GUATEMALA 2019 (+ HONDURES I BELIZE)
DE TOTS ELS LLIBRES DEL MÓN,
MILLORS HISTÒRIES ES COMPTEN A LES PÀGINES D'UN PASSAPORT
-Desconegut-
Ens llevem aviat. Trobem dificultats per trobar el parking del "Park and Greet" per deixar el cotxe, la veritat es que es una mica complicat i a primera hora del matí i a les fosques doncs ens costa una mica.
A l'aeroport veiem que el taulell de facturació és el del pont Aeri. Hi anem però no ens fixem en què darrera el número del mostrador hi ha una S de Shuttle i això vol dir que encara que el vol sigui del Pont Aeri, es factura als mostradors generals. Torna cap al punt de partida. Cal fer 40 minuts de cua. Un cop facturades les maletes tornem a la zona del Pont Aeri perquè la porta d'embarcament és més a la vora i a més no hi ha ningú al control de seguretat.
Arribem a Madrid i per primera vegada fem servir el "Priority Pass" que ens ha ofert la Caixa. És una zona vip amb menjar i beguda gratuïta. Perfecte per esmorzar i descansar una mica mentre esperem l'enllaç cap a Guatemala.
Abans a la zona automàtica de passaports el de la Paqui no és llegia bé i va haver d'anar als manuals. Sembla que la tinta de la zona de lectura està una mica correguda i això fa que els lectors no la detectin bé. A Guatemala és repetirà la història.
El vol de quasi 11h transcorre amb normalitat. Veiem algunes illes caribenyes des d'el cel. Una meravella.
Un cop aterrats i amb les maletes a coll saludem a la Celeste de Mesoamerica Travel. És molt simpàtica i amable. Ens dóna tota la documentació necessària per fer el viatge i ja enfilem ràpidament cap a Antigua.
Sortir de Guatemala requereix més d'una hora d'un trànsit intens. Són les cinc de la tarda hora local però per nosaltres és la una de la matinada. En dues hores ens plantem a Antigua que tot i semblar molt llunys en temps, en distància només es a 40 Km.
Un cop instal·lats anem a donar un tomb. Sopem a la "Tasca Madrileña". Molt bé per cert. I així acabem aquest dia intens 25 hores després d'haver-lo començat.
Día 1. Antigua
Comencem el nostre tour per Guatemala fent una visita a la ciutat d’Antigua.
La ciutat d'Antigua Guatemala, anomenada en la seva fundació “Santiago de los Caballeros de Guatemala” és capçalera del municipi homònim i del departament de Sacatepéquez, de Guatemala
Fou una de les capitals més importants de l'Amèrica colonial espanyola, i conserva nombrosos exemples notables d'arquitectura renaixentista i barroca, i ha estat designada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979.
En l'època colonial, fou la capital del regne de Guatemala, també conegut com a Capitania General de Guatemala, des de 1549 fins a 1776. El seu declivi i la pèrdua de la capitalitat ocorregué pels terratrèmols de 1773, que devastaren la ciutat, i la decisió de les autoritats de traslladar la capital a una nova ubicació, l'actual Ciutat de Guatemala.
Es troba envoltada per tres volcans anomenats: Fuego (actiu) Agua i Acatenango.
El primer punt es pujar al Cerro de la Cruz des d’on es té una perspectiva extraordinària de tota la ciutat i on l’Eduardo (el nostre guia) aprofita per fer una explicació molt detallada de la seva història.
El segon punt es el Convent Basílica de la Mercè, allí ens trobem amb el Diego Pepió, un dels meus parents de Guatemala (més endavant tindrem una trobada amb una altra branca de la família) El Diego es sacerdot de l’ordre de la Mercè i és un noi molt agradable que decideix compartir tota la jornada amb nosaltres, el que representa un segon guia molt documentat sobre diversos aspectes de la ciutat.
Els mercedaris van ser els primers a establir un monestir masculí a l'antic Santiago de Guatemala. La creu de pedra de l’atri i les habitacions del darrere de l’altar major són les estructures més antigues de la Mercè i daten del segle XVII. El 1749 es va encarregar a Juan de Dios Estrada la construcció del luxós santuari i claustre. Va erigir un edifici de poca alçada dissenyat per suportar terratrèmols basat en les experiències del tremolor de 1751. Arcs i columnes són més amples per fer front als sismes. Fou inaugurat el 1767.
Visitem desprès les runes de l’antiga Catedral mentre cel és va tapant i amenaça la pluja.
Encara tenim temps de fer una visita a l’Església de Sant Francesc construïda en un estil barroc clàssic on rau la tomba del Germà Pedro a qui s’atribueixen diversos miracles la qual cosa fa que centenars de feligresos visitar aquest lloc de diferents llocs moguts per la mateixa força, la força de la fe i per una gran devoció.
Anem a dinar i mentre ens hi encaminem cau un bon xàfec, un element que no ens deixarà de banda en tot el viatge per terres guatemalteques.
A la tarda ens arribem fins a dos pobles situats no gaire lluny de la ciutat d’Antigua. San Cristóbal el Alto i desprès a San Juan el Obispo.
En aquest darrer poble visitem un obrador artesanal d’elaboració de cacau i fins i tot elaborem una pastilla de xocolata, som uns artistes 😂
Nosaltres aprofitem una pausa de la pluja per repetir sopar a la "Tasca Madrileña"
Dia 2. Copán
A les 4 del matí ens recull un mini bus per portar-nos a
Copan (Hondures). L'obejctiu és visitar les importants runes maies que hi ha a
la ciutat. El viatge per carreteres guatemaltques dura 7 hores i un cop
fets els tràmits duaners arribem al poble situat a uns quinze Kms
del pas fronterer d'el Florido .
