CAP DE CREUS

 

Situat a la part més oriental de la península Ibèrica es troba el Parc Natural de Cap de Creus, un espai de gran importància biològica, geològica i paisatgística format per dues àrees diferenciades: la terrestre i la marítima.

Hi arribem després de dinar al Port de la Selva, on hem trobat en Julian, el marit de la Caty de Formentera, que estava començant amb uns amics una setmana de ruta amb moto pel Pirineu català. No cal dir que ens ha fet molta il·lusió i ja hem parlat de la nostra propera estada a casa seva dintre d'un parell de setmanes.

Tornant al Cap de Creus, dir que hi havia una gentada de por. Feina per aparcar, però un cop col·locat el cotxe, aprofitem per fer un vol al costat del far.

El cap es un promontori abrupte i rocós, de 672 m d'altitud, que s'alça sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós, tallada per nombroses entalladures, a forma de petites cales, orientades en funció de l'estructura de la pissarra. Des d'un punt de vista geològic i morfològic, forma part dels estreps dels Pirineus orientals, que s'enfonsen dintre del mar pel massís del cap de Creus. 

Tot i que el cel s’ha cobert de núvols, no bufa vent i la pluja no apareix mentre passegem una mica pels voltants del cap. Molt diferent l’experiència de la darrera vegada que ens hi aproparem, recordo que feia un dia assolellat també sense vent i sortosament sense gent, malgrat tot ha valgut la pena recordar aquest paratge màgic del nord de l’Empordà.