ROMA CITTÀ APERTA
No cal dir que l’estada no podia
ser més breu ja que entre desembarcar a Civitavecchia, traslladar-nos a la
ciutat en bus durant prop d’una hora i desprès refer el camí a la inversa, no
ens quedaren més d’unes sis o set hores per passejar i fer un cop d’ull a la
capital italiana.
Tot i que veiérem el Coliseu (per
fora), el Panteó d’Agripa, la Fontana de Trevi, La Piazza Navona, el Castell de
Sant’Angelo (per fora) i la plaça de Sant Pere del Vaticà, era més que evident
que calia tornar a visitar la ciutat Eterna més en profunditat.
Enguany hem aprofitat l’aniversari
de casament (40 anys) i el sant de la Paqui per fer una escapada de tres dies
que tot i ser insuficients ens han permès fer-nos una visió més complerta d’aquesta
ciutat carregada d’història i de monuments emblemàtics que ha valgut molt la
pena conèixer de primera mà.
1er DIA
Iniciem el nostre recorregut a la
Plaça de Poble (Piazza di Popolo) des de l’hotel situat prop de Termini i la
Plaça de la República ens hi arribem amb la línia A del Metro baixant a l’estació
de Flaminio. Aquesta es una de les places més famoses i visitades de Roma. Es
una gran plaça tancada al trànsit de construcció neoclàssica i de forma
ovalada. Enmig de la plaça hi destaca un obelisc de Ramsés II que fou portat des
d’Egipte i que inicialment s’ubicà al Circ Màxim fins que el Papa Sixte V el
traslladà a la Plaça.
A banda i banda hi trobem dues esglésies
que semblen bessones, Sta Maria dei Miracoli i Sta Maria de Montesanto. Entrem
a Sta Maria dei Miracoli l’única de les dues obertes i desprès enfilem la Via
del Corso i ens arribem a la Plaça d’Espanya (Piazza di Spagna) allà s’hi troba
la Fontana de la Barcassa obra de Bernini. Sembla que l’obra s’inspira en un
vaixell naufragat que arribà a la plaça després d’una gran crescuda del riu
Tiber. Es un lloc molt concorregut i sempre ple de gent asseguda al seu
voltant. També s’hi ha de destacar l’escalinata de la Trinita dei Monti que es
justament l’església que s’hi troba al capdamunt i des d’on es pot visualitzar
tota la plaça, l’escalinata es obra de Francesco de Sanctis i té 135 graons i
serveix perquè molta gent s’hi assegui a veure l’ambient que es respira a la
plaça.
Novament fent servir el Metro ens
plantem a la plaça d’Esquilino on hi la Basílica de Sta Maria la Maggiore . És
l'única de les quatre basíliques majors de Roma (les altres són Sant Pere, Sant
Joan del Laterà i Sant Pau Extramurs) que conserva intacta la seva planta
paleocristiana, tal com va ser construïda al segle V, encara que posteriorment
hagi sofert nombrosos afegits. La seva història està lligada a una coneguda
llegenda segons la qual va ser la mateixa Mare de Déu que va assenyalar el lloc
on volia que es construís la basílica, fent caure una copiosa nevada sobre el
turó de l'Esquilino en ple mes d'agost. El Papa Liberi, en presència dels
fidels congregats davant del prodigi, hauria traçat sobre la neu el perímetre
de l'edifici. Aquest és l'origen de la coneguda advocació de la Verge Blanca o
Mare de Déu de les neus, molt difosa per tot l'orbe. Sigui com sigui cal dir
que Santa Maria es el primer temple cristià del món que fou dedicat a la Verge
arran del Concili d’Efes celebrat l’any 431 on es confirmà que la Verge podia
ser cridada amb propietat "Mare de Déu", i sobre aquest tema (la
maternitat divina de Maria) gira tota la iconografia de el temple.
Aquesta basílica pertany juntament
a les anteriorment anomenades al Vaticà ja que son Basíliques Papals.
Un cop abandonem la Basílica
enfilem cap al primer dels Monuments considerats imprescindibles (no vol dir
que el que hem fet fins ara no ho siguin) el Coliseu.
