UN TOMB PER L'ALT BERGUEDÀ

Un dia de lliure disposició sempre es una bona opció per desplaçar-se pel territori. Aquest passat dijous ho aprofitarem per fer un tomb per l’Alt Berguedà a l’entorn del massís del Pedraforca.

La primera parada però fou a Prats de Lluçanès per esmorzar. Un parell de llesques de pa amb tomàquet amb llonganissa de la terra son perfectes per encarar de la millor manera el dia assolellat que ens acompanya.

Un cop ben alimentats, la segona parada es un indret que hem conegut fa poc gràcies al programa “El Foraster” de TV3, es tracta de l’Adou del Bastareny. Aquest riu que desemboca en el Llobregat neix en un indret poc conegut i de gran bellesa del municipi de Gisclareny. L’accés es molt senzill i pràcticament si pot arribar amb cotxe fins a poca distància. Al costat d’un pont sobre el mateix riu aparquem i caminem per espai d’uns dos minuts fins a trobar un salt d’aigua molt bonic on aprofitem per fer les primeres fotografies, tot seguit enfilem aigües amunt per espai d’uns dos-cents metres seguint els curs del riu fins arribar al seu naixement. L’indret es preciós, no hi ha ningú (avantatge d’anar-hi entre setmana) allí podem contemplar com l’aigua brolla de l’interior de la terra i s’escola ràpidament cap al salt que hem trobat just a l’inici del camí.

Quan arribem al pàrquing trobem un dels personatges que va sortir al programa, es tracta del Gerard un monitor d’esports d’aventura qui ens explica algunes anècdotes i curiositats d’un dels episodis més recordats: el salt del Foraster (ponting) al pont de Saldes, el que es resumeix en deu minuts a l’hora de la gravació son quasi tres hores i set càmeres per agafar tots els angles disponibles; també ens va dir que tot i els dubtes que expressava en el reportatge tenia molt clar que saltaria. Per acabar ens va convidar a l’experiència sempre que vulguem.

Deixem el Gerard i ens encaminem fins a Gisclareny el poble més petit de Catalunya (en habitants) n’hi ha 27 de censats i ha substituït a St Jaume de Frontanyà en aquesta categoria. Dels seus habitants només hi ha una família originària del poble, la de l’alcalde, la resta d’habitants han estat nouvinguts.

Gisclareny té una superfície de 3646, 56 hectàrees i es troba a una altitud de 1340 metres. Hi ha 18 turismes, 7 motos i 20 vehicles industrials segons dades del 2017 i es troba a 10 quilòmetres de Bagà, el seu municipi més proper. Gisclareny no té nucli urbà, ni voreres ni quiosc, ni dispensari municipal i per descomptat tampoc té escola, ni botiga, ni bar. Té però un centre cívic anomenat el Cluset que serveix de magatzem, i sala d’activitats per la festa major petita que es celebra el 15 de Maig per Sant Isidre i per la festa major gran que es el dia 1 d’Octubre.

Té diversos nuclis habitats, el Barri del Roser on hi ha l’ajuntament i l’església, el Barri de Berta (cinc cases que es troben a l’entrada venint pel Coll de l’Escriga) El Barri de la Bena amb 11 cases i el de Vilella amb 7 cases, més el de la zona de l’obaga on hi ha la font de l’Adou. També té un restaurant anomenat Cal Misèria i que roman tancat els mesos d’hivern, una casa de Turisme Rural anomenada Rustic Vilella, Cal Però, Refugi Vents del Cadí, Casa de Colònies La Salle Natura, Cal Tasconet i el Casal del Roser.

En poc més d’un segle Gisclareny ha tingut una gran davallada en la seva població, prop de 200 veïns han abandonat aquest indret de gran bellesa i tranquil·litat però de condicions de vida difícils en els mesos d’hivern on la comunicació es fràgil i sovint aïllada, sort que tenen màquina llevaneus que pot obrir pas a la carretera de titularitat municipal i que s’emporta bona part del pressupost d’aquest llogarret tan encisador als peus del Pedraforca.

El poble està desert, només algun visitant esporàdic com nosaltres en trepitja els seus escassos carrerons nets com una patena. L’església esta tancada i l’ajuntament que nomes obra els dimecres també (avui es dijous)

A la porta hi puc veure l’acta de les darreres eleccions generals. Personal censat 25 habitants dels que varen votar 22 amb el següent resultat: ERC (13) CUP (4) En Comú Podem (1) Junts per Cat (4) aquí sempre et deu tocar estar a la taula J

Deixem Gisclareny i ens volem dirigir a Saldes seguint la pista que passa pel Santuari del Gresolet, però quan hem fet uns quants metres, ens informen que hi ha neu i que no es aconsellable. Això no ens ho esperàvem perquè si bé es cert que ha nevat aquests dies tampoc pensàvem que ho hagués fet amb tanta contundència en aquesta zona, tot i l’enfarinada que presenta el Pedraforca i lo blanques que es veuen les muntanyes del Pirineu. No queda més remei que donar la volta i tornar per on hem vingut, això vol dir baixar a Bagà, Guardiola de Bergadà i allí agafar la carretera que porta a Saldes i Gósol. Total una hora fins arribar a Saldes. La carretera està tranquila i sempre sota la mirada imponent de la muntanya màgica del Pedraforca aprofitem per fer alguna parada i unes quantes fotografies d'aquest paisatge tan meravellòs. Quan hi arribem el poble està desert, tampoc s’hi veu ningú i tot està tancat impossible fer un mos, cal seguir fins a Gósol i aquí si que podem dinar (molt bé per cert) a l’Hostal Can Franciscó.

Un cop hem omplert la panxa volem adreçar-nos fins al cementiri a veure on descansa el Fede, l’hi hem promès a la Montse que així ho faríem. El Cementiri es tancat i no queda clar qui té la clau, sembla que a l’Estanc que també es tancat i encara tardarà a obrir, el dia es va apagant i la temperatura baixant a les quatre de la tarda 0ºC. Ho deixarem per una altra ocasió perquè no volem baixar massa tard, els dies ara son molt curts i encara hem de fer una darrera parada a Navarcles per veure la Susi Brunet a l’Agricola Calderí, una bona manera d’acabar el dia i concretar amb ella un dinar passat festes a Cal Carter al poble de Mura, un indret que no conec i del que me n’han parlat molt bé. En aquesta ocasió però no gastarem cap dia de lliure disposició sinó que ho farem un dissabte.