema D. Dinis, de Fernando Pessoa, un gran homenatge als pastors de la serra de l'Estrella. Va ser una manera d'apropar la costa a l'interior, homenatjant, així, dues icones de la gastronomia portuguesa: el pastís de bacallà i el formatge Serra da Estrela DOP.


CAFE MAJESTIC

Just en el mateix carrer de l’apartament hi trobem un dels cafès més emblemàtics de la ciutat i possiblement el més bonic. Es tracta del Cafè Majestic. Lligat a la història de Porto dels anys vint i a la tradició de les tertúlies de cafè, on polítics, escriptors i intel·lectuals es reunien sense presses per al debat d'idees. El luxós Majestic va obrir les portes el 17 de desembre de 1921 amb el nom d'Elit, encara que l'any següent fos rebatejat Majestic, nom que ha conservat fins avui. El seu arquitecte va ser João Queirós, qui va crear una atmosfera exquisida de cafè elegant, al gust parisenc de l'època. Exemple autèntic de cafè tertúlia, s'hi reunia la intel·lectualitat portuense, així com tantes altres personalitats que van contribuir al prestigi de Portugal.

No ens podem resistir a fer-hi un cafè amb un pastisset de nata per contemplar el seu interior i poder admirar el seu interior “d’Art Nouveau” el seus magnífics miralls de vidre d’Anvers, els terres revestits de marbre de la India, els llums i l’acurada decoració a la que no hi falta un piano i un jardí interior que conviden a reviure la fascinant “Belle Epoque”


ESTACIO DE SÃO BENTO

Una visita que no es pot deixar de fer es a l’estació de ferrocarril de São Bento. Situada al bell mig de la ciutat fou inclosa dins del conjunt del centre històric de Porto classificat com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1996 Edificada a principis del Segle XX al mateix indret on va existir el Convent de São Bento habitat per monges benedictines datat del segle XVI i del que prengué el nom.

Amb l'extinció dels ordes religiosos, el convent quedà deshabitat el 1892. La demolició dels claustres s'inicià el 1894 i la de l'església el 1900. Fou en aquest any que el rei Carles I posa la primera pedra de l'edifici i l’any 1888 es posà en marxa l’expropiació de terrenys per connectar l’estació amb la de Pinheiro (antic nom de l’actual Estació de Campanhã.

Malgrat que el primer tren arribà el dia 7 de novembre del 1896, l'Estació de São Bento no fou inaugurada fins al 1916, després de l'obertura del pont de Dona Maria Pia. L'edifici –una de les empreses artístiques portuenques més notables, que marcà l'inici del segle XX- és de l'arquitecte José Marques da Silva i el seu vestíbul està revestit amb vint mil rajoles historiades del pintor Jorge Colaço.

Aquest vestíbul es molt bonic i es una autèntica joia de l’art i això la fa una de les estacions ferroviàries més interessants del mon.


PONTE LUIS I

Just després ja ens toca baixar cap a la part baixa de la ciutat al costat del Riu anomenada la Ribeira. Ho fem agafant el metro a l’estació de Bolhao just al costat de l’apartament i baixant a la de Jardin do Morro a l’altre costat del pont de Lluis I a la localitat de Vila Nova de Gaia. Hem adquirit una targeta Andante de transport per tres dies que ens permet fer viatges il·limitats amb metro, bus i tramvia.

Creuem el pont un autèntic símbol de la ciutat que uneix per sobre del Riu Duero les localitats de Porto i Vila Nova de Gaia.

Aquest pont es el mes conegut i un dels més antics dels nombrosos ponts que hi ha a la ciutat. Fou inaugurat l’any 1886 pel rei de Portugal Lluis i en aquell moment era el pont més gran del món de tipus d’arc. Està inclòs dins del conjunt del centre històric de Porto classificat com a patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1996

El seu constructor fou Theophile Seyrig un deixeble de Gustave Eiffel que ja havia participat en la construcció d’un altre pont de Porto, concretament el Pont de Dona Maria Pia. Amb aquest pont es substituïa un antic pont penjant que hi havia al mateix indret.