El Coliseu es sens dubte un dels referents de la ciutat de Roma. Construït
al segle I al costat est del Fòrum Romà fou el més ran dels que es van
construir a l’Imperi Romà per ordre de Vespasià i inicialment portà el nom d’Amfiteatre
Flavi, passant després a dir-se Coliseu (Colosseum) perquè al seu costat hi
havia una gran estàtua dedicada a l’emperador Neró. Es va completar l'any 80,
quan governava l'emperador Titus que era fill de Vespasià, i va ser modificat
durant el regnat de Domicià. La seva inauguració va durar uns 100 dies i es
comenta que s’hi varen matar més de 5000 feres. Fou utilitzat durant gairebé
500 anys i a més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van fer molts
altres espectacles: naumàquia cacera d'animals, execucions públiques,
recreacions de famoses batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica.
Costa d’imaginar la quantitat de gent que hi va morir i en la gran multitud que
s’hi aplegava per veure aquests espectacles de sang i mort. L'edifici va deixar
de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va
ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera.
De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció
d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor
dels presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta
mesura va contribuir a aturar l'espoli i n'ha fet possible la conservació.
Aquest edifici monumental té uns 50 metres d’alt, 189 de llarg i 156 d’ample.
A seva façana hom hi pot
distingir quatre estils arquitectònics, toscà, jònic, corinti i a la part final
un de més indefinit. A la part interior hi havia cinc sectors sobreposats Tenia
capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades.
Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors, i, de
manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes.
L’entrada era gratuïta. La planta el·líptica i amb estructura de forma corba l’hi
conferien un aspecte espacial. Sota les graderies s’hi ubicaven grans
passadissos que facilitaven l’entrada al recinte que tenia unes 80 entrades i
uns 250 vomitoris.
No cal dir que la visita en
aquest monument ens ha impactat especialment, tot i que en la nostra opinió es
quasi més bonic veure’l per fora que per dins. També pot ser degut a les
constants obres de conservació que s’hi fan i que obliguen a tenir apuntalades
diverses zones de l’edifici, a més de les obres de la línia C del metro que s’hi
fan just al costat per ubicar-hi una nova parada, ara mateix hi ha la de la línia
B com a única estació de referència.
En acabar la visita fem un mos
pels voltants i ens dirigim cap a un dels altres destins que tenim marcats a la
nostra agenda, les Catacumbes de Sant Calixt (Cattacombe di San Calissto)
Per arribar-hi cal agafar la línia
de bus 118 que s’agafa just al costat del Coliseu i que te un recorregut
circular i fa una part per la Via Apia. Les catacumbes formen part d'un complex
que ocupa una extensió de 15 hectàrees, amb una xarxa de galeries de gairebé 20
km. en diferents pisos, i arriben a una profunditat superior als 20 metres. En
elles s’hi enterraren desenes de màrtirs, 16 pontífexs i moltíssims cristians. El
nom ve del diaca Sant Calixt qui fou designat a principis del Segle III pel
papa Zeferí com administrador del cementiri. Fou així com les catacumbes de
Sant Calixt es convertiren en el cementiri oficial de l’Església de Roma.
Gràcies a la seva disposició en
galeries autènticament un laberint subterrani, s’hi podien enterrar un gran
nombre de difunts i es per això que també hi cabien les persones més pobres.
Comentar que la seva ubicació a les
afores de la ciutat ve donada perquè els romans no volien que hi hagués
cementiris a l’interior de les ciutats. També cal remarcar que en ocasions, es
van usar com a refugi durant les persecucions que van patir els cristians,
encara que només de manera breu i molt poques persones a causa de el reduït
espai de les galeries, i a l'aire contaminat que s’hi respirava.
La visita a les Catacumbes ens agrada molt i el sacerdot que ens fa de guia en els prop de 45 minuts que dura la visita fa molt amena l’experiència. A l’interior no s’hi poden fer fotografies i sempre s’han de visitar amb guia i de ben cert que si no fos així un s’acabaria perdent en aquell laberint de galeries no massa il·luminades.
De retorn a Roma la propera
parada es l’anomenada Boca de la Veritat. Aprofitem que el 118 de tornada ens
deixa molt a prop de l’Església de Santa Maria in Cosmedin on es troba aquest curiós
monument, per arribar-nos-hi. La Boca de la Veritat es una màscara o medalló en
relleu que representa la divinitat del mar amb la seva boca oberta, barba i
banyes. El seu nom ve d’una llegenda que diu que el que jura posant la mà en la
seva boca i menteix, aquesta el mossegarà; segur que no hem mentit perquè no
ens ha mossegat.
