SANT PERE DE RODES
Sens cap mena de dubte, el monestir de Sant Pere de Rodes es una de les meravelles de les que podem gaudir a Catalunya. El Monestir s’aixeca en un dels cims de la Serra de Rodes, una cadena a primera línia de mar al nord de l’Alt Empordà. És un dels nombrosos testimonis de l’arquitectura romànica catalana, però potser és un dels més sofisticats arquitectònicament.
Del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d’Empúries i el seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal. Aquest està format per l’església, el campanar, el claustre, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l’Abat.
Des del monestir es pot gaudir d’una de les millors vistes del Cap de
Creus. Poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa
Creu de Rodes, entre les quals destaca l'església de Santa Helena de Rodes.
Ens hi apropem aprofitant una escapada de tres dies a l'Empordà. Hi arribem
just quan acaben d'obrir i els visitants son encara escassos.
El Monestir ha estat restaurat en algunes parts, donant-l'hi un aspecte acurat.
L' element més important del monument és l'església, obra cabdal i única en
el seu tipus dins del romànic català. La nau central de la basílica és d'una
riquesa decorativa i grandiositat excepcionals. Els capitells, de tipus
califal, són de tradició coríntia o amb entrellaços i estan considerats entre
les millors peces escultòriques del s.XI.
També són destacables la torre de defensa (s. X reformada s. XIV) i el campanar (finals s. XI) així com els 2 claustres superposats i les restes de decoració pictòrica mural.
La visita no es pot considerar complerta sense una aproximació al Castell
de Sant Salvador de Verdera i al poblat de Santa Creu de Rodes.
El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint
simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de
Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la
serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de
Verdera.
El 1279, surt esmentada l'església situada al castell que també depenia del
monestir.
L'any 1283 el comte Ponç Hug d'Empordà ordena la construcció d'un castell
on hi havia hagut l'antiga construcció. El castell de Verdera estava sota les
mans dels comtes d'Empúries, amb nombroses discòrdies amb l'abadia de Sant
Pere.
Per acabar un cop vàrem baixar del castell, una parada al poblat de Sta
Creu de Rodes era imprescindible.
Santa Creu de Rodes és un punt clau del Conjunt Monumental de Sant Pere de
Rodes i constitueix, juntament amb el monestir de Sant Pere i el castell de
Sant Salvador un exemple únic a Catalunya de fossilització de l’estructura del
poblament medieval i de l’ordre de la societat feudal.
El poble i el monestir es comunicaven directament a través d'un camí que
sortia del portal de Baix. El traçat actual coincideix, pràcticament, amb
l'original.
És un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues
torres i l'església, l'únic edifici del nucli que es manté dempeus. El nucli
presenta una planta allargada que s'estén a les bandes de ponent i tramuntana
de l'església. Era travessat per un camí empedrat que enllaçava dues torres
situades als accessos al poble, ubicats a tramuntana i migdia del nucli.
Ambdues torres, de planta quadrangular, feien la funció de portal i tenien el
mur oposat al d'entrada obert. El portal de tramuntana, més ben conservat que
el de migdia, està format per dos arcs de mig punt bastits amb lloses de pedra
treballades, amb l'espai per al rastell al mig.
Dins d'aquesta població hi trobem l'església de Santa Helena de Rodes.
Inicialment coneguda com a Santa Creu, és documentada des del 974 com una
possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Durant el segle xi va esclatar un
conflicte jurisdiccional entre el cenobi i el comtat d'Empúries-Perelada;
finalment, el 1097 el comtat retornà aquesta església al monestir. D'entorn del
1113 es coneix l'acta de dotació de l'església, que tradicionalment s'havia
considerat l'acta de consagració. Els segles XIV i XV fou parròquia del poble
de la Santa Creu, el qual aleshores inicià un declivi irreversible. A inici del
segle xvi va canviar l'advocació de Santa Creu per la de Santa Helena.
L’església de Santa Helena és d’origen preromànic. i en destaca del seu
conjunt la singularitat del seu campanar. L’església va ser excavada i
estudiada l’any 1989 i 1991 i es va consolidar l’any 1992.
Comentaris