En arribar hi ha una espècie d'assemblea a la plaça
central, just on es troba el nostre hotel. Em recorda la que vàrem veure a
Cabanaconde en la nostra visita al Perú.
A la tarda sota un cel amenaçador ens dirigim a les ruïnes
maies. Hi anem amb tuk-tuk, i allí ja ens hi espera un guia que sota una pluja
intermitent a principi i més continuada després ens ensenya aquesta meravella
no del tot descoberta per les inevitables qüestions econòmiques. Copan és
patrimoni de la humanitat.
El nom Copán està registrat des del segle XVI i ve
possiblement de la paraula nahuátl copantl, el significat és «pontó» o «pont».
Alguns autors antics, en canvi, van donar una etimologia maia explicant el nom
com «enrotllat» o «enroscat» . No obstant això, és més probable que fos
anomenada Oxwitik ( «Tres arrels») pels propis maies. Copán està situada a
l'oest d'Hondures prop de la frontera amb Guatemala. Es troba al municipi de
Copán Ruïnes al departament de Copán. Les ruïnes del nucli del lloc es troben a
1,6 km del poble de Copán Ruïnes, que va ser construït sobre les runes d'un
important complex maia que data del període Clàssic.
Tot i que els orígens de la ciutat es remunten al període
Preclàssic, poc se sap dels governants de Copán abans que es va fundar una nova
dinastia vinculada amb Tikal a principis del segle V d. C. Sota aquesta nova
dinastia Copán es va convertir en una poderosa ciutat-estat i una potència
regional al sud de la regió maia, tot i
que va patir una catastròfica derrota a les mans de Quiriguá a 738 quan el rei
Uaxaclajuun Ub'aah K 'awiil va ser capturat i decapitat pel seu ex-vassall
K'ak' Tiliw Chan Yopaat, el governant de Quiriguá. Tot i que aquesta derrota va
ser un important retrocés, els governants de Copán van començar novament a
construir estructures monumentals en unes poques dècades.
El lloc de Copán està compost de diversos conjunts
arquitectònics. El Conjunt Principal i el Conjunt del Cementiri es troben en el
nucli del lloc i són connectats amb el Conjunt de les Sepultures al nord-est
per mitjà d'un Sacbé (calçada). El centre de Copán tenia una densitat de 1449
estructures per quilòmetre quadrat. En incloure l'àrea al voltant del centre,
amb una superfície de 24,6 km², aquesta densitat es va reduir a 143 estructures
/ km².
Copán és conegut per una sèrie d'esteles amb retrats, la
majoria de les quals van ser col·locades al llarg de vies processionals a la
plaça central de la ciutat i a l'Acròpolis, un gran complex amb piràmides,
places i palaus. El lloc compta també amb un llarg camp per al joc de pilota
meso americà. El camp de joc es troba entre dos edificis paral·lels que
emmarquen un rectangle de dimensions exactes.
Un dels monuments més destacats és L’escalinata dels
Jeroglífics amb 10 m d'ample i amb un total de 62 graons, actualment es troba
protegida per una gran lona que en dificulta la visibilitat tot i que
n’assegura la seva conservació.
Fem la visita quasi en solitari, avantatges de la pluja que
no pararà en tota la tarda.
Al vespre sopem al “Sol de Copan” una cerveseria alemanya en un poblet d'Hondures, una barreja indescriptible.
Dia 3. Copán - Rio Dulce
Avui la sortida és una mica mes tard i aprofitem per
passejar per Copan. Visitem el mercat impagable i autèntic i fins
i tot ens hem apropat fins al camp de fútbol.
A l'hora prevista un transport ens recull per acostar-nos
fins a Rio Dulce. El viatge ens representarà prop de 7 hores. En arribar a la
Duana tenim un petit imprevist doncs ahir quan vàrem creuar cap a Hondures no
tancarem la sortida de Guatemala i a efectes oficials és com si
haguéssim creuat il·legalment, un embolic que ja veurem al final com acaba. Per
si de cas tanquem la sortida d'Hondures i no ens segellen l'entrada a
Guatemala. El millor de tot és que tota la gent del transport va fer el mateix
que nosaltres i que de fet és el que ens digueren que féssim.
Ja en terres guatemaltques compartim el trajecte amb en
Ricardo el nostre xòfer. Ens suggereix visitar la ciutat Maia de Quirigua i a
nosaltres ens sembla una molt bona idea encara que això vulgui dir renunciar al
dinar.
Quiriguá és un jaciment arqueològic pertanyent a
l'antiga civilització maia, situat al departament d'Izabal, al
sud-est de Guatemala. És un jaciment de grandària mitjana, amb una
superfície d'aproximadament de 3 km², situat al llarg del curs inferior del riu
Motagua, i amb el seu centre cerimonial situat a 1 km de la riba nord del riu.
Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1981.
Durant el període
clàssic de la civilització maia (200-900 dC), Quiriguá es troba en la
confluència de diverses importants rutes comercials. El lloc va ser ocupat des
del 200 dC i la construcció de l'acròpoli va començar al voltant de 550 dC. Un
auge de construccions impressionants es va iniciar al segle VIII, fins que
es va aturar tota activitat de construcció al voltant de 850 dC, a excepció
d'un breu període de reocupació en el post clàssic primerenc (c. 900-c. 1200).