Durant l'edat mitjana es va usar
també per sotmetre els mentiders al judici Diví i enfront d’ella si realitzaren
diversos centenars d’execucions. També en un to més amable recordar que es va
fer famosa en l’escena de la pel·lícula de William Wyler “Vacances a Roma” on
Gregory Peck sense previ avis a l’actriu Audrey Hepburn va ficar la mà i la va
amagar per sota de la màniga, provocant un ensurt real de l’actriu, llavors el
director no va dubtar en incloure l’escena de la broma a la pel·lícula en veure
la reacció d’Audrey.
Un noi que hi ha allà a l’església
es dedica a fer les fotografies a tots els turistes que ens acostem a fer-nos d’instantània,
es tot un detall que s’agraeix a l’hora que agilitza la cua que sempre hi ha.
Va caient el dia i enfilem cap al
Barri de Trastevere. Sens cap mena de dubte un dels barris més populars i
clàssics de la capital italiana. El nom de Trastevere ve de l’expressió “Darrera
del Tiber” ja que es troba més enllà del riu romà. Durant el baix imperi, es
caracteritzava per ser el lloc on residien les comunitats orientals, entre els
quals destacaven jueus i sirians que treballaven la majoria al proper Port
Emporium.
Amb el temps, la presència de
cristians a Trastevere va anar creixent i a causa d'això es van aixecar
diverses importants esglésies, com la magnífica basílica Santa Maria in
Trastevere, o l'església de Santa Cecília. Justament comencem la visita per
aquest església on acaba de celebrar-s’hi un casament i enmig de la gent mudada
per l’ocasió ens hi endinsem per veure el sepulcre de Santa Cecilia.
Després ens apropem fins a Santa Maria in Trastevere, aquesta església neix per encàrrec del Papa Calixte en el Segle III quan encara el cristianisme no estava massa estès. Diverses parts foren construïdes en marbre i encara conserva un cert aire medieval amb el seu campanar romànic. Es comenta que fou la primera església on es celebrà la primera missa catòlica de la ciutat i destaca per la seva façana on s'hi ressalta un mosaic d'influència bizantina en el frontal i en les seves parets ara un xic malmeses, té una gran portalada amb cinc arcs i a l'interior hi trobem grans mosaics com el de la vida de María obra de Cavallini. Cal esmentar també el seu estucat de fusta del sostre així com diferents pintures de valor.
Sortint ens deixem portar sense presses pels estrets
carrerons empedrats del barri, on la gent omple terrasses per prendre l’aperitiu, una de
les tradicions italianes a mitja tarda. Nosaltres però tenim encarregada una
taula a Sora Margherita just a l’altre costat del riu d’on ens trobem ara. Demà
si que soparem al Trastevere.
Sopem molt bé a Sora Margherita i
bastant cansats encara ens apropem fins al Colisseu per veure’l il·luminat i
fins la plaça d’Espanya. Un final de dia complert per arribar a l’hotel i caure
adormits.
2on DIA
Avui dedicarem el matí a veure el
Foro Romà i el Palatí, però abans baixem a l’estació de metro de Cavour de la
línia B per acostar-nos fins a l’església de Sant Pietro in Vincoli. Es tracta d’una
església no gaire gran però molt freqüentada ja que conserva en el seu interior
una de les obres mestres de Miquel Angel, el Moisès. Finalitzat l’any 1515 fou
concebut inicialment com a part del monument independent del Papa Juli II
juntament amb 47 estàtues més convertint-se en el nucli central del monument i
tomba del Papa a Sant Pere, l’església de la seva família.
Moisés es presenta amb banyes a causa de la similitud en llatí entre les paraules "ratllo" i "banya" aquest tipus de simbolisme iconogràfic era comú a l’art sagrat del Renaixement,
i en aquest cas facilitava el treball de l’escultor, ja que esculpir unes
banyes es molt més concret que esculpir llum abstracte, d’aquesta manera
aquells que ho veiessin ho entendrien com el resplendor de la cara de Moisés i
no com a banyes.