Compost de dos pisos de 8m d’amplada cadascun el pis superior mesura 385 metres de longitud mentre que l’inferior no passa dels 174 metres. Pesa 3.045 tones i l'arc mesura 172 m de llarg per 44,6 d'alçada.

Actualment, el pis inferior està reservat als cotxes i als vianants, tot i que actualment esta en obres, mentre que el pis superior és utilitzat pels vianants i pel metro que enllaça un dels majors hospitals de Porto (Hospital de São João) i l'ajuntament de Vila Nova de Gaia (línia D del Metro de Porto).

El pont de Lluis I es junt amb la Torre dels Clergues el símbol més representatiu de Porto.


RIBEIRA

Creuant el pont passem al cantó de Porto i passegem tranquil·lament per aquesta zona portuària admirant els Rabelos, vaixells típics de la ciutat que s’utilitzaven antigament pel transport del vi des de les vinyes fins a les bodegues de Vila Nova de Gaia i que avui en dia es fan servir com a transport turístic.

Els carrers estrets de llambordes del barri de Ribeira són plens de petits bars i restaurants que serveixen plats portuguesos clàssics com les sardines a la brasa. La Praça da Ribeira, situada al costat del riu Duero, és plena d'acolorides cases adossades del segle XVIII

Es molt relaxant la passejada i després de sopar i per estalviar la forta pujada que hi ha fins a Bolhao, prenem un funicular que es troba al costat del pont i que et deixa al costat de l’estació de ferrocarril de Sao Bento.

Passem pel costat de l’Església de Sant Ildefons que està il·luminada i té també una façana decorada amb rajoles blanques i blaves.


SEGON DIA


SE DE PORTO

La Sé de Porto o Catedral de Porto es un dels monuments que cal visitar si es viatja a aquesta bonica ciutat. Fa un dia esplèndid i el sol llueix amb força. La Sé de Porto es la seu episcopal de la diòcesi de Porto i està situada al cor del centre històric de la ciutat sobre un petit turonet que permet una bona vista de l’entorn.

L'inici de la seva construcció data de la primera meitat del segle xii, i es va perllongar fins a principis del segle xiii. De l'època romànica daten el caràcter general de la façana amb les torres i el bella rosassa, a més del cos de l'església de tres naus cobert amb volta de canó. La volta de la nau cèntrica està sostinguda per arcbotants, sent la catedral de Porto un dels primers edificis portuguesos en els quals es va utilitzar aquest element arquitectònic.

En l’època gòtica es va construir la capella funerària de João Gordo (al voltant del 1333), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i col·laborador de Dionís I de Portugal. També d'aquesta època és el claustre (segles XIV-XV), construït en el regnat de Joan I de Portugal. Aquest rei es va casar amb Felipa de Lancaster a la catedral de Porto l'any 1387.

L'exterior de la catedral va ser molt modificat en l'època barroca. A prop del 1772 es va construir un nou portal en substitució del romànic original. Les balustrades i cúpules de les torres també són barroques. A prop del 1736, l'arquitecte italià Niccolò Nasoni va afegir un bell nàrtex barroc a la façana lateral. A l'esquerra de l'absis es troba un magnífic altar de plata, construït la segona meitat del segle xvii per diversos artistes portuguesos, fou salvat de les tropes franceses el 1809 per mitjà d'una paret de guix construïda precipitadament.

L’altar major que originalment era romànic fou substituït el segle XVII per un d’estil barroc. El transsepte sud dona accés als claustres del segle XIV i a la capella de Sant Vicenç. En el claustre hi trobem també una gran col·lecció de plafons de rajoles que exhibeixen la vida de la Verge i les metamorfosi d’Ovidi.

A l’interior de la Catedral s’hi troben tres orgues de gran bellesa. Un d'ells, en el cor-alt, marca a Portugal un període que dona inici al desenvolupament organístic.