Quiriguá comparteix el seu estil arquitectònic i escultòric amb la ciutat
propera de Copán; la història n'està estretament entrellaçada amb la de
Quiriguá.
Després de la important victòria de Quiriguá sobre Copán en
l'any 738, K'ak 'Tiliw Chan Yopaat va reconstruir el principal conjunt
arquitectònic a la imatge de Copán. Per tant, l'acròpolis, el palau i el joc de
pilota es troben tots a l'extrem sud de la Gran Plaça. El centre cerimonial va
ser dissenyat al voltant de tres places, la més septentrional sent la Gran
Plaça. Aquesta plaça mesura 325 m de nord a sud i és la plaça més gran de la
regió maia. A l'extrem sud de la Gran Plaça es troba la Plaça del Joc de
Pilota, envoltada en tres costats per les estructures associades amb
l'acròpolis. La Plaça de l'Acròpolis és una plaça completament tancada dins de
la pròpia acròpolis. L'àrea a l'oest de la Plaça del Joc de Pilota va ser probablement
la zona dels molls, al costat del riu. No hi ha evidència que la part sud de la
Gran Plaça era un mercat prop del centre del lloc va ser excavat un seguit de
pous revestits de ceràmica construïts al segle VIII, i encara que alguns van
seguir en ús fins al segle ix, tot i que es desconeix si algun va ser construït
en aquest segle.
Els monuments de Quiriguá inclouen esteles inusualment
grans, tallades d'un sol bloc de pedra arenosa vermella, portada de pedreres
situades a una distància de 5 kilòmetres. Les característiques d'aquesta roca
dura van permetre als escultors locals de produir escultures de baix relleu en
tres dimensions, contrastant amb l'escultura contemporània en dues dimensions
vigent a la regió del Petén.103 Després de la derrota i execució del rei de
Copán en 738, Quiriguá va adoptar un estil escultòric molt semblant a l'estil
de Copán.
La ciutat és petita en comparació a la de Copan que
visitarem ahir, però està molt ben cuidada i a sobre no hi ha ningú.
Arribem per fi a Rio Dulce. Ens instal·lem i aprofitem que l'hotel té piscina per fer una remullada abans de sopar. Com que estem una mica apartats ho fem al mateix hotel. Són les 9 de la nit i anem a dormir.
Dia 4. Rio Dulce - Lanquin
Avui és Diumenge, dia d'eleccions presidencials a
Guatemala. És La segona volta i els candidats Alejandro Giammatei i
Sandra Torres és juguen seure a la cadira presidencial. Curiosament no és pot prendre
alcohol 😬
A les 9 comencem un tour amb barca pel Rio Dulce. Amb una
durada de 4 hores hem recorregut bona part del llac Izabal i sobretot els
racons més tranquils en un viatge d'allò més relaxant. Aturar-se enmig dels
canals amagats sense sentir ni un soroll malgrat el bullici que es respira pels
voltants és tot un luxe.
En acabar dinem al mateix indret on ens
ha deixat la barca i que és on hem d'agafar el col·lectiu que ens
portarà a Lanquin. Tarden una eternitat a servir-nos un parell de
plats de pasta i és que en general a Guatemala la velocitat no és el seu fort.
Tot i així a les dues que es l'hora oficial de recollida ja hem acabat.
El viatge a Lanquin és llarg i quasi en la totalitat per
pista de muntanya. El mini bus també es força destartalat, de tota manera el
paisatge entre muntanyes és espectacular. Alguns pobles i llogarrets
disseminats i fins i tot una benzinera al mig del no res. Passem per Cahabon,
aquesta ciutat si que és gran i amb molt de bullici. A les 8 arribem a Lanquin.
Ens instal·lem al Retiro Lodge, molt coquetó i amb cabanes. Té bona pinta.
Quasi sense temps per descansar ens dirigim cap al nucli
habitat, l'hotel és a la sortida. Busquem un restaurant anomenat “La Flamenca”.
La Paqui l'havia trobat per Internet. És d'una espanyola casada amb un
guatameltec. Més que un restaurant és una vivenda amb un parell de taules. Quan
hi arribem estant seguint el resultat de les eleccions. La noia (gaditana) és
molt simpàtica i ens dóna molta conversa. Treballa a la municipalitat i està
embrancada en un projecte sobre el cultiu i elaboració del cacau. Ens fan uns
plats molt saborosos i quan acabem ens acompanyen un tros fins que un tuk-tuk
ens deixa a l'hotel.
Ha estat un dia llarg i toca anar a dormir que demà esperen
noves aventures.
Per cert les eleccions les ha guanyat Giammatei, partidari
entre altres coses de la pena de mort, anem bé 😬
Dia 5. Semuc Champey
Avui ens
espera un dia mogut. Sortim a les 9 cap a Semuc Champey. Travessem Lanquin i
m'adono que en realitat estem a les afores del poble, i que aquest és més gran
del que havíem pogut intuir ahir a la nit.
Activitat
frenètica al mercat central i als carrers que l'envolten. La pista que porta
cap a Semuc Champey només es apta per a tot terrenys i 4x4 i així entre
saltirons anem avançant (quasi una hora de trajecte)
En
arribar al destí l'ordre de l'excursió es modifica i el que havíem de fer a la
tarda ho farem al matí.