La basílica va ser construïda a la
meitat del segle V per guardar la relíquia de les cadenes amb les que van
lligar a Sant Pere durant el seu empresonament a Jerusalem. Segons conta la
llegenda, l'emperadriu Eudòcia (esposa de l'emperador Valentinià III) va oferir
les cadenes com a regal al Papa Lleó I. Quan aquest les va comparar a les
cadenes del primer empresonament de Sant Pere a la Presó Mamertina a Roma, les
dues cadenes es van unir miraculosament. Les cadenes es guarden a un reliquiari
sota l'altar principal de la basílica.
Un cop visitada l’església baixem
caminant fins al Coliseu on encara aprofitem per fer unes quantes fotografies
més aprofitant que a diferència d’ahir avui llueix un sol esplèndid, i ja ens
endinsem en el Foro Romà i el Palatí.
El Palatí, es per on comencem la nostra visita. Segurament es el turó
més famós i conegut de Roma. Aquí es van assentar els primers habitants que van
poblar aquest lloc, mil anys abans de Crist aproximadament. Per això, també se’l
coneix com el bressol de Roma. Segons la tradició, cap a l'any 750 a.C Ròmul i
Rem fundaren en aquest emplaçament la Roma quadrata. També explica la llegenda,
que és al Palatí on es trobava la cova de la lloba, anomenada Lupercal, on es
va alletar als bessons fundadors de Roma. El Palatí es immens, un paratge amb
extensions de gespa i grans pins que en l’època de la República es convertí en
el barri on residia la classe dirigent romana i els rics. Ja en l'època
imperial, pas a ser la residència oficial dels emperadors des que ho fes
l'emperador August, qui va voler manifestar així la relació entre l'emperador i
el fundador de la ciutat Ròmul a mes de l'ascendència divina de tots dos. En el
Palatí van tenir també el seu estatge Tiberi, Neró i els Flavis entre d'altres.
En situar-se allí tota la classe
política, el lloc es ple de palaus i domus, que eren els habitatges
unifamiliars romanes, de famílies amb cert poder econòmic. Entre les domus més
destacades del Palatí hi ha la Domus Tiberiana que podem considerar el primer
autèntic palau imperial. També hi havia la Domus Flavia que va ser residència
oficial i pública dels emperadors, i la Domus Augustiana que era la residència
privada de l’emperador. També hi havia el gran estadi del Palatí en forma de
circ per fer-hi diferents competicions i festes. Altres restes arqueològiques
d'interès són el Temple de Cibeles, o la important casa de Livia, clar exemple
d'una rica residència romana. També val la pena veure el que queda dels jardins
Farnesians i el Criptopórtic, que era una galeria que recorria un lateral del palau
de Tiberi.
Baixem cap a la zona del Fòrum Romà un lloc absolutament
imprescindible per conèixer la història i les restes arqueològiques que allí
s’hi conserven. El Fòrum era sens cap mena de dubte el centre de la ciutat
l’anomenaven “Fòrum Romanum” si bé els ciutadans s’hi referien com a “Fòrum
Magnum” o simplement “Fòrum”. Allí s’hi desenvolupaven des de operacions
comercials fins a negocis, administració de justícia, actes religiosos i demés
accions de la vida quotidiana. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va
quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els
anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els
turons del Palatí i el Capitoli, a Roma.
Tot i el seu estat bastant ruïnós, hom
pot imaginar la grandesa que va adquirir l’Imperi Romà amb temples i grans
edificis per a diferents usos. Així hi podem trobar els Temples de Castor i
Pólux, el de Ròmul, el de Saturn o els de Venus i Roma, a més de diferents
basíliques i altres edificis que es feien servir per a assumptes públics o
privats.
El centre del Fòrum es la Via Sacra
que desembocava en el Coliseu passant per l’Arc de Titus aixecat per celebrar
la victòria romana a Jerusalem o el “Tabulari” i la “Curia Hostilia” que era
seu del Senat.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà es va
anar abandonant de manera progressiva fins al punt que a l’Edat Mitjana se
sabia de la seva existència però la gran quantitat de brossa que s’hi
amuntegava en dificultaven la seva visió. Durant el Segle XX es quan es comença
a desenterrar tot el que allí hi havia, tot i tenint en compte que moltes
vegades es construïa sobre ruïnes anteriors i per tant es descobria el
construït darrerament.
Visitat àmpliament tota aquesta zona
(3 hores llargues) enfilem cap a la Plaça del Campidoglio. o també anomenada
Plaça del Capitoli situada sobre el més petit dels set turons sobre els que es
construí la ciutat. A l’entrada hi ha dues imponents estàtues de Castor i Polux
i el centre una de bronze de Marc Aureli.
