BLOG DE JOAN PEPIO

Així de cofois ens han inmortalitzat a l'arribada de la Dotzena edició de la caminada "Mataró camina per l'Alzheimer" No ens hem volgut perdre aquesta cita anual, enguany tots vestits de color blanc. Tal i com ja es feu l'any passat la sortida s'ha fet des del Parc Central i també com l'any passat hi havia dos recorreguts un de 15 Km i un altre de 12 Km. Per sort la Paqui no s'ha lesionat i tota valenta s'ha apuntat també com nosaltres a la caminada llarga. Amb el nostre esforç esperem seguir lluitant contra aquesta terrible malaltia que ens envolta i que voldriem erradicar d'una vegada per tot, però ja sabem que no serà fàcil i que com la cursa que hem fet, estem davant d'una cursa de fons on el temps voldriem que fos el d'una cursa de 100m, desitgem que la ciència avanci i trobi ben aviat una solució. Per cert l'any vinent hi tornem.

Sempre es bo deixar-se caure per Formentera tal com diuen els Antònia Font; allà hi ha un cel tan diferent, tot i que enguany i desprès d’una setmana en que les tempestes varen deixar una bona quantitat d’aigua en una illa sempre mancada del preuat líquid, no ha estat tot lo blau que ens té acostumats quan ens hi apropem un cop a l’any. També i per diverses raons hi hem anat al mes de Setembre, normalment ho fem pels volts de Sant Joan, però tot i el canvi de dates hem pogut gaudir d’uns bons dies de platja, gastronomia, mercats d’artesania, navegació i fins i tot una caminada fins al far de Cap de Barbaria, doncs ara en temporada alta (Juny a Finals de Setembre) la carretera que hi mena resta tancada al trànsit rodat. Son 1.8 Km que es preferible fer a una hora en que el sol no colli massa doncs no hi ha ombra on refugiar-se i el paisatge no deixa de ser inhòspit i sovint ventós; fins i tot en dies de temporal té un aire desolador i feréstec. Allí s’hi troba el far que es va fe...

Enmig de les divisions i enfrontaments polítics entre els diferents partits independentistes hem arribat a l'onze de Setembre d'enguany. L'ANC i Omnium han tornat a mobilitzar una bona quantitat de ciutadans que com nosaltres segueixen disposats a treballar per un objectiu comú malgrat les traves que la classe dirigent sembla tenir altres prioritats que en dificulten un avenç unidireccional. Si bé es veritat que el nombre d’assistents ha estat inferior al d’altres convocatòries, es evident que no es fàcil repetir any rere any unes xifres tan astronòmiques i ja voldrien moltes manifestacions assolir en les seves reivindicacions unes quantitats tan elevades. I ara que? Doncs des del meu punt de vista cal seguir treballant i consolidant el projecte però per sobre de tot la unitat es imprescindible per fer-ho, perquè ja sabeu que diu la dita “Divideix i guanyaràs” i aquesta es l’estratègia clara de l’estat Espanyol.

Gràcies Jacob pel magnific sopar de comiat que varem compartir el passat dimarts a Sant Fost de Campsentelles. Ambient distès i molt bon rotlle entre tots els assistents. Desitgem de tot cor que els nous reptes a s'illa et siguin tan profitosos com el teu pas per Lubrizol. Ja saps que has deixat un bon grapat d'amics que et trobaran a faltar i els del "Consell d'Administració estarem connectats per comentar les jugades del cap de setmana, el més important es no perdre el contacte.