Primer
ens dirigim a una petita cascada del Riu Cahabon on fem un bany que ens relaxa
dels sotracs que portem acumulats. Un cop ben remullats
es hora d'entrar a la cova de Kamba.
Això sí
que és una experiència, la cova la forma el mateix riu, amb
frontals, banyador i sabates d'aigua ens endinsem cap a les profunditats d'una
cova que te 11kms de llarg dels que només s'en recorre 1 km o més ben dit és
neda, puja per escales, baixes per tobogans d'aigua, en fi una aventura total i
emocionant.
Després
d'un petit refrigeri enfilem la pujada al mirador per veure "las
pozas" del Riu i que són l'atractiu principal de l'excursió. La pujada és
més fatigosa que difícil són uns 500 metres, però la calor i el
terreny en dificulten l'ascens .
La vista val molt la pena la suada realitzada.
Els Tolls és veuen allà baix i són consequencia del mateix Riu que s'amaga i
resorgeix en aquestes basses que són una delícia pel bany, tot i els peixets
que no paren de fer-te pesigolles als peus.
Hi estem
una hora llarga i la llàstima és que el sol s'amaga ràpid i en treu una mica
l'encant. De fet l'excursió estava programada al revés i tenia lògica ja que
s'aprofitaven millor les hores de sol als tolls, però ho varen canviar ves a
saber perquè.
Retornem
relaxats pel bany i sacsejats pel camí, les hamaques de l'hotel ens
seran de gran utilitat.
Dia 6. Lanquin - Flores
Tot i que
havíem avisat el dia abans que el nostre "colectivo" sortia a les 8 i
que ens aniria bé un transport des de l'hotel fins a la parada del bus, els de
la recepció no se n'enteren i al final hem de traginar les bosses
fins a la sortida.
Una mica
del caos habitual en aquests llocs fins que aconseguim aclarir quin es el
nostre bus. Sortim mitja hora tard i emprenem la sortida cap a Coban. La
carretera és una pista durant uns 30 Km fins que agafem
l'asfalt, quan comencem a caminar ens hem d'aturar per obres a la
carretera (estan asfaltant) i així estem 30 minuts parats. Finalment seguim
fins al primer punt de parada Coban. Nova parada per descansar, anar al lavabo
i picar alguna cosa.
Arrenquem
novament i a quarts de tres nova parada de servei. Més endavant parem a posar
benzina, travessem un riu amb una barcassa i desprès
parem perque pugi un venedor de serveis turístics i amb tot això ens
plantem a les 6 de la tarda hora d'arribada a
Flores. Estem més cansats que ahir amb tota l'activitat.
Un cop
instal·lats a Casa Amelia un hotelet encantador de la illa, dutxats i arreglats
fem un tomb per la minúscula illeta. Demà ens espera Yaxhá.
Dia 7. Yaxhá
Amb
puntualitat britànica ens espera l'Elder qui ens farà de xòfer i guia per
aquest complex menys conegut però no per això menys interessant de Yaxhá.
La primera parada la fem al llac Macanche, un lloc poc turístic o millor dit res, on hi ha uns petits safareigs per al poble veí i on els locals vénen a relaxar-se i gaudir d'un paisatge únic.
El tour
acaba sent privat i quasi en solitari per interior del recinte.
Es respira una gran tranquilitat i la veritat es que el nostre guia
està molt ben documentat i ens ho explica tot molt bé.
Ha estat
una bona introducció pel que ens espera demà a Tikal, la joia de la corona
guatemalteca.
La visita
s'allarga unes 3 hores, més que suficients per fer-te una idea del que
representa aquest complex per la cultura maia.
El nom maia de la ciutat s'aprecia en el seu jeroglífic emblema (que representa el cap d'un lloro) i es llegeix com Yax (verd-blau), ha (aigua). El conjunt urbà va ser ocupat durant 16 segles (600 a. C. - 900). Yaxhá és un lloc Maya del Clàssic, es troba entre les llacunes de Sacnab i Yaxhá, al costat oposat d'aquesta última es troba Topoxté, el major lloc postclàssic del Petén, Guatemala.
El Parc nacional Yaxhá-Nakum-Taronger es considera com el 'secret més ben guardat del Món Maya', comprèn un àrea total de 37,160 ha i forma part de la Reserva de la Biosfera Maya. Limita a l'oest amb el Parc nacional Tikal, al nord amb el Corredor Biològic Tikal-Mirador-riu Blau, ia l'est i sud amb la Zona d'Usos Múltiples.
Sobresurten els conjunts que corresponen al Palau Reial, on va viure el governant i la seva família, l'Acròpolis Nord, el Complex Astronòmic, dos patis per a Joc de Pilota, l'Acròpolis Est, la Plaça de les Ombres i el Complex de Piràmides Bessones, tots ells integrats a un sistema de calçades i vies pavimentades.
El lloc té més de cinc-centes estructures, incloent quaranta esteles, tretze altars, nou piràmides, dos camps de joc de pilota i una xarxa de sacbeob (calçades), que connecten les Acròpolis Central, Nord (Maler) i Est. A la Plaça C, es troba l'únic complex de Piràmides Bessones, fora de la seva aliada Tikal, el qual commemora un Katún, o període de vint anys. La Calçada del Llac de 80 m de llarg i considerada l'entrada oficial de la Ciutat en l'antiguitat, el connecta al Llac Yaxhá.
A la perifèria van viure artesans, així com agricultors, i persones de serveis.
Després
de dinar al Portal de Yaxhá ens encaminem de retorn a Flores.
