DESCANS A L'EMPORDÀ
Res millor per anar acabant la
temporada de Vacances en aquest any tan excepcional que deixar-se caure per l’Empordà,
un parell de nits a Peratallada magnífic poble medieval que ja coneixíem d’altres
estades, allotjats a l’Hotel “El Cau del Papibou” ens han permès fer una visita
més tranquil·la a la zona, incloent-hi platja i visites culturals.
Per començar ens arribarem fins a
Roses per anar a la Cala Rostella, però per un error de direcció en deixar el
cotxe aparcat acabarem primer a la Cala Montjoi just al costat d’on hi havia el
Restaurant “El Bulli” i on hi vàrem veure el seu xef el famosíssim Ferran Adrià.
Desprès d’un parell de banys i tot resseguint el camí de Ronda ens plantem a la
Cala Rostella, una bonica cala de pedres amb una aigua transparent com un
vidre.
Ja a Peratallada, un vol pels
carrerons d’aquest bonic poble, plens de gent que va amunt i avall fotografiant
i fent selfies a cada un dels racons, ens permet gaudir plenament del seu encís.
L’endemà baixem fins a Begur i
més concretament a Sa Tuna, la primera decepció es que per accedir a la platja
cal esperar dues hores de cua, i la segona que un cop hi hàgim accedit nomes hi
podrem estar dues hores degut a la restricció imposada arran del Covid-19, Sa
Tuna es una cala amb restricció d’aforament. Canvi de plans ens apropem a la veïna
cala d’Aiguafreda, aquí no hi ha restricció d’aforament i tot i que la cala es de
roca es molt recomanable per l’indret on es troba i si: l’aigua es freda J
Desprès d’un breu àpat al “xiringuito”
fem el curt trajecte pel camí de ronda (25 min) fins a Sa Tuna; allà veiem que
efectivament hi ha unes 36 ombrel·les estratègicament separades i nomes a sota
de cada una d’elles s’hi pot estar això ens fa entendre les dificultats per
poder-hi accedir i també la quota horària que se’n desprèn.
Al capvespre un tomb per Pals que
no per menys coneguda deixa d’agradar-nos cada cop que ens hi acostem, una
meravella.
El tercer dia que es dissabte
anunciaven pluges i certament el matí comença remullat. Ho dedicarem a veure
poblets de l’entorn, Ullastret, Monells, Vulpellac i especialment les runes
ibèriques d’Ullastret, que son una passada.
La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu i alhora a l'illa d'en Reixac, dins del municipi d'Ullastret al Baix Empordà, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics assignaren a la tribu ibèrica dels indigets.
Els indigets foren un poble iber
de l’extrem nord-oriental de la província Tarraconense que ocuparen el
territori de les Gavarres fins a l’Albera, un territori que actualment
cobreixen les comarques de l’Empordà i la Selva.
La visita de unes dues hores ens
permet conèixer de primera mà els costums i hàbitats d’aquesta civilització
nascuda el Segle VI aC, una visita molt instructiva i recomanable que
encoratgem a visitar a tots aquells que tinguin interès en la nostra història.
En definitiva tres dies intensos
passejant i enamorant-nos d’aquesta part del nostre territori plena de racons i
llogarrets encantadors, de ben segur que hi tornarem per seguir-ne descobrint
la seva cultura i població.
Comentaris