MURA. UNA ASIGNATURA PENDENT
Quan jo tenia deu anys, vaig viure a Terrassa. Una de les sortides amb els “llobatons” de l’Escola Pia fou a Talamanca. Hi havia una dita que deia “Talamanca, Mura i Rocafort tres pobles de mala mort” la veritat es que recordo poc del Talamanca d’aquella època i de la sortida que hi férem, però sempre em va quedar gravat aquesta dita i les ganes d’apropar-me fins a Mura, perquè deien que dels tres pobles era el més bonic de tots. També en la llista de pobles pintorescos o amb encant, quasi sempre hi figura, i amb aquesta idea vaig tenir present que m’agradaria apropar-m’hi però la veritat es que mai trobàvem l’ocasió. Arran d’una visita a Navarcles a l’Agrícola Calderí, coincidirem amb el propietari del restaurant Cal Carter de Mura, en comentar jo que em faria gràcia anar a la població, ens vàrem emplaçar a fer un àpat en aquest restaurant i de passada conèixer el poble. Dit i fet, aquest passat dissabte ens hi vàrem arribar i passejar pels carrers costeruts d’aquest bonic ...