Encara
queden unes hores de llum i es una bona opció agafar una barqueta que per 200
quetzales ens dóna un tomb pel llac i ens apropa a un mirador des d'on podem
veure tota la minúscula illa en la que ens trobem.
El
cansament i la calor del matí s'esvaeixen a les tranquiles aigües del llac de
Petén el segon més gran de Guatemala.
Cau la
tarda i és hora de dutxar-se i anar a sopar. Anem al Raíces, un restaurant que
té molt bona pinta i sort que en baixar de l'esglesia havíem reservat taula
perquè està ple com un ou.
Així acabem el dia. Demà toca Tikal.
Dia 8. Tikal
Ja sabíem que la sortida d'avui no tindria res a veure amb la d'ahir i mai més ben encertat, no solament per la immensitat del complex i el fet de fer un tour col·lectiu sinó també malauradament pel temps que hem tingut.
Sortim a les 8 de la illa de Flores i ens dirigim a l'aeroport on comença el tour pròpiament dit. S'hi afegeix un grup que acaba d'arribar de Guatemala amb avió per fer el parc en el dia d'avui i a la tarda tornar a la capital.
Un cop en marxa i fetes les presentacions de rigor comencen les parades, una de breu per veure el llac i una altre més duradera per veure la tomba d'un rei maia i que casualment és troba al costat d'una botiga i bar on els guies esmorzen i els turistes passegen i compren (o no) algun souvenir. Un cop en marxa arribem a l'entrada del Parc, nova parada de servei i acreditacions, amb tria de menú inclosa que fa que entrem al parc a quarts d'onze, just quan alguna gota és comença a escapar en un cel encara blau i amb un sol intens però fugisser. Les explicacions del guia a la primera piràmide acaben passades per una pluja fina i poc duradera però que serà un preludi del que ens esperarà més endavant.
Tikal és la més gran de les antigues ciutats dels maies del
període clàssic. Està situada en la regió del Petén.
Tikal no només va ser una de les ciutats maies més grans i antigues, sinó també un exemple molt representatiu de l'auge i l'enigmàtica caiguda d'aquesta civilització durant el seu període clàssic, entre els segles III i X. Procedents de l'altiplà de Guatemala, els avantpassats de els maies van emigrar a l'est (Chiapas i Tabasco, a Mèxic) i oest (terres baixes de Guatemala, Hondures i Belize) al II mil·lenni a. C. Al seu pas van fundar llogarets, algunes de les quals es transformarien segles més tard en les primeres ciutats de la cultura maia. Una d'elles va ser Tikal, situada al cor del bosc tropical del Petén, al nord-est de Guatemala, i habitada des de 800 a. C.
Tikal fou un dels principals centres culturals i de població de la civilització maia. Va prosperar principalment durant el període clàssic maia, aproximadament del 200 al 850, després del qual no es van construir monuments més grans; alguns palaus de l'elit van ser cremats, i la població gradualment va decaure fins que el lloc va ser abandonat, a la fi del segle X. L'últim monument datat és del 899. Investigacions van demostrar que a la ciutat s'havia aconseguit nivells insostenibles de desigualtat al final de la seva història.
S'estima que, en el seu màxim apogeu, va tenir una població de 100.000 a 150.000 habitants. Entre els edificis més prominents que sobreviuen, estan sis grans temples piramidals i el palau reial, a més a més d'algunes piràmides més petites, palaus, residències i pedres tallades.
L'àrea residencial de Tikal cobreix una àrea estimada de 60 km², dels quals solament 16 km² han estat netejats o excavats. Ara com ara, existeixen dubtes sobre la possible demografia que se situa en un ampli ventall de 100.000 a 200.000 habitants, superant els 49.000 habitants estimats per Haviland el 1970. L'acròpolis central va ser el seu centre administratiu; comprèn 45 estructures, i s'hi troba un palau de cinc pisos d'altura.
A causa de la llunyania a què es troba de les ciutats modernes, cap expedició científica va visitar Tikal fins al 1848. Va ser el 1848, per Modesto Méndez i Ambrosio Tut, corregidor i governador del Petén, respectivament.
Eusebio Lara va acompanyar aquesta primera expedició per elaborar les primeres il·lustracions dels monuments. Moltes altres expedicions van arribar-hi per continuar investigant, dibuixant mapes, i fotografiant Tikal als segles XIX i XX.
El 1853, posteriorment a la publicació del diari de Méndez a la Gaceta de Guatemala, es fa conèixer a la comunitat científica la descoberta, en una publicació de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.
Del 1956 al 1970, es van fer importants excavacions arqueològiques per part de la Universitat de Pennsilvania. El govern guatemalenc, el 1979, va iniciar un projecte arqueològic a Tikal, que continua fins al dia d'avui.
La majestuosa plaça central és una meravella i per si sola ja justificaria la visita, tenim temps de veure-la sense massa ensurts de la naturalesa, però quan volem accedir a l'anomenat Temple 3, comença un diluvi de quasi 40 minuts que ens obliga a refugiar-nos sota un cobert prou gran per acollir tots els visitants que ens trobàvem en aquella zona.
Encara sota una pluja més fina ens dirigim cap al temple esmentat i desprès pugem fins al 4 que es el més alt del complex i on malgrat la pluja tenim una panoràmica de la immensitat de Tikal.
Sembla que para de ploure quan ens dirigim a la zona anomenada El Món Perdut, en realitat una piràmide que es creu fou un observatori solar i un lloc de cerimònia.
