EL XIC DEL PUBILL ENS HA DEIXAT

Hi ha persones que quan les coneixes saps que entraran a la teva vida de manera que la seva presència i record seran inesborrables.

En Josep Mª Ferrer (El Xic del Pubill) ens va deixar la setmana passada i tot i que feia més d’un any que no ens havíem vist, la seva desaparició m’ha deixat una sensació de buidor i de tristesa que va més enllà dels records viscuts.

Ja fa molts anys (crec que el 1991) en Josep Mª i la Carme obriren el Càmping “La Borda del Pubill” nosaltres hi vàrem aterrar uns anys més tard i des del primer moment l’amabilitat i la bonhomia d’en Josep Mª es va fer palesa i connectàrem, com ho va fer amb molta gent que cada estiu s'apropava a la Vall de Cardós. Recordo que em deia que no tenia clients, ell tenía amics i era ben veritat. Sempre un somriure, una paraula amable, disposat a ajudar-te en el que calgués, a fer que les teves vacances fossin realment vacances i que només t’haguessis de preocupar de gaudir-les.

Recordo les xerrades que havíem tingut a la que anomenàvem la seva oficina, la primera taula de la terrassa del bar al costat de la porta des d’on cuidava que no faltés res als nou vinguts, que la barrera de l’entrada no s’encallés i si necessitaves algun estri que t’havies oblidat ell te’l proporcionava sempre amb gran cordialitat. 

Els balls de la Festa del Càmping, les trobades i tertúlies amb Josep Sabarich, gran amic seu i que amb el seu taxi ens havia apropat a indrets preciosos del Pirineu català, que també ens va deixar ja fa uns anys i tants i tants moments que serien molt llargs d’enumerar però que conservo intactes com si just els hagués acabat de viure.

He rebuscat en el meu arxiu de fotografies de tots els anys passats a Ribera de Cardós i no he trobat cap fotografia amb ell, m’he pres la llibertat de capturar una de les que la seva esposa Carme ha penjat al seu Facebook, espero que no s’ho prengui malament.

Gràcies Josep Mª per tots els bons moments viscuts i per la teva amistat i estima.......