FOZ DE DOURO

En sortir de la Catedral ens dirigim cap al Palau de la Borsa, hi ha una mica de cua i resulta que cal agafar hora per la visita, ja sabíem que eren visites guiades però per facilitar la tasca hi ha tours en diferents idiomes i nosaltres optem per agafar-l´ho a mitja tarda ja que d’aquesta manera ens permetrà fer una visita a la desembocadura del Riu Duero a l’alçada del municipi de Matosinhos.

Per fer-ho agafem un tramvia històric que recorre tot el litoral del riu des de Cais de Ribeira fins als jardins de Passeig Alegre a la frontera de Porto amb Matosinhos. Ens hem d’esperar quasi una hora ja que el tramvia té una cadència de pas de 30 minuts. Es semblant als que hi ha a Lisboa i que ja coneixíem de la nostra visita a la capital Lisboeta.

Arribem al Passeig i en els jardins que s’hi troben hi ha un petit mercat setmanal d’artesania i també de petits productors de productes d’alimentació. Desprès ens servirà per poder dinar una mica tot aprofitant el bon temps i els bancs del jardí.

Ens trobem just a la desembocadura del Riu Duero, al costat del Far anomenat Farolim de Felgueiras. El mar embravit ofereix una imatge impactant de les ones trencant sobre l’escullera del far i fins i tot sobre el propi far. Hi ha molta gent mirant i fent fotos tot gaudint del bon dia que fa.

Desprès de fer un mos al Parc, agafem el bus i retornem al punt de partida, preferim fer-ho així ja que hi ha més busos i son més ràpids que el tramvia.

A l’hora programada visitem el Palau de la Borsa.


PALACIO DA BOLSA

El Palau de la Borsa és un edifici històric construït el segle XIX per l’Associació Comercial de la ciutat. Tal i com ja hem dit les visites son guiades i amb diferents idiomes. Formava part de l’antic convent de Sant Francesc fundat al segle XIII però arran d’un incendi que destruí el claustre la reina Maria II donà les ruïnes del convent als comerciants de la ciutat que l’utilitzaren per construir l’Associació Comercial de Porto, la Borsa i el Tribunal de Comerç de 1ª instància. L’Arquitecte Joaquim da Costa Lima Júnior, que dissenyà un palau d’estil neoclàssic.

La seva estructura general va ser completada pel 1850, però diversos detalls arquitectònics foren confiats més tard a altres arquitectes com Gustavo Adolfo Gonçalves de Sousa (autor de l'escalinata i de la Sala Àrab), Tomás Augusto Soller (la cúpula metàl·lica del pati) i Joel da Silva Pereira (Sala del Tribunal), entre d'altres.

L'interior del Palau de la Borsa, acabat el 1910, va ser magníficament decorat per diversos artistes. El pati central, anomenat Pati de les Nacions està cobert per una gran cúpula metàl·lica octogonal amb panells de vidre, dissenyada per Tomás Soller i construïda després del 1880. La part inferior de la cúpula està decorada amb pintures amb els escuts d'armes de Portugal i de 20 països amb els que Portugal tenia les principals relacions comercials, el segle xix. El noi que ens fa de guia es molt amè i interactua amb nosaltres per fer-nos més amena la visita.

Darrere del pati hi ha una sumptuosa escalinata, construïda el 1868 per Gonçalves de Sousa, que mena als pisos superiors amb frescos pintats al sostre.

Visitem diverses sales del Palau entre les que s’han de destacar la Sala del Tribunal, la de l'Assemblea, la Daurada, la del President, la dels Retrats i de manera molt especial la Sala Àrab.

La Sala Àrab, construïda entre el 1862 i el 1880 per Gonçalves de Sousa. Fou inaugurada coincidint amb les commemoracions del tri centenari de Camões. La cambra està profusament decorada amb motius d'estil neo-àrab, en voga el segle xix. Actualment és utilitzada per a rebre personalitats i caps d'estat de visita a Porto i per a fer concerts de música clàssica. Es una autèntica meravella que serveix per cloure la visita de poc més de trenta minuts al Palau.