Així acabem la visita i haig de dir que m'ha agradat Tikal, però penso que la meteorologia ha fet que no l'hagi pogut disfrutar plenament en la mesura que la nostra visita permetia.
Tal com he dit al principi Tikal és molt gran i és necessitarien un parell o tres de dies per veure'l complert, aquí exposo una informació relacionada amb el parc extreta de diferents articles.
Per acabar el dia sopem al restaurant de l'hotel, ni ganes de buscar un altre lloc hem tingut. Demà toca matinar per anar a Belize.
Dia 9.
Flores - Caye Caulker
Avui hem
matinat una mica ja que ens espera una bona tiradeta de kms fins el nostre
destí que es el Caye Caulker a Belize. Quan vàrem planejar el viatge
incloguerem una petita escapada per assaborir una mica el mar Caribeny. Per les
referències que teníem l'opcio de Belize s'ajustava als nostres propòsits.
En total
han estat cinc hores desde Flores fins a la ciutat de Belize i una hora més
fins al Caye Caulker amb un "Water Taxi"
Caye
Caulker és una petita illa de corall calcària situada a la costa de Belize, al
mar Carib, a uns 5 quilòmetres per menys d'1 milla. La ciutat de l'illa és
coneguda amb el nom de Caye Caulker Village. La població de Caye Caulker té
aproximadament 2.000 persones avui i continua creixent.
Només
arribar ja ens esperaven per acompanyar-nos a l'hotel amb un dels vehicles
oficials de la illa i que són cotxets com els dels camps de golf però una mica
més grans.
Viatgem
quasi sense equipatge, vàrem demanar a l'hotel de Flores si podíem deixar les
maletes atenent que en tornar a Guatemala passariem allà una nit
abans de volar cap a la capital i no ens possaren cap inconvenient amb una
amabilitat que estem veient es marca del país. Això ens ha permès anar al Caye
amb lo imprescindible i a més ens ha facilitat la mobilitat.
L'hotel
on ens allotgem està molt bé, de fet és un aparthotel ja que tenim cuina i
nevera i tots els estris per menjar si volem a l'habitació. Sens dubte és el
millor dels que hem estat fins ara, tot i que en general de la resta no ens
podem queixar.
Un cop
instal·lats mirem per contractar una jornada de snorkel que inclou avistament
de diverses espècies marines i arribada fins a la barrera de corall la segona
més llarga després de la que hi ha a Austràlia. Sembla que demà no hi ha
previsió de bon temps i queda pendent de que la meteorologia ens respecti, avui
s'ha comportat.
Acabem
provant l'aigua caribenya en un indret on hi ha una bona posta de sol que avui
no és gens lluïda degut a algunes nuvolositats que apareixen just quan el sol
s'hi amaga.
Dia 10. Caye Caulker
Malgrat
que les previsions no eren massa optimistes, el dia ha estat esplèndid en molts
sentits. Ha fet sol i la sortida marina ha estat reeixida. Ho hem fet amb una
anomenada Tsunami que ens havia recomanat un guia que acompanya un
grup de Terres Llunyanes i que hem conegut a la illa de Flores. Tots equipats
amb ulleres, tub i aletes ens hem submergit en diferents indrets amb
l'esperança de veure alguns exemplars marins que habiten en aquestes aigües. El
lloc triat és la reserva marina de Hol Chan.
En la
primera immersió no hem vist res especialment destacable i no ha estat fins al
segon punt de parada quan hem albirat uns quants tauronets, un parell de
tortugues i una rajada. Ens hem apropat fins a la barrera de corall
i després de fer un mos dins de l'embarcació hem fet una nova parada per veure
algún manati, i si l'hem vist però des de dalt del vaixell i a una
certa distància i només parcialment.
Ja amb
els deures fets hem retornat al port tot assaborint el record de la jornada que
ha valgut molt la pena.
Avui
també hem tingut una posta de sol poc lluïda o sigui que aquí si que ens hem
quedat una mica amb la mel a la boca. Ho compensem anant a sopar una bona
llagosta a la brasa. Demà tornarem novament a Flores o sigui que ens espera una
altra jornada de carreteres.
Dia 11. Caye Caulker - Flores
Fa vent
tot i que el sol es deixa notar. Deixem Caye Caulker contents d'haver-hi passat
un parell de dies de relax i experiències marines i ho fem una mica constipats.
Entre la calor, la humitat, els aires condicionats i les remullades per terra i
per mar al final no ens n'hem pogut escapar. A veure si durant el dia d'avui
ens recuperen una mica.
Doncs no
sé si ens hem recuperat gaire, per començar el ferry que havia de sortir a les
dotze o ha fet a tres quarts d'una, no hem acabat d'entendre el perquè més
enllà de que hem hagut d'esperar que arribés un altre vaixell
que descarreguessin tots els equipatges i el passatge i
els inquibisin en el que era teòricament el nostre vaixell. Un cop acabat el
trasllat han començat a fer passar la gent del nostre ferry i com és fàcil
deduir s'ha omplert de cop i no hi hem capigut tots, per sort hi havia un altre
vaixell i allí ens hem ficat. Durant bona part de la travessia hem anat bé però
de cop el vaixell s'ha aturat moments d'incertesa, arrenca de nou i és para una
mica més enllà i així fins a cinc o sis vegades, finalment hem
arribat a temps de poder agafar l'autobus fins a Flores.