Aquí s’hi construïren diversos temples i e lloc esdevingué un centre del
poder polític guardant-se en el Capitoli part dels arxius de l’estat. No
obstant amb el pas del temps hi hagué un cert abandonament fins al punt que en
una visita de Carles V a Roma l’emperador i el seu seguici esquivaren la plaça
a conseqüència dels seu mal estat. Aquest fet provocà que el Papa Pau III
encarregués a Miquel Angel la reconstrucció de la Plaça.
El Palau Senatorial que allí s’hi troba
es la seu de l’Ajuntament de Roma i a banda i banda hi trobem els Museus
Capitolins units per una galeria subterrània.
Per la Via del Teatre Marcello ens
arribem fins al Monument a Victor Emmanuel II també conegut com a Altar de la
Pàtria. Aquest edifici de proporcions desmesurades es va erigir en honor al
primer rei de la Itàlia unificada. Fou inaugurat el 1911 i es un projecte de
l’arquitecte Giuseppe Sacconi. El monument fou víctima de diferents critiques i
tema de debat urbanístic, artístic i fins i tot polític, de fet Mussolini es
volgué demolir encara que després l’utilitzà com a centre de grans
manifestacions.
Just al costat hi trobem la plaça de
Venècia construïda a finals del Segle XIX i que provocà l’enderrocament d’algun
edifici de la Roma medieval. Visitem la Columna de Trajà, una de les escultures
monumentals més distintives que sobrevisqueren a la caiguda de Roma. La columna
es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cadascun dels quals pesa
aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric
complet mesura uns 200 metres i dona 23 vegades la volta a la columna. A
l'interior d'aquesta, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una
plataforma mirador a la part superior, tot i que en el moment que la visitarem
diria que no estava operativa.
Caminant per la Via del Corso i per
una sèrie de carrerons adjacents, ens plantem a la Fontana de Trevi, punt i
apart en el nostre recorregut.
Fontana
di Trevi es la font barroca més gran de la ciutat i sens cap mena de dubte
una de les més famoses i conegudes arreu del món. Fou dissenyada per Nicola
Salvi i acabada per Giuseppe Pannini el segle XVIII. Té uns 26.3 metres
d’alçada i 49,15 d’amplada. Sempre es plena de gent que s’hi fa fotos en esser
un punt trístic imprescindible en tota visita a Roma. La Fontana es troba
ubicada en la confluència de tres carrers i allí acabava l’antic aqüeducte
d’Aqua Virgo que proveïa d’aigua a la ciutat i als Banys d’Agripa. Segons una
llegenda fou una jove verge qui descobrí la font d’aigua des d’on es portà
l’aigua a la ciutat i a la fontana. La tradició diu que isi es vol tornar a
Roma cal llençar una moneda amb la mà dreta sobre l’espatlla esquerra i
d’esquena a la font. Tota aquesta llegenda i romanticisme fan de la Fontana una
autèntica icona que fins i tot hem pogut veure en algunes pel·lícules com
“Vacances a Roma” o la més famosa l’escena d’Anita Ekberg banyant-s’hi a “La
Dolce Vita”
Es migdia i aprofitem per fer un mos i
descansar una mica les cames, sembla mentida el que hem arribat a caminar
aquest matí. Decidim que sería una bona idea fer la visita al Vaticà aquesta
tarda, així demà al matí nomes hauríem de fer els Museus i no caldria anar a
l’església. Doncs dit i fet agafem la línia A del metro i ens plantem a Ottaviano
que es la parada dels Museus Vaticans i la que també t’apropa a la Basílica de
Sant Pere.
Basílica
de Sant Pere del Vaticà. Sortosament no hi ha massa cua a l’accés de la
basílica i després de passar els controls de seguretat i del “Green Pass Covid”
ens posem a la fila per accedir a la cúpula. Son 551 graons que queden en 320
si es fa servir l’ascensor. Nosaltres ho tenim clar i pugem amb l’ascensor. Les
vistes son impressionants i val molt la pena l’esforç final fins arribar a
dalt. La cúpula descansa sobre un alt tambor construït sota la direcció de
Miquel Angel, definida per una fila de columnes dobles i setze finestres
rectangulars separades per unes arestes. Quatre grans pilastres de metres de perímetre suporten tota
l’estructura que es calcula pesa unes 14000 Tones.