VILA NOVA DE GAIA

El Palau de la Borsa es troba molt a prop de la Ribeira, però pugem caminant fins a l’estació de São Bento i d’allí amb el metro altre cop fins als Jardins do Morro. Comença a caure la tarda quan baixem dels jardins fins a peu de riu. Hi ha molt d’ambient (es diumenge) i aprofitem per passejar i fer una degustació amb acompanyament musical inclòs a la Casa del Pastís de Bacallà que hi ha a Vilanova. La ribera es plena de bodegues que elaboren el famós vi de Porto i que et permeten fer-hi una visita per veure com es produeix; de tota manera nosaltres no tenim intenció de visitar-les i preferim fer una volta per aquesta zona d’on es tenen unes vistes magnifiques de la ciutat de Porto.

Un cop ja s’ha fet de nit creuem el pont novament ara per la part inferior i sopem en un restaurant on podem veure una estona del Porto-Gil Vicente de la primer divisió portuguesa. Així acabem el segon dia de la nostra estada a Porto.

TERCER DIA


LIVRARIA LELLO E IRMAO

Un dels atractius de la ciutat es la Llibreria Lello e Irmao. El primer dia vàrem passar-hi per davant, hi havia molta cua i preguntarem com funcionava. La noia de la porta ens va indicar que calia comprar l’entrada per Internet i fixar el dia de la visita. Pensem que el Dilluns seria millor dia que Diumenge i comprarem les entrades per aquest dia. El preu de l’entrada es de 5€ que et retornen després si compres un llibre. Quan hi arribem hi ha una cua impressionant (tothom deu haver pensat el mateix) per tant no ens queda més remei que posar-nos a la fila i esperar estoicament prop d’una hora i mitja per poder accedir al seu interior. Sortosament coincidim amb uns nois que ens donen conversa i així alleugerim l’espera.

La llibreria també coneguda com Llibreria Chardron ha estat reconeguda com una de les més boniques del món per part de diverses personalitats i entitats. Enrique Vila-Matas la va descriure com “la llibreria més bella del món”, i l'any 2008 el diari anglès The Guardian la va qualificar com la tercera llibreria més bonica del món i al 2012, el diari francès Libération es refereix a ella com la catedral portuguesa del llibre.

S'ha convertit en una gran atracció turística —l'any 2018 va rebre un milió de visitants— ja que es creia que la seva decoració interior havia inspirat a l'escriptora britànica J.K. Rowling per a la seva saga sobre Harry Potter, no obstant la mateixa escriptora ho va desmentir.

En el centre de la llibreria hi sobresurt per damunt de tot una esplèndida escala de fusta en forma semicircular que ens permet accedir al pis superior i que es la principal atracció del local i que afegida al conjunt es un motiu més que justificat per fer-hi una visita malgrat la cua que hi esmerçarem.

JARDINS DO PALACIO DE CRISTAL

La nostra estada a Porto ja va acabant-se i hem visitat els monuments més importants i destacats de la ciutat, però encara ens queden unes hores que aprofitem per visitar els Jardins del Palau de Cristall.

Si hi ha un lloc a Porto on desconnectar de l'enrenou de la ciutat són els Jardins del Palau de Cristall (Jardins do Palácio de Cristal). Fonts, roserars, llacs i galls dindis converteixen els Jardins de Cristall en un racó únic; un pulmó verd al centre de Porto on respirar fondo, passejar sense presses i treure el cap als miradors amb vistes al Duero. Es una passejada del més relaxant i encara que hi ha una mica de calitja les vistes sobre la ciutat i el riu son bones.

D’aquí ja enfilem cap a dinar i ho fem al Sagardi, resulta que aquesta cadena de restaurants bascos també té establiments a Portugal i res millor per acabar l’aventura portuguesa que uns quants pintxos i una truita de bacallà que son una delícia.

Després ja nomes queda recollir les bosses a l’hotel i cap a l’Aeroport. Ha estat un cap de setmana allargat amb el dilluns que hem pogut gaudir amb molt bon temps.

Ens ha agradat. PORTO 

Muito Obrigado.