Ha sortit
mitja hora tard però després de les angúnies passades ja ens estava bé. A la
frontera entre Belize i Guatemala ens hi estem uns tres quarts d'hora perquè a
una de les passatgeres no la deixaven sortir de Belize degut a que no tenia el
passaport segellat a l'entrada, un cop arrencats ja sense més incidències que
aguantar un parell de franceses que xerraven com cotorres (sort que han baixat
al Remate) hem arribat a la Illa de Flores on amb el temps just de deixar les
motxilles i la bossa, recuperar les maletes i anar a l'habitació que es troba
al terrat de l'edifici per anar a sopar.
La
Celeste ja m'ha enviat un whatts amb les instruccions per demà, aquesta dona és
una meravella.
Dia 12. Flores - Guatemala - Volcà Pacaya - Antigua
Cap
problema amb la connexió aèria fins a Guatemala on ja ens esperava el marit de
la Celeste, el José per apropar-nos fins al punt d'inici de la pujada cap al
volcà Pacaya. En l'ascensió ens acompanya un guia local anomenat César, molt
amable i que ens ha explicat moltes coses interessants i que ens han fet el
camí més amè. Amb una hora i quart de pujada tot xino xano ens plantem fins el punt
de visió de la lava que emet la muntanya.
El Pacaya és un volcà actiu situat en el municipi de Sant Vicent Pacaya en el departament d'Escuintla, Guatemala.
Es desconeix fa quants milers d'anys va fer erupció per primera vegada, però s'han registrat almenys 23 erupcions des de l'època de colonització espanyola d'Amèrica en Guatemala. Després d'estar adormit durant un segle, va fer erupció violentament el 1965 i des de llavors ha estat en constant activitat eruptiva. Molta de la seva activitat és del tipus estrombolià i ocasionalment plinià. El 20 de juliol de 1963 va ser declarat Parc nacional
El cim queda molt lluny i no és
accessible habitualment i si es fa cal demanar un permís sota la teva pròpia
responsabilitat.
Aprofitem
que encara no plou tot i la negror del cel i els trons
que se senten per fer les fotos de rigor i una mica de video. També constatem
l'activitat de la muntanya posant un dels bastons que portem com ajuda per la
caminada veient com s'encén ràpidament la seva punta fent una camarada ben viva.
El
terreny és ple de roques i lava solidificada que la muntanya ha anat escopint
amb els anys. Sens dubte un espectacle impressionant.
Tot i que el camí fins Antigua el fem sense pluja, la ciutat ens rep amb una remullada que pel que sembla és molt habitual per aquestes dates. De fet les previsions meteorològiques pels propers dies no són gens favorables i ens garantitzen aigua a dojo.
Dia 12. Sopar amb la família Pepió
Avui ens hem retrobat amb part de la branca guatemalteca dels Pepió. Algún dia ja explicaré d'on neix aquesta història, però el cert és que tinc una part de família en aquest bonic país.
Han vingut expressament de la capital fins Antigua per saludar-nos i sopar
junts. Ha estat una maravella i un gran encert haver quedat amb ells i compartir una bona estona parlant de molts temes, gent molt simpàtica i molt amable que ens han acollit amb els braços oberts. Hem sopat a la "Casa de las Sopas" menjar tipic de Guatemala, concretament un plat anomenat "Pepian" a base de pollastre que es el producte estrella d'aquest país. Gràcies Claudia, Justo, Carmen Lu, Augusto, Carlos i Jacquie per la vostra cordialitat i generositat. Us estimem de tot cor.
Día 13. Antigua - Panajachel
Avui el dia és lleva assoleiat. Els volcans que rodegen Antigua estan perfectament retallats i és pot veure la seva part superior molt bé. El Volcà Fuego és el que deixa anar una columna de fum ben visible, el de Agua i l'Acatenango estan apagats.
L'hotel es troba al costat del llac Atitlan que diuen que es dels més bonics del món i la veritat és que l'entorn és impactant rodejat de volcans, el San Pedro, l'Atitlan i el Tolima. Temps per fer unes quantes fotos ara que estan visibles i fa solet.
La idea inicial era agafar un bus parrillero que són els que utilitzen la gent per desplaçarse i anar fins a Sololá, però desistim d'aquesta opció i amb un tuk-tuk ens plantem a Santa Catarina Polopó que ens han dit que es un poble bonic.
Bé, tant com bonic podríem dir que no ho es, però té les cases pintades amb
colors i té un cert atractiu. Després de recórrer el poble ens desplacem a San Antonio Polopó a dalt d'una
Pick-up al més pur estil guatemaltec. San Antonio encara és menys atractiu i desprès de fer un mos, una altra Pick-up
ens deixa a Panajachel.
Després de recollir les maletes i acomodar-nos a l'habitació sortim a canviar moneda, agafem un tuk-tuk perquè comença a plovisquejar i un cop feta la operació tornem cap a l'hotel sota una pluja torrencial. No podia acabar el dia sense un bon ruixat.
A l'hotel es celebra una convenció latino i centroamericana i avui hi ha la primera dama del país presidint-ne la primera jornada amb molta seguretat i vigilància armada. Com que sopem a l'hotel podem veure part d'una dansa tipica en honor dels convidats.
Dia 14. Tour del Llac Atitlan
Esmorzem amb part dels assistents a la convenció i això ens permet comentar alguns temes relacionats amb la mobilitat de la gent discapacitada.
Comencen el tour pel bonic llac d'Atitlan, amb els volcans que l'envolten ben visibles.