Un cop baixats de les alçades ens
endinsem en la Basílica pròpiament dita. El primer que sobta es lo gran que és.
Es el temple més gran de la Cristiandat, s’aixeca sobre la tomba de l'apòstol
sant Pere, situada en una necròpolis de segle I. La primera basílica vaticana
va ser construïda per Constantí al segle IV, i va estar en peu durant més de
1.000 anys, fins que els Papes de el Renaixement la van derrocar per poder
aixecar la que avui contemplem. Les obres es van perllongar durant 160 anys i
en elles van treballar artistes de primer ordre. La façana de Maderno, la
cúpula de Miquel Àngel, i la plaça de Bernini són úniques al món.
Recopilo una mica d’història extreta
de diverses fonts: Nicolau V (1447-1455)
n'encarregà un projecte —de creu llatina— a L.B. Alberti, i B. Rossellino
—restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou
cor. La mort del Papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda.
Juli II (1503-13) n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i
en col·locà la primera pedra (1506). L’obra fou continuada i retocada
successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per
Miquel Àngel. A la mort d’aquest (1564) hi mancava només la cúpula. Al
començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el projecte per un
altre de planta basilical cruciforme per mitjà d’una nova nau que construí C.
Maderno, autor també de la façana. Acabada el 1614, fou consagrada per Urbà
VIII (1626). G.L. Bernini, sota Urbà VIII i Alexandre VII, construí el baldaquí
de bronze amb columnes salomòniques (1633), la càtedra i la gran plaça
el·líptica porticada (1657-67). La darrera obra important fou la sagristia,
obra de C. Marchioni (segle XVIII). Del 1939 al 1949 hi foren practicades
excavacions, les quals, ultra posar al descobert restes d’un primitiu santuari
potser anterior al segle III, corroboraren la tradició de la tomba de sant Pere
al lloc de la confessió, sota l’altar major.
A més del baldaquí dissenyat per
Bernini qui seria també l’autor de la columnata exterior de la Plaça tenen un
lloc prominent l’estàtua de la Pietat de Miquel Angel que mostra el cos de
Crist a la falda de María desprès de la crucifixió. El model en el
posicionament dels cossos és el de la iconografia nòrdica, que Miquel Àngel
assimila i elabora d'una manera personal. L’estàtua està molt ben acabada en
comparació amb altres obres de Miquel Àngel i es d’una bellesa indescriptible.
Degut a un atac perpetrat l’any 1972 per un pertorbat mental, va haver de ser
restaurada i ara es troba darrere d’un vidre blindat.
Un altre imatge a ressenyar es la de
Sant Pere. Es tracta d’una escultura medieval en bronze que es troba entrant a
mà dreta. Es de les poques estàtues realitzades en bronze que es conserven de
l’època medieval. Durant molts anys els pelegrins besaven el seu peu dret en
senyal d’adhesió i fidelitat i es per això que es troba molt desgastat, els
dits del peu esquerra estan molt ben definits. A dia d’avui la figura està
protegida perquè no es pugui besar-ne el peu. L’any 1857 el Papa Pius IX havia
concedit cinquanta dies d’indulgència a que feia un peó al dit gros de l’Apòstol.
Passegem per l’interior de la immensa
basílica on darrere el baldaquí se succeeixen les misses, n’acaba una i en
comença una altra i sortim desprès de passar per unes estances on s’hi guarden
alguns calzes i altres objectes religiosos, a la plaça de Sant Pere.
Si la Basílica es grandiosa, la plaça
no es queda curta. L’espai fou dissenyat per Bernini entre el 1656 i 1667 sota
la direcció del Papa Alexandre VII. S’hi accedeix per l’anomenada “Via della
Conciliazone” i es una esplanada trapezoïdal que s'obre lateralment mitjançant
dos passejos porticats en forma d'el·lipse sobre els quals descansen les
figures de 140 sants de diverses èpoques i llocs en el seu interior es troben
dues fonts, una a cada focus de l'el·lipse, i enmig de la plaça s'erigeix un
monumental obelisc (de 25 metres d'alt i 327 tones) portat des d'Egipte i que
originalment estava situat al Circ de Neró a l'antiga Roma. Els dos passatges
de columnes (284 de 16 metres cadascuna) s'obren a cada costat
simbolitzant l'abraçada d'acollida de l'Església al visitant que sembla
conviden a entrar. Com a anècdota direm que d’acord amb el Tractat de Laterà,
la zona de la plaça de Sant Pere està subjecte a l’autoritat de la policia
italiana tot i formar part del Vaticà.
