MURA. UNA ASIGNATURA PENDENT

 
Quan jo tenia deu anys, vaig viure a Terrassa. Una de les sortides amb els “llobatons” de l’Escola Pia fou a Talamanca. Hi havia una dita que deia “Talamanca, Mura i Rocafort tres pobles de mala mort” la veritat es que recordo poc del Talamanca d’aquella època i de la sortida que hi férem, però sempre em va quedar gravat aquesta dita i les ganes d’apropar-me fins a Mura, perquè deien que dels tres pobles era el més bonic de tots. També en la llista de pobles pintorescos o amb encant, quasi sempre hi figura, i amb aquesta idea vaig tenir present que m’agradaria apropar-m’hi però la veritat es que mai trobàvem l’ocasió.
Arran d’una visita a Navarcles a l’Agrícola Calderí, coincidirem amb el propietari del restaurant Cal Carter de Mura, en comentar jo que em faria gràcia anar a la població, ens vàrem emplaçar a fer un àpat en aquest restaurant i de passada conèixer el poble. Dit i fet, aquest passat dissabte ens hi vàrem arribar i passejar pels carrers costeruts d’aquest bonic llogarret del Bages, tot i que ara la dita ja no s’hi escau m’adono que tenia la seva raó de ser, la carretera estreta i revirada que des de Terrassa pel Coll d’Estenalles t’hi mena em fa pensar que en aquella època de comunicacions precàries el poblet es trobava pels visitants a la fi del món.

La web de l’Ajuntament ens parla de Mura de la següent manera: Poble pintoresc que conserva tot el seu encant rural amb carrers i places a l'entorn de l'església romànica de Sant Martí. Situat a 454 m d'altitud, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es troba envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders.
Sens dubte el poble es encisador i fa de bon passejar, a l’hora del migdia hi ha gent fent el vermouth, comprant, fent fotos etc.. Nosaltres aprofitem per comprar uns quants embotits i a l’hora convinguda ens trobem per dinar a Cal Carter amb la Susi, el Josep i una parella d’amics seus que viuen a Artés i amb qui hem coincidit alguna vegada a la trobada anual a Navarcles.
A Cal Carter, dinem molt bé i amb bona companyia, fins que cau el dia i toca tornar cap a casa. Ha estat una bona jornada i per fi ja puc dir que he estat a Mura i també que m’han quedat ganes de tornar-hi i descobrir alguna de les moltes excursions i racons que el municipi allotja.