Ens dirigim primer a Santiago de Atitlan que es el municipi més gran dels que visitarem, fem una bona passejada que ha inclòs una visita al Maximon que representa el bé i el mal.
També ens apropem fins a un monument en record de les víctimes de la guerra que hi hagué en aquest poble l'any 1970
La segona aturada és a San Juan la Laguna, aquest poble més bonic que
l'anterior té molts tallers d'artesania (pintura, teixits) i també una
cooperativa d'herboristeria i un centre on es troben ruscs d'abelles maies que
per cert no piquen.En aquest municipi tenim l'oportunitat de dinar amb una família local i això ens ha permès tenir una bona conversa sobre costums, la llengua i moltes altres coses. El menjar era molt bo.
El darrer poble que visitem és San Marcos la Laguna, completament diferent als anteriors ens serveix per fer-nos una idea de les diverses cultures que hi ha a l'entorn del llac.
Un cop acabat el tour i aprofitant que avui la meteorologia ens ha respectat, fem un tomb i sopem a Panajachel.
Dia 15. Panajachel - Chichicastenango - Antigua
El dia comença mogut amb un mail d'Iberia on s'anuncia la cancel·lació del nostre vol entre Madrid i Barcelona a conseqüència de la vaga del personal de terra d'Iberia a l'aeroport del Prat. La Paqui ha contactat amb Ariadna però sembla que és millor veure un cop arribats a Madrid com ho podem solucionar, per si de cas hem parlat amb l'agent d'asegurances qui ens ha indicat els passos a seguir una vegada estem a Madrid.
Ens desplacem a Chichicastenango en una hora i mitja. Visitem el famós mercat ambulant que es posa dos cops a la setmana, dijous i diumenge. També ens passegem pel mercat setmanal que es fa quatre cops a la setmana en una pista que els altres tres dies serveix per jugar a bàsquet, veure-ho per creure-ho.
Entrem a l'esglesia de Santo Tomas i desprès ens arribem a l'esglesia del Calvario i al cementiri on podem veure una cerimònia maia de bons auguris; és molt curiosa i ens hi quedem una bona estona. Hi ha un xaman que fa una sèrie d'invocacions relacionades amb la sol.licitud que havien demanat. Les ofrenes que acaben cremades inclouen tota mena d'objectes: caramels, sucre, tabac, flors, llaunes de cervessa, altres begudes, ciris etc... Un ritual únic que ens deixa bocabadats.
Després de dinar una mica enfilem camí cap a Antigua on passarem la darrera nit en terres guatemaltques.
A Antigua encara tenim temps de passejar una mica i fer quatre compres.
Dia 16. Antigua - Madrid - Barcelona
Per començar bones notícies, Iberia ens ha recolocat en un vol anterior, esperem poder arribar a temps. La puntualitat dels vols.
En José ens recull a les 9 per fer el tour del cafè a la finca L'Azotea. Molt interessant la visita en que ell ens fa de guia i on a més de conèixer el procés del cafè, també podem veure diferents aspectes de la vida social i cultural de Guatemala.
Un cop acabada la visita toca dirigir-nos cap a l'aeroport, la Paqui comenta que ens ha agradat molt i que ens ha quedat pendent el convent de Sta Clara, llavors el José diu que encara tenim temps i que si volem ens hi porta. Doncs dit i fet cap allà anem.
Visitem el convent que està bastant malmès i el claustre que es molt bonic. Gràcies José per aquest detall final i sobretot per la bona atenció rebuda tant per part seva com de la Celeste, molt contents amb Mesoamerica Travel per tota la gestió i seguiment del nostre viatge.
Un cop arribats a l'aeroport toca fer les gestions habituals i amb gran puntualitat sortim cap a Madrid tot passant abans per una escala tècnica a l'aeroport del Salvador.
A Madrid enllacem amb el vol a Barcelona que surt amb mitja hora de retard, però sense més incidències malgrat la vaga del personal de terra d'Iberia.
I així acabem aquest relat del nostre viatge a Guatemala, un país que ens ha agradat molt i que recomanem de totes totes.
ALGUNES DADES SOBRE GUATEMALA (Font Wikipedia)
| Capital + Ciutat més gran | Ciutat de Guatemala |
|---|---|
| Població | |
| Total | 15.468.203 (2013) |
| • Densitat | 142,05 hab/km² |
| Idioma oficial | castellà |
| Geografia | |
| Part de | Amèrica Llatina, Amèrica Central, Amèrica Central i Hispanoamèrica |
| Superfície | 108.889 km² |
| • Aigua | 0,4% |
| Banyat per | oceà Pacífic, mar Carib i golf d'Hondures |
| Punt més alt | Tajumulco (4.220 m) |
| Punt més baix | mar Carib (0 m) |
| Limita amb | |
| Història i celebracions | |
| Independència | |
| d'Espanya | 1821 |
| Organització política | |
| Forma de govern | República |
| Òrgan executiu | Consell de Ministres de Guatemala |
| Òrgan legislatiu | Congrés de la República de Guatemala |
| • President | Jimmy Morales |
| Economia | |
| PIB nominal | 75.620.095.537,501 $ (2017) |
| PIB per càpita | 4.470 $ (2017) |
| Reserves totals | 11.765.104.230 $ (2017) |
| Índex de Desenvolupament Humà | 0,627 (2014) |
| Moneda | quetzal |
| Identificador descriptiu | |
| Fus horari | UTC−06:00 |
| Domini de primer nivell | .gt |
| Prefix telefònic | +502 |
Comentaris