Ja es va fent fosc i amb els darrers
raigs de sol abandonem la plaça i ens dirigim cap al pont de Sant’Angelo que es
troba enfront del Castell que porta el mateix nom. No tenim intenció de
visitar-lo però aprofitem l’avinentesa per fer unes quantes fotografies ara que
el sol ja ha marxat i el recinte queda il·luminat. Aquest edifici nomenat també
Mausoleu d’Adrià s’acabà de construir l’any 139, amb el temps fou casa
nobiliària i residencia Papal amb sumptuosos apartaments, magníficament
decorats amb frescs. Diuen que el seu nom ve de quan el Papa Gregori l’any 590
mentre demanava en processó que acabés la pesta que assolava la població veié l’arcàngel
Miquel envinant la seva espasa dalt del castell, fet que va interpretar com el
final de la pesta i feu edificar-hi una capella. Dotat també d’unes masmorres
on es practicava la repressió vaticana i d’un passadís que el connectava amb el
mateix Vaticà funciona avui com un museu amb exposició d’armes i altres de
tipus temporals, també compta en el seu interior amb uns jardins.
Seguint la riba del Tiber fem cap al
restaurant que tenim reservat per sopar, es diu Checco er Carretiere i es troba
en ple barri del Trastevere. Es un restaurant amb molta tradició, nomes
entrar-hi podem veure en el seu vestíbul gran quantitat de fotografies de famosos
que hi ha provat algun dels seus plats. La veritat es que hi sopem molt bé i
ens serveix per reposar forces després d’una jornada esgotadora que acabarem en
una visita nocturna a la Fontana di Trevi.
3er DIA
Tercer i darrer dia a la Ciutat
Eterna. Aquest matí visitarem els Museus Vaticans.
Museus
Vaticans Son un dels plats forts de
tota visita que es vulgui fer a Roma tot i que es trobe en un altre país, el
més petit del mon “Ciutat del Vaticà” ahir ja el varem trepitjar en visitar la
basílica però avui ho farem en un dels seus reclams més coneguts, els Museus
que inclouen la famosa Capella Sixtina. Anem a pams.
Situats tocant a la Basílica de Sant
Pere, els componen diferents edificis, essent la base de les seves obres la
col·lecció privada de Juli II que fou escollit Papa l’any 1503. Posteriorment
altres Papes han anat augmentant les extenses col·leccions que s’hi poden
trobar entre ells la Biblioteca Vaticana que es considerada una de les millors
del món. Hi ha la part egípcia, numismàtica, la de carruatges, papirs, cartes
geogràfiques, escultura i pintura. La visita feta al nostre ritme i de manera
general ens representa tres hores i mitja
i l’acabem a la Capella Sixtina on no es poden fer fotografies i
s’aconsella estar en silenci per observar amb deteniment aquesta autèntica
meravella del Renaixement.
Capella
Sixtina fou construïda entre el 1471 i el 1484 a l’època del Papa Sixt IV.
El seu arquitecte fou Giovannino de Dolci tot i que el dissenyador fou Baccio
Pontelli. En l’aspecte tècnic hem de dir que mesura 40.93m de longitud per
13.41 d’amplada i 20.7m d’alçada.
La decoració pictòrica al fresc es va
iniciar just en acabar-se'n la construcció i hi van participar Sandro
Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio i Ghirlandaio entre d'altres.
Aquestes pintures van ser concloses el 1482; a l'agost de 1483, Sixt IV, a la
primera missa celebrada a la capella, va consagrar el recinte a Maria. Per
ordre del Papa Juli II Miquel Àngel va decorar la volta (1100 m2)
entre el 1508 i el 1512, tot i que no estava massa convençut de l’encàrrec ja
que creia que el treball era només per satisfer l’ego del Papa; tot i així els
frescos de la volta i especialment l’escena del Judici Final es consideren les
seves millor pintures. Al centre de la volta es representen nou escenes
rectangulars sobre la Creació i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes
i sibil·les, els avantpassats de Jesús
i elements arquitectònics i escultures fingides. Sobre finals del
1514 i principis del 1515 Rafael Sanzio rebé del Papa Lleó X l’encàrrec de
dissenyar un grup de tapissos monumentals per decorar-ne les parets.
Les escenes representades a la volta
son:
2. El diluvi (Gènesi 6,5)
3. El sacrifici de Noè (Gènesi 8,20).
4. Pecat original i expulsió del Paradís (Gènesi 2,4)
5. Creació d'Eva (Gènesi 2,21)
6. Creació d'Adam (Gènesi 1,26)
7. Separació de les aigües (Gènesi 1,9)
8. Creació del sol i les plantes (Gènesi 1,4)
9. Separació de la llum de la foscor Gènesi 1,4)
Encara amb la visió d’aquesta autèntica meravella pictòrica tanquem la nostra visita als Museus Vaticans i enfilem cap a la Piazza Navona.
Piazza Navona Hi ha qui diu que es la plaça més bonica de Roma, i podria ser ben cert, amb el seu estil barroc conserva la forma el·líptica i també les dimensions de l’estadi de Domicià que havia ocupat aquell espai abans, segons sembla el Papa Inocenci X fou qui encarregà transformar aquell estadi en aquesta plaça que es un punt obligat de pas si es visita Roma.
La plaça té tres fons, la més important anomenada del Quatre Rius es la central i es obra de Bernini, compte amb unes magnifiques estàtues que representen el quatre grans rius que es coneixien en aquell àpoca (Nil, Danubi, Ganges i Riu de la Plata) En la mateixa font un obelisc l’hi atorga un punt de grandesa.
En els altres dos extrems hi ha dues fonts mes, la de Neptú i la del Moro amb un Tritó, ambdues son mes petites però igualment tenen una gran bellesa.
De la font sortint ens encaminem cap a l’església de Sant Lluis dels Francesos per veure-hi uns “Caravaggio” que s’hi exposen, l’església però es tancada i no obre fins al cap d’una estona i això ens serveix per visitar un altre dels monuments destacats, el Panteó d’Agripa.
Panteó d’Agripa Aquest monument fou a l’únic que vàrem entrar en la nostra anterior visita i es que l’entrada es gratuïta i en aquelles circumstàncies de poc temps era el més assequible i pràctic per visitar. El Panteó es troba a la Plaça de la Rotonda creada durant el Papat de Climent XI i fou necessari enderrocar diverses vivendes per deixar l’espai que ara ocupa la plaça. El 1578 es rehabilità la font que hi ha al centre de la mateixa i que es obra de Giacomo Della Porta.
El Panteó es el monument de l’època romana mes ben conservat de la ciutat, Agripa en fou el promotor i Adrià posteriorment el va reconstruir després d’un incendi ferotge. Inicialment estigué dedicat als deus però posteriorment es dedicà al culte cristià. Aixecat sobre rajoles i argamassa i utilitzant arcs de descàrrega entre els seus murs l’edifici presenta una forma cilíndrica amb la mateixa amplada que alçada, tot el conjunt està rematat per una enorme cúpula que es correspon amb la planta circular del temple i que es la més gran del mon d’una sola peça, més i tot que la de Sant Pere del Vaticà.
La llum natural entra per una obertura de la cúpula i dins hi trobem diferents capelles i les tombes del Rei Victor Manuel II i la de Rafael d’Urbino. Dir que s’hi celebren misses i que com ja hem comentat la seva entrada es lliure tot i que actualment degut a les restriccions per la Covid l’aforament es limitat.
· La inspiració de sant Mateu (també anomenada Sant Mateu i l'àngel)
· El martiri de sant Mateu
Ja no dona el temps per massa més que acabar de fer un volt per la “Via del Corso i la Via Condotti” amb les seves botigues de luxe i arribar-nos fins a la “Piazza del Popolo” just on vàrem començar la nostra aventura de tres dies per la ciutat, tot seguit recollir les maletes a l’hotel i des de l’estació de Termini agafar el Leonardo Express que amb poc més de mitja hora ens deixa a Fiumiccino i d’allí sense cap mena d’incidència fins a Barcelona on arribem a la mitja nit sans i estalvis. Si tot va bé la propera destinació serà Lisboa en un viatge que hem organitzat amb en Marcel i la Dolors.
Comentaris